Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
Cooperativa Catalana dels Consumidors
Economia
Entitat resultant de la fusió, feta el 1980, de tres cooperatives del Barcelonès ( La Fraternitat
de la Barcelona, El Respecte Mutu
de l’Hospitalet i La Pau
de la Verneda) a les quals s’afegiren posteriorment d’altres.
Es desenvolupa a l’estil de les grans cooperatives de consum europees, car integra el màxim de cooperatives locals i obre sucursals modernes dins l’àmbit de la seva demarcació
Mercat Central d’Abasts de Palma
Economia
Empresa constituïda a Palma per a la creació d’un mercat central amb un capital inicial de 112 milions i mig de pessetes amb la participació de l’ajuntament de Palma (51%), de l’empresa estatal Mercasa (26%) i de capital privat, sense la participació directa dels agricultors, cooperatives o germandats de llauradors.
Les installacions foren inaugurades el 1973, alhora que era suprimit l’antic mercat de sa Porta Han sorgit dificultats motivades pel descontentament inicial dels agricultors locals i per tensions entre els organismes oficials que hi participen
Caixa Regional de Crèdit Agrícola Mutual Sud-mediterrani
Economia
Caixa resultant de la fusió, realitzada el 1990, de la Caixa Regional de Crèdit Agrícola dels Pirineus Orientals (fundada a Perpinyà l’any 1902) amb la Caixa Regional de l’Arieja.
Tenia, el 1991, 928 milions de francs de recursos propis i un balanç de 14,575 milions, amb 107 caixes locals Inicià aleshores una estratègia d’expansió en tots els Països Catalans amb l’adquisició de les financeres Sofiholding 1989 i Focrecrom 1991 de Barcelona
Pietro Paolo da Montalbergo
Pintura
Economia
Pintor i comerciant.
Establert a Barcelona vers el 1548 Collaborà amb Pere Serafí, Pietro Morone i altres i féu obres individuals a Barcelona, Tarragona, Malla i Pineda Fou expert en art, i destacà especialment per la seva activitat d’importació i exportació amb Itàlia de diversos productes, entre els quals llibres, guadamassils i, especialment, làmines i gravats, que influïren considerablement en els corrents estètics locals
cambra de la propietat
Economia
Dret
Associació de propietaris que té per funció de fomentar i defensar els interessos de la propietat urbana.
Sorgides a l’Estat espanyol a la fi del segle XIX entre les primeres, la de Barcelona, prengueren caràcter oficial obligatori, uniforme i amb jurisdicció provincial al costat de les locals en poblacions prou importants a partir del 1919 La creació, efímera, de les cambres de la propietat rústica 1929-30 feu que les urbanes prenguessin la denominació de cambres de la propietat urbana
Jeroni Estades i Llabrés
Economia
Història
Política
Polític i financer.
Representant de Maura a Sóller, a la diputació provincial i com a diputat a corts a la legislatura del 1914 Intervingué en empreses locals de navegació i fàbriques de gas, ciment i materials de construcció i fou el fundador del ferrocarril de Sóller, inaugurat el 1912 i electrificat el 1929 Per servir amb plena dedicació la política local i l’empresa ferroviària, refusà una senadoria vitalícia i altres alts càrrecs
Promotora de Hipermercados
Economia
Empresa comercial creada el 1976 per reorganitzar les activitats del grup francès Carrefour i de l’espanyol Simago.
Les activitats foren iniciades el 1973 en ésser constituïda Ibèrica d’Hipermercats Ha procedit a l’absorció de les diverses empreses locals, que el 1981 unificà sota la marca Pryca L’any 2000, arran de la fusió amb Centros Comerciales Continente en Centros Comerciales Carrefour reforçà el seu lideratge en el sector dels hipermercats espanyols El 2001, amb 111 establiments, controlava prop del 50% d’aquest sector a tot l’estat, mentre que la participació en el ram dels supermercats, amb 153 establiments, era del 4,6%
Banco Central Hispano
Economia
Entitat bancària constituïda a Madrid l’any 1919, amb el nom de Banco Central
.
Entre el 1947 i el 1978 absorbí un total de 21 bancs locals i regionals El 1991 es fusionà amb el Banco Hispano Americano i la nova entitat adoptà el nom actual El 1998 el grup comprenia set bancs filials i vinculats, cinc dels quals fora de l’Estat espanyol —Canadà, Estats Units, Bèlgica, Puerto Rico i Panamà—, i era representat amb sucursals a onze països més Controlava també onze societats repartides entre el sector econòmic i el financer i d’assegurances El 1999 es fusionà amb el Banco de Santander per donar lloc al grup Banco Santander Central Hispano BSCH
Joan Alexandre de Larrard i Claveria
Economia
Comerciant matriculat (1794).
Segurament fill de Josep Larrard, que, el 1719, s’interessà per l’explotació d’una de les quatre illes del delta de l’Ebre, a Tortosa Obtingué privilegi d' hidalguía 1775 Formà part d’una comissió destinada a l’estudi de la represa del comerç català amb els països de Llevant Installà uns locals al port de Salou, seguint el pla del capità general Philippe de Cabanes, per a constituir un nucli de població a la platja Fou director de la Companyia d’Assegurances Marítimes de la Mercè, de Sant Antoni de Pàdua i Sant Ramon de Penyafort El 1799 comprà, per 120 000 lliures catalanes, el…
George A. Akerlof
Economia
Economista nord-americà.
Professor a la London School of Economics i a l’Indian Statistical Institute, des del 1980 exerceix la docència a la Universitat de Califòrnia a Berkeley És especialment conegut pels seus treballs sobre els efectes de la informació asimètrica en els mercats, i demostrà que els mercats redueixen l’assignació de recursos quan manquen mecanismes de verificació de la qualitat En la mateixa línia, assenyalà que la informació asimètrica entre els prestadors i els prestataris explicaria les elevades taxes d’interès dels crèdits en els mercats locals del Tercer Món, com també les…