Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Eric S. Maskin

Eric S. Maskin
© Cliff Moore/National Science Foundation
Economia
Economista nord-americà.
Llicenciat en matemàtiques a la Universitat de Harvard 1972 i doctorat en matemàtiques aplicades 1976, cursà un màster a la Universitat de Cambridge 1977, on treballà de professor 1976 Del 1980 al 1984 donà classes a l’Institut de Tecnologia de Massachusetts i, des de l’any 2000, exerceix la càtedra Albert O Hirschman de professor de ciències socials de l’Institut d’Estudis Avançats de Princeton És membre de l’American Academy of Arts and Sciences, de l’Econometric Society, de la qual va ser president 2003, i forma part de l’European Economic Association A partir…
reserva tècnica
Economia
Porció d’una prima, determinada per la legislació de cada estat, que la companyia asseguradora té l’obligació de destinar a garantir el cobrament del capital contractat en cas d’esdevenir-se l’eventualitat objecte de la pòlissa.
La reserva tècnica és feta obeint a fórmules matemàtiques llei de probabilitat i llei dels grans nombres i taules actuarials El conjunt de reserves tècniques de les diverses pòlisses d’una mateixa companyia han d’ésser invertides en el sector públic o privat en valors especialment qualificats
Francis Ysidro Edgeworth
Economia
Matemàtiques
Economista i estadístic britànic.
Fou professor a Londres 1890 i a Oxford 1891 Relacionà utilitarisme i economia des de la seva primera obra New and Old Methods of Ethics , 1877 Aplicà les matemàtiques a les ciències socials Mathematical Psychics , 1881 i desenvolupà el concepte de corba d’indiferència i la mesura de la utilitat Fou president de la Royal Statistical Society 1912
Gérard Débreu
Economia
Matemàtiques
Economista i matemàtic nord-americà, d’origen francès.
Doctor per la Universitat de París , ensenyà economia 1962 i matemàtiques 1975 a la Universitat de Berkeley Al anys cinquanta collaborà amb Kenneth Joseph Arrow Interessat en la teoria del valor, l’anàlisi de l’equilibri general competitiu i els desenvolupaments connexos, en Theory of Value 1959, volgué establir una anàlisi axiomàtica de l’equilibri econòmic El 1983 li fou atorgat el premi Nobel d’economia
François Divisia
Economia
Economista i enginyer francès.
Aplicà les matemàtiques a l’economia i s’especialitzà en el tractament economètric de la moneda En l’obra L’indice monétaire et la théorie de la monnaie 1926 elaborà un índex general mixt del nivell dels preus i de les quantitats intercanviades Criticà l’obra de Keynes, que intentà de reformular amb expressió matemàtica Économique rationnelle 1928 i Traitement économétrique de la monnaie 1962 Fou introductor de la programació lineal a França amb l’obra Technique et Statistique 1941
Vasilij Sergejevič Nemčinov
Economia
Economista soviètic.
Després de la mort de Stalin treballà per la revitalització dels estudis econòmics i defensà la integritat científica Utilitzà el mètode matemàtic en la seva anàlisi econòmica A partir del 1962 participà en el debat sobre problemes de la gestió econòmica socialista i es pronuncià a favor d’una major autonomia per a les empreses És autor de nombroses obres, entre les quals sobresurten L’ús de les matemàtiques en la investigació econòmica 1959 i El valor i els preus en l’economia socialista 1961
Antoine Augustin Cournot
Economia
Filosofia
Matemàtiques
Matemàtic, economista i filòsof francès.
Fou professor de matemàtiques a les universitats de Lió i Grenoble, inspector general 1836-48 i rector de l’Académie de Dijon 1848-62, i és considerat com l’iniciador d’un tractament matemàtic de l’economia La seva obra fonamental és Recherches sur les principes mathématiques de la théorie des richesses 1838, sobre els problemes del canvi i de les relacions entre la demanda i el preu traslladà el seu interès pel càlcul de probabilitats a la filosofia, camp en el qual es destacà amb Matérialisme, vitalisme, rationalisme 1875
Roy George Douglas Allen
Economia
Matemàtiques
Economista i estadístic britànic.
Graduat en matemàtiques a Cambridge el 1927, l’any següent s’incorporà a la London School of Econòmics, on desenvolupà tota la seva carrera com a professor d’estadística fins a la jubilació 1973 Fou un pioner en l’aplicació de models matemàtics a l’estudi de l’economia D’entre les seves contribucions destaca A Reconsideration of the Theory of Value 1934, amb J Hicks, i Family Expenditure 1935, amb AL Bowley És conegut també pels seus múltiples manuals sobre economia matemàtica, entre els quals destaquen Mathematical Analysis for Economists 1938, Mathematical Economics 1956 i…
Ragnar Frisch
Economia
Economista noruec.
Iniciat en el camp de les matemàtiques, fou un dels configuradors de l’ econometria Fou membre fundador de l’ Econometric Society 1930 i director de la revista Econometrica 1933-35 Des del 1931 fins al 1965 es dedicà intensament a la seva càtedra de la Universitat d’Oslo i a la direcció del servei d’estudis econòmics d’aquella mateixa universitat Membre de diversos organismes científics internacionals, li fou concedit 1969 el primer premi Nobel d’economia, que compartí amb J Tinbergen Publicà, entre altres obres, New Methods at Measuring Marginal Utility 1932 i Lois techniques…
Francesc Alguer
Economia
Tractadista econòmic.
De notable formació matemàtica i humanística, ingressà el 1821 a la Societat Econòmica d’Amics del País de València És autor de diversos treballs sobre matemàtiques comercials, enginyeria industrial i agronomia, que són conservats manuscrits a l’arxiu de l’esmentada institució La crisi de la indústria sedera valenciana dels anys 1826-29 fou el motiu immediat de la seva obra principal Memorias sobre los medios más fáciles y realizables de emplear y mantener a un tiempo a los individuos del arte de la seda en Valencia 1826 Escriví, a més, la comèdia La criada fiel y la esposa…