Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
Leonid Hurwicz

Leonid Hurwicz
© News Service, University of Minnesota
Economia
Economista nord-americà, d’origen rus.
De família jueva d’origen polonès refugiada a Rússia, de petit es traslladà a Polònia Graduat en dret a la Universitat de Varsòvia 1938, estudià a la London School of Economics 1939 i el 1940 s’establí definitivament als EUA, on fou successivament professor a la Universitat de Harvard, al Massachusetts Institute of Technology, on fou ajudant de Paul Anthony Samuelson , i a la Universitat de Chicago, on fou ajudant d’ Oskar Lange Des del 1951 fou professor de la Universitat de Minnesota, on el 1961 fou nomenat cap del departament d’estadística fins a la jubilació 1988 en què fou nomenat…
Roger B. Myerson

Roger B. Myerson
© University of Chicago
Economia
Economista nord-americà.
Estudià a la Universitat de Harvard, on es graduà en matemàtiques aplicades i doctorà en economia 1976 Ha treballat a la Universitat de Cambridge i, des del 2007, és professor d’economia de la informació i de teoria de preus a la Universitat de Chicago És membre de l’Econometric Society i de l’American Academy of Arts and Sciences La seva aportació ha estat important per al perfeccionament de la teoria dels mecanismes, iniciada a la dècada de 1960 per l’economista Leonid Hurwicz i treballada també per Eric S Maskin Aquesta teoria permet discernir quan els mercats funcionen bé i…
segon mercat borsari
Economia
Mercat borsari no oficial especialment concebut per a empreses mitjanes i petites, amb condicions d’entrada a la cotització menys rigoroses que al primer mercat, atesos els problemes específics d’aquesta mena d’empreses.
Per tal com es tracta d’una estructura suplementària de la del mercat oficial, constitueix com un rodatge d’aquestes empreses en els mecanismes del mercat de valors A França, hi començà el 1977 i s’hi establí el 1983 a Barcelona s’hi introduí el 1982
plaça financera
Economia
Ciutat amb un pes financer important, que té borsa de valors, amb transaccions importants, i d’altres elements singulars del negoci financer (banca, institus oficials de crèdit, societat financeres).
L’existència de capacitat financera potencial de comportaments i de mecanismes en una ciutat, és una base per a l’atracció de més activitat, que desenvoluparà la plaça En funció de la tendència a la globalització econòmica, hi ha una concurrència creixent entre places financeres a nivell internacional
Institut Català del Consum
Economia
Organisme autònom administratiu de la Generalitat de Catalunya adscrit al Departament de Comerç, Consum i Turisme creat el 1987.
Les seves funcions són estudiar els mecanismes i els hàbits de consum a Catalunya, orientar el consumidor i l’usuari, collaborar perquè els consumidors s’associïn i potenciar les seves organitzacions representatives En definitiva, dotar la societat catalana d’un instrument adient per a defensar els drets dels consumidors i usuaris
Enrico Barone
Economia
Història
Militar
Economista i militar italià.
Entrà en elmón dels economistes, influït per l’escola de Lausana i en especial per León Walras, amb l’article Il ministro della produzione nello Stato Collettivista 1908, on desenvolupà les equacions de l’equilibri general aplicat al socialisme, de manera semblant a allò que Walras havia fet per al capitalisme, acceptant que els preus poden ésser calculats a partir de les dades del problema, fora dels mecanismes del mercat
laissez faire, laissez passer
Economia
Expressió (‘deixeu fer, deixeu passar’) pròpia de l’escola fisiocràtica per a designar la doctrina que preconitza la no-intervenció de l’estat en la vida econòmica.
Fa referència a la noció que, si hom permet la lliure actuació dels individus en el terreny econòmic, cadascú, en perseguir el seu interès personal, actuarà seguint unes lleis immutables, en virtut de les quals s’establirà una harmonia econòmica natural Adam Smith aplicà aquest principi en el comerç internacional Inicialment, el concepte es concretà en l’oposició a tota mena de limitacions, monopolis i reglamentacions estatals Més endavant, ha estat interpretat en el sentit d’afavorir i protegir el lliure funcionament dels mecanismes econòmics
John Maynard Keynes
Economia
Economista anglès.
Fou fill de John Neville Keynes 1852 — 1949, professor de Cambridge, conegut com a autor de The Scope and Method of Political Economy 1891, un dels millors tractats de metodologia econòmica Educat a Eton i al King's College de Cambridge, en acabar els estudis d’economia 1905 entrà en l’administració India Office, l’experiència en la qual es reflecteix en la seva primera obra, Indian Currency and Finance 1913, on estudia sistemàticament els problemes del patró or de canvis, igual que la segona, The Economic Consequences of the Peace 1919, en què demostra les conseqüències negatives que podia…
congelació
Economia
Mesura conjuntural de política econòmica, decretada oficialment per combatre tendències fortament inflacionistes ( inflació
) i consistent a equilibrar de nou la relació estalvi-inversió, a promoure una política d’austeritat i a aconseguir un increment en la productivitat.
La congelació de salaris es concreta en percentatges màxims d’augment, decretats oficialment per a un període determinat i amb disposicions complementàries de control de l’activitat reivindicativa sindical Els mecanismes de control i congelació de preus són més variats màxims per a cada sector, importacions competitives, mesures d’inspecció, “senyals d’alarma”, etc, i generalment són també més ineficaços La congelació de crèdits , feta a través del banc central o actuant directament sobre els bancs particulars, fixa els tipus d’interès i els volums màxims de crèdit
economia de bescanvi
Economia
Procés de circulació de mercaderies en el qual no intervé el diner com a mesura de valor.
Com a sistema econòmic, constitueix la forma més simple de tràfic mercantil, per la qual cosa ha estat identificat amb l’economia natural, bé que aquesta implica la inexistència de la divisió del treball L’economia de bescanvi és vigent en moltes zones del món d’una manera més o menys encoberta, i també a l’interior de comunitats tancades de caràcter agrícola i ramader Com a fenomen marginal també apareix en les societats desenvolupades quan són sotmeses a situacions anormals guerres que comporten l’alteració o la paralització dels mecanismes econòmics i del circuit monetari