Resultats de la cerca

Amb vigència de 1986 a 1992, els programes, amb un pressupost de 4 100 milions d’ecus, més 2 500 suplementaris de préstecs del BEI, comprenen tot Grècia, més de la meitat meridional d’Itàlia i tot el sud de França El caràcter integrat fa referència a la participació de totes les administracions públiques i al tractament conjunt de totes les necessitats sectorials, prioritzades

Fou construïda a partir de les antigues installacions que Altos Hornos de Vizcaya posseïa al Port de Sagunt Camp de Morvedre i en la seva creació participaren, a més d’aquesta darrera empresa, la nord-americana United States Steel i un grup de bancs i caixes d’estalvi La crisi siderúrgica que s’inicià cap al 1975 afectà directament els plans de l’empresa que, després d’incórrer en pèrdues creixents, hagué de començar un pla de reestructuració El 1979 l’INI esdevingué l’únic soci Liquidada com a empresa el 1985, el 1986 la secció de laminació esdevingué Siderúrgica del Mediterráneo, sota el…

Tenia, el 1991, 928 milions de francs de recursos propis i un balanç de 14,575 milions, amb 107 caixes locals Inicià aleshores una estratègia d’expansió en tots els Països Catalans amb l’adquisició de les financeres Sofiholding 1989 i Focrecrom 1991 de Barcelona

Rep el nom de l’empresari valencià Ignasi Villalonga i fou creada al juny de 2002, sota la direcció de Josep Vicent Boira i amb el suport de la Xarxa Vives i la Universitat d'Alacant i, bé que les seves prioritats són bàsicament de caràcter econòmic i estratègic, també hi tenen un pes considerable els factors lingüístics, històrics i socials Rep també el suport d’entitats i institucions diverses com ara les Cambres de Comerç de l’Arc Mediterrani, els governs autonòmics de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i el del Departament dels Pirineus Orientals a l’Estat francès, així com…

El seu objectiu social fou l’explotació de les fàbriques de ferro i acer de Barakaldo, Sestao, Echévarri i Sagunt L’any 1940 absorbí la Companyia Siderúrgica del Mediterrani Sagunt i el 1971 la societat anònima Basconia El 1971 creà Alts Forns del Mediterrani com a empresa independent i propietària dels Alts Forns de Sagunt, la qual fou venuda a l’INI el 1978 A causa de les fortes pèrdues que la societat arrossegava des del final del decenni 1970-80, el 1991 passà, conjuntament amb l’Empresa Nacional Siderúrgica ENSIDESA, a ser controlada i gestionada per la…

El seu pare, Arturo Virosque i Ortolà, creà el 1939 l’empresa de transports Virosque, en la direcció de la qual el succeí i a la qual donà un gran impuls des del final dels anys seixanta com a Grupo Virosque, en les branques del transport, la logística, grues i distribució Posteriorment els seus fills Arturo i Carlos Virosque Verdú el rellevaren en la direcció de l’empresa Ocupà també càrrecs de gran rellevància en institucions valencianes, molt especialment a la Cambra de Comerç de València, a la qual contribuí a donar una gran projecció i que presidí del 1995 al 2010 Fou també fundador del…

Creada el 1950 per l’INI, disposa d’una planta integral a Avilés El 1973 es fusionà amb UNINSA, també de l’INI Afectada per pèrdues creixents des del 1975 es veié obligada a efectuar diversos plans de reestructuració amb el tancament d’algunes installacions La Felguera, Mieres, Moreda, reduccions de personal, ampliacions de capital, etc El 1985 tancà els Alts Forns del Mediterrani En privatitzar-se el sector 1997, passà a formar part del grup siderúrgic Aceralia , creat el mateix any

Professor mercantil, treballà a Veneçuela 1954-63 Fou director general del Grup d’Hotels del Mediterrani i president de la patronal mallorquina ASIMA 1970-83 Senador de UCD per Mallorca 1977-79 i president regional de l’esmentat partit, el 1978 ocupà la presidència del Consell General Interinsular de les Illes Balears, l’organisme preautonòmic balear, i el 1979 la presidència del Consell de Mallorca, càrrecs que renuncià el setembre del 1982 per tal de crear un nou partit de centre autonomista, Unió Mallorquina Després d’un pacte postelectoral amb Alianza Popular, ocupà de nou,…

Inicialment de caràcter industrial clar —Altos Hornos de Vizcaya, Iberduero, etc—, posteriorment obrí sucursals per tot Espanya i es convertí en un banc mixt A Catalunya entrà el 1920 per absorció dels negocis del London Country Westminster and Parr’s Foreign Bank a Barcelona L’any 1968 absorbí la Banca Vilella, de Reus El 1984 comprà les accions de Banca Catalana , en mans del consorci bancari del qual formava part, que se les havia adjudicades procedents del Fons de Garantia de Dipòsits Amb Banca Catalana adquirí el control del Banc Industrial de Catalunya , Banc Industrial del …

Té l’origen en la compra pel març del 1959 de la Banca Dorca d’Olot per un grup no bancari d’homes de sectors econòmics diversos L’any 1961 traslladà a Barcelona la central i canvià el nom Els anys seixanta i setanta realitzà una forta expansió a l’empara de la nova llei d’Ordenació bancària, i obrí oficines a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià, així com en algunes grans ciutats espanyoles —Madrid, Saragossa, Bilbao, Sant Sebastià— Absorbí el Banc d’Expansió Comercial Capellades el 1971 i, el 1980, el Banc Mercantil de Manresa i el Banc de Barcelona Aquest mateix any integrà el…