Resultats de la cerca
Es mostren 107 resultats
fetitxisme de les mercaderies
Economia
En la teoria marxista, aparença material que pren la relació social de producció de mercaderies en el moment d’ésser intercanviades.
Mercat de Futurs, de Cítrics i Mercaderies de València
Economia
Mercat amb seu a València on hom negocia de manera normalitzada contractes de futurs sobre la producció de cítrics, inicialment taronges i llimones, i posteriorment mandarines.
Fou posat en funcionament al mes de setembre del 1995, amb l’objectiu de donar als productors un marc estable, reduint els riscs de les conjuntures de preus i de tipus de canvi
noli
Transports
Economia
Dret marítim
Preu estipulat per a un transport de mercaderies per la mar.
Pot ésser establert segons la durada del transport per dies, per mesos o pel temps de viatge, el volum que ocuparan les mercaderies al vaixell o les característiques de les mercaderies pel pes, per les dimensions o pel nombre d’unitats d’embalatge El noli és pagat, normalment, al port de destinació o, quan hom ho estableix així, al port de sortida Malgrat que és obligatori de fer constar l’import del noli a la pòlissa del transport anomenada també pòlissa de noli i al coneixement d’embarcament, l’incompliment d’aquesta norma no implica legalment l’anullació del…
canvi
Economia
Forma de la distribució de les mercaderies dins la societat.
La superació d’una economia d’autoconsum amb la introducció de la divisió del treball exigí històricament l’aparició del canvi, instrumentat d’antuvi pels procediments de bescanvi o barata economia de bescanvi i, posteriorment, per la introducció del diner En ambdós casos, el problema que el canvi implicava consistia en la determinació d’un indicador general de l’estructura de relacions d’equivalència entre els distints béns produïts dins una comunitat econòmica, és a dir, el valor de canvi relatiu de cada bé o mercaderia Dins l’escola clàssica, el canvi aparegué com un concepte inherent a l’…
venda a dipòsit
Economia
Transferència de mercaderies a algú, condicionant-ne el pagament efectiu a una posterior venda a tercers.
El retorn de les mercaderies no venudes pot ésser limitat temporalment i quantitativament
balança comercial
Economia
En un país donat, part de la balança de pagaments que registra els intercanvis de mercaderies entre aquest país i la resta del món.
Segons la definició del Fons Monetari Internacional, recull tots els canvis internacionals en la propietat de les mercaderies que, en un moment donat, traspassen les duanes de país de referència Inclou, tanmateix, algunes mercaderies que traspassen les fronteres sense que es produeixi canvi de propietat, però per a les quals aquest canvi és imputat, i també certes transaccions canvis de propietat de béns que no passen la frontera Les principals categories de transaccions internacionals de mercaderies que són incloses en la balança comercial són les de l’…
existències
Economia
Mercaderies i primeres matèries que una empresa té en magatzem en espera de vendre-les o de fer-les entrar en el procés productiu.
Per a regularitzar els comptes de producció i de mercaderies al final de cada exercici, cal fer l’inventari de les existènces de la unitat de producció
duana
Economia
Dret fiscal
Administració encarregada de percebre els drets establerts sobre certes mercaderies a l’entrada i a la sortida del territori d’un estat o d’impedir la circulació de productes prohibits.
La duana acompleix una doble funció és un instrument de política econòmica i una font d’ingressos públics Les seves funcions són la intervenció del tràfic de viatgers i mercaderies a les fronteres, costes i illes amb la finalitat de percebre els drets aranzelaris, la vigilància per evitar el frau, l’atenció envers l’acompliment de les disposicions sanitàries, l’auxili al poder públic quant a higiene i seguretat, etc
mercat
Economia
Conjunt d’activitats de compra i venda de mercaderies dutes a terme per dues categories de subjectes econòmics, oferents i demandants.
Més que l’objecte de l’intercanvi —que pot ésser béns físics, serveis, força de treball, diners, etc—, el que caracteritza l’existència d’un mercat és el procés o la forma de l’intercanvi D’altra banda, el mercat no va associat necessàriament a una localització física, sinó que, en funció de la mercaderia, depèn dels mitjans de comunicació i dels transports El mercat apareix com el mecanisme fonamental de l’intercanvi quan la divisió del treball i l’especialització entre productes independents s’estén En la mesura en què el mode de producció capitalista es caracteritza pel màxim…