Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
volatilitat financera
Economia
Erratisme del valor d’una variable financera en relació al seu valor mitjà o al d’un paràmetre de referència.
També anomenada sensibilitat de la variable, és mesurada per un indicador del grau de dispersió A la borsa, el coeficient beta és la mesura d’un títol-valor o d’una cartera fa referència al rendiment o risc d’inversió
productivitat
Economia
Relació entre la producció obtinguda i els factors emprats per a obtenir-la en un període de temps determinat.
Per exemple, la productivitat del treball és mesurada com la producció anual per home Donada una funció de producció I simple de Hicks, de la forma Z= φ X 1 , X 2 X m , si hom considera un únic factor variable i la resta factors fixos, és a dir, que intervenen en el procés productiu amb quantitats determinades, la funció restarà Z = X f , X v , on X f serà el conjunt de factors fixos i X v el factor variable I aquesta indicarà les variacions de l' output Z degudes a les variacions de l' input X v , és a dir, el rendiment o productivitat d’aquest factor variable
propensió
Economia
Tendència manifestada en el comportament de certes magnituds, susceptible d’ésser mesurada.
En microeconomia hom parla de propensió al consum, propensió a l’estalvi , que representen la regularitat en el comportament del consumidor, que, donada una renda, la distribueix, entre el consum o l’estalvi, segons les seves preferències La propensió marginal al consum mesura la relació, per quocient, entre l’increment del consum d’un individu i l’increment de la renda que l’ha causat La mateixa relació entre increment de l’estalvi, a causa d’un increment de la renda, es diu propensió marginal a l’estalvi En macroeconomia fou Keynes qui estudià la propensió al consum global com una funció,…
deflactor
Economia
Factor de relació entre una quantitat mesurada en termes nominals o monetaris i la mateixa quantitat en termes reals.
Adam Smith
Economia
Economista escocès.
Significa el punt de partida de l’ escola clàssica i un dels més importants de la història del pensament econòmic Entre els seus mestres, al Glasgow College, tingué el filòsof Hutcheson, que l’influí molt El 1751 ocupà la càtedra de lògica de la Universitat de Glasgow i, poc després, la de filosofia moral Durant tretze anys treballà com a professor en aquesta universitat, on començà a elaborar les idees que donaren forma a la seva obra més famosa Han estat editats els apunts de les seves explicacions del 1763 Lectures on Justice, Police, Revenue and Arms Contribuí a donar-lo a conèixer la…