Resultats de la cerca

Actiu des de molt jove en el sindicalisme agrari, la dècada de 1920 s’exilià a París uns quants anys i, al seu retorn, s’afilià al Bloc Obrer i Camperol i a la Unió de Rabassaires , organització que representà durant la Guerra Civil de 1936-39 al Comitè de Milícies Antifeixistes Fou membre del Comitè Central d’Avituallament de la Generalitat i, a partir del 1937, formà part del Comitè Central del PSUC , càrrec que ocupà fins pocs mesos abans de morir a l’exili, a Cuba

Amb el seu germà Manuel fundà, a Mèxic 1800, una casa comercial 1804, continuada el 1816 per un altre germà, Francisco, mentre ells passaven a Londres i a París i el 1819 fundaven, a Barcelona, una nova casa comercial, continuada per ell sol a la mort de Manuel 1829, fins el 1837 Negociava amb l’Havana, Veracruz i Mèxic, i tingué activitat bancària, especialment amb París, organitzà contraban amb productes francesos i féu tràfic de negres de la Costa d’Or, Zanzíbar i Moçambic Tingué també una fàbrica de teixits i tres d’aiguardent Fou delegat a Catalunya de l’Empréstito Nacional 1820,…

Resident a Montevideo, des del 1785, el 1791 passà a treballar a la companyia de la Real Renta de Tabacos y Efectos Participà activament en la vida municipal de Montevideo els darrers anys del domini espanyol al Riu de la Plata Durant el mandat del governador de Montevideo, Pascual Ruíz Huidobro 1804-07, i per lluitar contra la invasió anglesa del general Beresford, es formaren dues companyies de milícies d’infanteria, i Jaume Illa, en qualitat de tinent, s’afegí espontàniament a la segona El 1808 fou designat diputat per assistir al primer capítol obert de Montevideo —també en…

Cambrer, anà a Barcelona, on s’uní amb Durruti i Ascaso i formà el grup Los Solidarios 1922 Sota la Dictadura, fou empresonat a Burgos 1924 i a Pamplona 1926, i no tingué intervenció directa en la fundació de la FAI Després d’oposar-se a les federacions nacionals d’indústria, en el congrés de la CNT del juny del 1931 on representà el Sindicat d’Art Fabril de Barcelona, es destacà com a partidari de l’immediat putschisme revolucionari contra la República i fou qualificat d’anarcobolxevic Implicat en l’aixecament de l’Alt Llobregat gener del 1932, fou empresonat, i des de la presó acusà…

El congrés fundacional, per iniciativa del Centre Obrer de Mataró, tingué lloc a Barcelona del 12 al 14 d’agost de 1888, amb assistència de 25 delegats que representaven 41 societats obreres de Catalunya Mataró, Barcelona, Vic i Manlleu, Castelló i Madrid, bàsicament El primer consell estatal fou presidit per A García Quejido Formada inicialment per 29 societats i uns 3300 afiliats, no aconseguí d’implantar-se a Catalunya, però sí a Madrid hi acollia la meitat dels seus afiliats, al País Basc on destacà el seu dirigent F Perezagua i Astúries Fou un sindicat de classe, democràtic, moderat,…