Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
consell d’administració
Economia
Dret administratiu
Dret mercantil
Òrgan permanent i col·legiat de les societats anònimes -i, paral·lelament, també de moltes entitats de dret públic-, el qual té per funció llur gestió i representació.
El nombre d’individus que componen el consell -vocals consellers- és variable són nomenats per la junta general i llur actuació és regulada pels estatuts de la societat
retribució variable
Economia
Sistema de contraprestació al treball lligat a la productivitat i l’eficàcia.
La forta competència entre les companyies porta a la cerca de la màxima eficàcia i productivitat D’aquesta manera nasqué la retribució variable, que està vinculada als resultats obtinguts i que poden ésser compensats de moltes maneres, a la vegada que pot afectar tant els empleats de base com els alts executius
avantatge accessori
Economia
Remuneració extrasalarial, normalment en espècie, que empreses grans faciliten, contractualment, a llurs empleats, com addició a la retribució principal.
N'hi ha moltes modalitats cotxe privat als dirigents, vacances subvencionades, sanitat privada, plans d’inversió en valors, educació dels fills, etc Per tal com constitueixen un desviament de la pressió fiscal ingrés superior al que correspondria si fos en metàllic, deduïts imposts, han adquirit una gran difusió i augmenta llur pes relatiu en la remuneració total
economia de bescanvi
Economia
Procés de circulació de mercaderies en el qual no intervé el diner com a mesura de valor.
Com a sistema econòmic, constitueix la forma més simple de tràfic mercantil, per la qual cosa ha estat identificat amb l’economia natural, bé que aquesta implica la inexistència de la divisió del treball L’economia de bescanvi és vigent en moltes zones del món d’una manera més o menys encoberta, i també a l’interior de comunitats tancades de caràcter agrícola i ramader Com a fenomen marginal també apareix en les societats desenvolupades quan són sotmeses a situacions anormals guerres que comporten l’alteració o la paralització dels mecanismes econòmics i del circuit monetari
regionalització
Economia
Fraccionament en zones d’un espai econòmic, que es defineix a priori com un conjunt integrat per un nombre determinat d’unitats territorials.
L’àmbit regional varia segons els objectius de l’anàlisi, i abans de definir-lo és convenient de tenir en compte el marc econòmic general, així com les dimensions i el nombre de regions a considerar Amb aquests condicionants previs, les regions es poden definir a partir de la consideració d’unitats espacials bàsiques —entitats administratives per a les quals es disposa d’informació estadística— segons els criteris d’homogeneïtat, polarització i planejament Moltes vegades, això no obstant, el problema és ociós en la mesura que les regions són definides a priori per motius…
vehicle d’inversió estructurat
Economia
Entitat constituïda principalment per bancs per tal d’invertir en tota mena d’actius, entre els quals les hipoteques d’alt risc, amb diner obtingut venent paper comercial a curt termini amb renovació constant, que després es destina a adquirir actius de llarg termini.
Queden fora de la supervisió dels bancs centrals i altres organismes supervisors i constitueixen inversions bancàries fora de balanç que permeten reduir el risc de les entitats financeres El problema sorgí al final del 2007, quan moltes entitats financeres hagueren de fer provisions i reconèixer pèrdues, després que els inversors fugiren dels actius vinculats a hipoteques Els vehicles d’inversió estructurats es quedaren sense la seva via de finançament, els mercats de diner, que restaren sense liquiditat En el moment més culminant, el 2007, els bancs internacionals posseïen entitats d’aquesta…
doblista
Economia
Cadascuna de les parts que actuaven en l’operació de dobla de l’antic mercat de valors de Barcelona.
L’un dels contractants era part activa del mercat, reconegut com a doblista o especulador, per definició, que actuava en nom propi, amb caràcter de comerciant en valors, i cercava el seu benefici en les diferències entre els preus de compra i de venda Moltes vegades les operacions de signe contrari feien que diàriament restés liquidat, però, quan en arribar a la liquidació de fi de mes no havia saldat les seves posicions, havia de contractar una dobla, amb l’altre tipus de doblista, que li permetés de liquidar Per aquest tipus de doblista, l’operació de dobla era un préstec de…
clúster
Economia
Conjunt d’empreses d’un mateix sector o de sectors afins que aprofiten la proximitat geogràfica per a crear sinergies i increme ntar, així, la seva competitivitat.
Tot i que el concepte té arrels en els economistes clàssics, fou l’economista nord-americà Michael E Porter el que el desenvolupà i encunyà el concepte competitive clusters per a designar pols econòmics geogràficament localitzats i en certa manera especialitzats L’exemple per antonomàsia de clúster és Silicon Valley Califòrnia, centre mundial del sector informàtic La formació de clústers es produeix moltes vegades de manera espontània, com fou el cas, a Catalunya, de sectors tradicionals com el tèxtil o l’editorial, però la intervenció del poder polític tendeix cada cop més a…
aliança estratègica
Economia
Unió de recursos de dues o més empreses per a buscar un benefici mutu.
En moltes ocasions les companyies prefereixen unions menys intenses que una fusió per a treballar en bé de l’interès comú L’aliança estratègica és una de les fórmules més desenvolupades L’intercanvi accionarial no és una condició necessària en aquest tipus de collaboració La vinculació pot anar des del treball en comú entre parts de cada una de les empreses implicades fins a l’intercanvi accionarial en determinades activitats L’aliança estratègica té com a objectiu el creixement, tant en àrees en les quals les empreses implicades treballen com a competidores, com en activitats…
col·locació obrera
Economia
Dret del treball
Sistema que tendeix a assegurar ocupació al treballador en situació d’atur.
El procés de desenvolupament industrial originà moltes situacions d’atur i canvis freqüents en les necessitats de mà d’obra, cosa que féu necessària l’aparició d’aquest sistema En principi, la iniciativa privada assolí les funcions de mediació en canvi del cobrament d’una comissió Més tard foren els sindicats els qui assumiren aquesta funció, àdhuc utilitzant-la com a instrument de lluita Avui és general que sigui l’estat qui prengui a càrrec seu, considerant-lo un servei públic, el fet de procurar collocació al treballador desocupat, a través de mesures directes oficina de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina