Resultats de la cerca

Els incentius es classifiquen en directes, directament lligats a l’eficiència, i indirectes, lligats a aspectes més globals de l’acompliment, per exemple, la qualitat, la responsabilitat, la destinació a l’estranger expatriats, els viatges freqüents, etc Ambdós poden ser monetaris i no monetaris Els monetaris poden ser de grup, basats en els resultats d’un grup i no en els resultats individuals d’organització, que retribueixen tots els treballadors de l’organització segons els seus resultats, i de producció d’unitats, consistents en una compensació addicional concedida en relació…

No existeixen criteris únics per a determinar el nivell de vida d’un grup d’individus, la qual cosa li dóna un significat relatiu molt poc comparable La seva consistència és encara més petita quan es refereix a àmbits més amplis i heterogenis, com pot ésser el nivell de vida d’un estat Els elements que més sovint hom posa en relació per definir-lo són, d’una banda, els monetaris, és a dir, els ingressos i els preus dels béns i serveis vigents en un mercat determinat, així com llur evolució temporal, i, de l’altra, elements no monetaris per evitar d’alguna manera la incidència variant de l’…

A la pràctica, els preus monetaris no reflecteixen sempre els costs d’oportunitat, a causa de la imperfecció de coneixements, dels costs socials, etc Aquest concepte fou definit per l’escola austríaca

Pel que fa a la moneda catalana, en un primer període, aquesta unitat ponderal fou la lliura i, a partir del sXII, el marc En els documents monetaris, hom parla de la talla per definir el pes de les monedes i la llei i la talla en defineixen el valor intrínsec

Professor a Montpeller i París 1913-1933, sotsgovernador del Banc de França 1926-1929 i director de l’Institut Scientifique de Recherches Économiques et Sociales ISRES Dedicat a l’estudi de la història del pensament econòmic i de problemes monetaris, es manifestà partidari de la teoria quantitativa Publicà Histoire des doctrines économiques, depuis les physiocrates jusqu'à nos jours 1909, amb ChGide, La déflation en pratique 1924 i Défense de l’or 1955

Professor universitari a Grenoble 1935, s’exilià a Amèrica durant la Segona Guerra Mundial i exercí la docència en diverses universitats 1942-45 Participà en la conferència de Bretton Woods com a representant de la França lliure Les seves aportacions pertanyen a dos vessants fonamentals els problemes monetaris, tractats, entre altres obres, a Le système international de Bretton Woods 1948 i a La politique monetaire 1971, i els problemes de l’economia socialista L’économie socialiste 1968

Professor a Harvard 1892-1935, fou director de Quarterly Journal of Economics 1896-1935 Expert en qüestions duaneres, fou president de la Comissió d’Aranzels 1917-19 i representant nord-americà a la Conferència de Versalles 1919 Format en el pensament clàssic, elaborà una teoria de la producció capitalista i una teoria del comerç internacional en termes monetaris i de salaris, pròxima a la de Böhm Bawerk Publicà Wages and Capital 1896, International Trade 1927, etc

Estudià a les universitats d’Edimburg i de Viena 1932-34, on es relacionà amb els representants de l’escola austríaca Analitzà els moviments internacionals de capital, que relacionà amb els problemes monetaris i amb la teoria del desenvolupament, dintre la qual inclogué les recomanacions keynesianes Des del 1945 s’establí als EUA, a la Universitat de Colúmbia De les seves obres cal destacar Problems of Capital Formation in Underdeveloped Countries 1953 i Equilibrium and Growth in the World Economy 1961