Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
moviments internacionals de capital
Economia
Transaccions de capital efectuades entre països o organitzacions internacionals, la forma de les quals depèn de l’objecte pel qual hom les duu a terme.
Hom pot distingir entre moviments de capital a curt termini, que constitueixen entrades o sortides de reserves per equilibrar la balança de pagaments o com a conseqüència d’operacions especulatives, a llarg termini, quan les transaccions prenen la forma de crèdits a terme o d’inversions directes privades o públiques i transferències, quan el lliurament de capital s’efectua sense contrapartida fonamentalment són les remeses d’emigrants i les ajudes o donacions
pensament únic
Economia
Sociologia
Corrent de pensament sorgit arran de la desaparició del bloc soviètic que adopta el neoliberalisme i el conservadorisme polític com a base d’un nou ordre global, que es presenta com a hegemònic.
El desmantellament del bloc comunista permeté presentar el neoliberalisme com a única via econòmica vàlida, fins i tot natural El pensament únic s’erigí aleshores com a única alternativa possible d’organització política, econòmica i social El terme, sorgit a França els anys noranta a partir de la seva utilització en la revista Le Monde Diplomatique , i àmpliament acceptada pels crítics del neoliberalisme, no expressa només una forma d’organització econòmica, sinó que va més enllà per a definir un ordre global en el qual l’economia, i sobretot els mercats, pauten i determinen tots els àmbits…
acord sobre interès de futurs
Economia
Dret mercantil
Contracte a termini de tipus d’interès, mitjançant el qual es fixa un tipus d’interès relatiu a un emprèstit futur (posició compradora) o a un dipòsit futur (posició venedora).
Es contracta per un import indicatiu determinat i una durada prefixada, a partir també d’una data preestablerta No dóna lloc a moviments de capitals, i l’operació es liquida per diferències respecte a l’índex de mercat adoptat
sosteniment de preus
Economia
Manteniment oficial dels preus d’un àmbit econòmic, a un nivell superior al que resultaria del joc de la demanda i l’oferta.
S'obté mitjançant l’augment de la demanda a càrrec de l’administració, la compensació monetària de la diferència de preus i les compres innecessàries hom compra, així, excedents agraris, productes industrials, divises, etc Aquesta política té per finalitat de mantenir la renda dels productors i la corresponent activitat econòmica Evita també moviments especulatius divises i permet l’exportació amb dumping barrera no aranzelària
racionalització del treball
Economia
Aplicació de tècniques i procediments de control i organització del procés de treball l’objecte dels quals és d’incrementar la productivitat i disminuir els costs.
La racionalització de l’empresa es fonamenta en el mesurament tècnic del treball i té com a objectiu principal escurçar la diferència entre el treball teòric necessari i el pràctic esmerçat, mitjançant l’eficàcia tècnica La racionalització és una concreció del principi d’especialització, tant en l’organització general amb la diferenciació de funcions administratives, financeres, etc com en les tasques individuals estudi dels moviments més eficaços del treballador, distàncies mínimes, etc Teòricament té els orígens en el taylorisme
Comitè Econòmic i Social Europeu
Economia
Institució creada pel Tractat de Roma l’any 1957 amb la finalitat de representar els interessos dels diferents grups econòmics i socials de la Unió Europea.
Organisme de caràcter consultiu que té la seu a Brusselles Representa collectius diversos de l’àmbit laboral, particularment treballadors i empresaris i llurs organitzacions, a més d’associacions diverses agricultors, grups cooperatius, moviments ecologistes, etc i formula propostes El nombre de representants és de 329, nomenats pel Consell Europeu per a un període de quatre anys Pot ésser consultat en els àmbits laboral, educatiu, social o mediambiental pel Consell, pel Parlament o bé per la Comissió Europea
Ragnar Nurske
Economia
Economista nord-americà d’origen estonià.
Estudià a les universitats d’Edimburg i de Viena 1932-34, on es relacionà amb els representants de l’escola austríaca Analitzà els moviments internacionals de capital, que relacionà amb els problemes monetaris i amb la teoria del desenvolupament, dintre la qual inclogué les recomanacions keynesianes Des del 1945 s’establí als EUA, a la Universitat de Colúmbia De les seves obres cal destacar Problems of Capital Formation in Underdeveloped Countries 1953 i Equilibrium and Growth in the World Economy 1961
consumidorisme
Economia
Política per la qual els consumidors intenten defensar llurs drets i interessos, mitjançant certs moviments i associacions.
Accions del consumidorisme són l’anàlisi dels productes de consum i la publicació dels resultats en revistes de consumidors El consumidorisme influeix també en els fabricants i distribuïdors i en les mateixes autoritats i assoleix, així, resultats notables Iniciat als EUA, adquirí el 1960 estatus internacional en les International Organization of Consumer Unions La Comunitat Europea ha formulat 1975 i 1981 dos programes europeus de protecció dels consumidors
Jaume Alzina i Caules
Economia
Matemàtiques
Economista i estadístic.
Format a l’Escola d’Alts Estudis Mercantils de la Mancomunitat i a la Universitat Autònoma de Barcelona, fou cap del Servei d’Estudis Econòmics i del Servei Central d’Estadística de la Generalitat de Catalunya 1933-38 Del 1938 al 1942 residí a París, i en tornar a Barcelona ocupà càrrecs a diversos centres d’estudis econòmics Publicà L’economia de la Catalunya autònoma 1933, Els pressupostos de les corporacions públiques 1936, La població a Catalunya 1936, Els moviments demogràfics i de població a Catalunya 1937 i Els pressupostos municipals 1937, entre d’altres
fluctuació
Economia
Variació experimentada en el curs general de l’activitat econòmica o en una magnitud econòmica rellevant.
Quan les fluctuacions són de llarga durada i tenen lloc en un mateix sentit creixent o decreixent, hom parla de tendència secular Les fluctuacions cícliques es presenten en forma de moviments ondulatoris de l’activitat econòmica, amb fases successives d’expansió i de contracció, que es repeteixen en un termini determinat cicle Els cicles solen seguir, a més, la direcció d’una certa tendència Les variacions irregulars degudes a factors accidentals de l’activitat econòmica consitueixen les fluctuacions esporàdiques Hom distingeix també entre les fluctuacions que afecten l’…