Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
corredor | corredora
Economia
Història
Persona que per professió fa d’intermediària en operacions mercantils, subhastes, pignoracions, etc, tot percebent una comissió o corretatge.
Als Països Catalans, l’ofici és esmentat ja al s XIII, tant a Barcelona 1257 com a València 1283 A partir del s XIV hom distingí diverses classes de corredors segons les mercaderies i segons les formes de venda, classes que poden ésser agrupades en la de corredor de coll i en la de corredor d’orella i, eventualment, com a grup a part, la de corredor d’animals Les corredories, fins als decrets de Nova Planta 1707-16, depengueren dels consells municipals, els quals limitaven les places i fixaven els corretatges Els corredors que intervenien en subhastes, pignoracions i altres…
Ricard Pérez i Casado
Economia
Política
Economista i polític.
Estudià ciències polítiques a la Universitat de Madrid i ciències econòmiques a la de Barcelona collaborà en les revistes Valencia-fruits , Gorg , Serra d’Or , i altres publicacions, amb diversos articles sobre temes d’economia És autor, o coautor, dels llibres L’estructura econòmica del País Valencià 1970, L’economia del Baix Maestrat 1971, Els preus del sòl al País Valencià 1973, El turismo en Alicante y en la Costa Blanca 1973, Los cítricos en España 1974, La crisi dels anys trenta al País Valencià 1974, Mortalitats catastròfiques Estudi de casos locals 1974 i País Valencià Geografia i…
venda a la manta
Economia
Venda ambulant al marge de la llei consistent a estendre una manta o un tros de tela en un espai transitat, damunt la qual s'exposen els productes.
Els venedors d'aquesta modalitat de venda ambulant són anomenats popularment manters Suscita una forta oposició, sobretot de fabricants i comerciants, ja que molt sovint les mercaderies són còpies falsificades i també perquè els venedors no paguen les llicències municipals per ocupació d’espai públic exigides als comerciants en fires o altres modalitats de venda ambulant
monoline
Economia
Asseguradora especialitzada a garantir el pagament als creditors del principal avalador i dels interessos compromesos pels emissors de bons en cas de default
.
Nasqueren als EUA a la dècada de 1970 per assegurar bons municipals lligats a projectes d’infraestructures, educació i sanitat El 2007, amb la crisi de les hipoteques subprime als EUA, les principals d’aquestes entitats, com ara ACA i Ambac Financial Group, tingueren dificultats i revelaren immenses pèrdues, ja que asseguraven actius vinculats a hipoteques i préstecs garantits i altres titulitzacions
prestació personal
Economia
Dret fiscal
Servei personal obligatori exigit per la llei als veïns d’una població per a obres o serveis d’utilitat comuna.
Mitjà tradicionalment emprat per a construir camins municipals, actualment es troba en desús Hom aportava un treball personal —posteriorment redimible per un impost— d’uns cinquanta-dos dies l’any, compatibles amb els treballs agrícoles, dedicant-hi una jornada setmanal, i del qual ningú no podia excusar-se Les eines eren facilitades per l’ajuntament o pels veïns mateixos i el treball era dirigit per un perit comissionat per l’ajuntament
racional
Economia
Història
A l’Antic Règim i fins a la Nova Planta, cap de la comptabilitat municipal al Principat i al regne de Mallorca.
Era elegit periòdicament —tendia a ésser triennalment— pel Consell de Cent, a Barcelona, o pel consell general, entre l’estament mercader Tenia per missió revisar i liquidar els comptes i cloure'ls perquè la ciutat pogués cobrar dels seus deutors les quantitats oportunes A Barcelona, era ajudat per un caixer del compte ordinari i un escrivà del racional D’ell i del clavari —cap de les finances— depenien tots els oficials relacionats amb la vigilància i el cobrament dels drets municipals
Jaume Alzina i Caules
Economia
Matemàtiques
Economista i estadístic.
Format a l’Escola d’Alts Estudis Mercantils de la Mancomunitat i a la Universitat Autònoma de Barcelona, fou cap del Servei d’Estudis Econòmics i del Servei Central d’Estadística de la Generalitat de Catalunya 1933-38 Del 1938 al 1942 residí a París, i en tornar a Barcelona ocupà càrrecs a diversos centres d’estudis econòmics Publicà L’economia de la Catalunya autònoma 1933, Els pressupostos de les corporacions públiques 1936, La població a Catalunya 1936, Els moviments demogràfics i de població a Catalunya 1937 i Els pressupostos municipals 1937, entre d’altres
Centre d’Informació i Desenvolupament Empresarial
Economia
Centre dependent del departament d’indústria i energia, que té la finalitat d’impulsar el desenvolupament industrial de Catalunya i posar a l’abast de les empreses la informació i els mitjans necessaris per a elevar-ne el nivell tecnològic i llur competitivitat.
Creat el 1985 per la Generalitat de Catalunya, la tasca del CIDEM consistex en la creació de bases de dades pròpies i en la connexió i l’accés a les bases de dades nacionals i internacionals, especialment amb les de la Comunitat Europea Té oficines permanents a Brusselles, Nova York, Tòquio, etc Cal destacar també la participació en operacions de capital-risc i de noves societats d’aquesta naturalesa En aquesta línia, i com a materialització d’aquesta prerrogativa, el 1986 fou constituïda la Societat Catalana de Capital a Risc, que el 1992 era en procés de fusió amb Iniciatives …
índex Dow Jones
Economia
Índex que mesura l’evolució de la borsa de Nova York.
En la seva versió més antiga i estesa Dow Jones Industrial Average , DJIA, es calcula a partir de la mitjana aritmètica dels 30 valors més representatius que cotitzen en aquest mercat, els anomenats blue chips A més, existeix l’índex Dow Jones per a empreses de serveis públics Dow Jones Utility Average, DJUA, calculat a partir de 15 valors el Dow Jones per a companyies de transport Dow Jones Transportation Average, DJTA, a partir de 20 valors el Dow Jones Composite Average, a partir de 65 valors de diferents tipus, i el Dow Jones 40 Bond Average, que es refereix a bons municipals…
Cimera de Maastricht
Economia
Reunió del Consell Europeu que tingué lloc a la ciutat de Maastricht el 1991, en la qual s’aprovà el Tractat de la Unió Europea (o de Maastricht).
La part relativa a la unió econòmica i monetària s’inscriu en el Tractat de Roma la relativa a la unió política, és mancada d’una base jurídica nova i encara no ha estat programada Aquesta afecta nombroses qüestions política exterior i de defensa Unió de l’Europa Occidental facultats relatives al Parlament i a la Comissió foment de la cohesió fons cooperació judicial i policial acords de Schengen i drets de vot i de candidatura a les eleccions municipals i europees, lligats a la residència El tractat implica, abans l’entrada en vigor, el 1993, la reforma de les constitucions dels…