Resultats de la cerca

Professionalment s’inicià com a corredor d’assegurances L’any 1944 fundà la mutualitat Asepeyo , i el 1947 assumí la direcció de la companyia d’assegurances Occidente El 1959, passà a ocupar la direcció general del Grup Catalana Occident Entre el 1979 i el 1993 presidí la Compañía Española de Crédito y Caución L’any 1980 fou segrestat per ETA durant 65 dies Participà en la fundació del Club Natació Manresa i del Club Tennis Manresa durant la dècada de 1930 L’any 1939 es feu soci del Reial Club de Tennis Barcelona, del qual fou president en el període 1976-88, en què reimpulsà el trofeu Comte…

S’inicià, durant la Guerra Civil Espanyola, fent d’enllaç motociclista per a l’exèrcit republicà Durant la dècada dels quaranta començà a treballar com a distribuïdor de motocicletes Montesa Fou pilot oficial de Montesa i de Ducson Guanyà la Pujada als Àngels i les 24 Hores de Montjuïc categoria pilot no experts Fou pioner al país del motocròs Fou guardonat amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993, així com la medalla d’or al mèrit esportiu de la Federació Catalana de Motociclisme i la de bronze de l’espanyola

S’inicià en la competició de proves de velocitat a catorze anys, pilotant una moto de fabricació pròpia 1921 Guanyà diverses curses a l’Autòdrom de Sitges, la Pujada a l’Arrabassada i el Tour de Catalunya al final dels anys vint Sota el nom de Motocicletes Simó fou el primer fabricant de motocicletes a l’Estat espanyol Inventà i dissenyà prototips de motocicletes, tricicles i fins i tot algun petit automòbil L’any 1934 debutà professionalment en competicions internacionals al Gran Premi de Montjuïc i guanyà els Campionats Motociclistes – Trofeu Francesc Macià Aconseguí el iii Gran Premi…

Aplegà una extensa collecció de monedes més de 35 000 peces que llegà a la ciutat de Perpinyà, juntament amb el seu xalet, que fou convertit en Museu Puig , i una suma important destinada a sostenir-lo

La seva activitat s’ha concentrat en l’edició de diverses publicacions, en la concessió de beques per a estudis i treballs i en la creació de noves fundacions Fundació Enciclopèdia Catalana , Fundació Agrícola Catalana, Fundació Museu d’Història de la Medicina de Catalunya i Fundació Catalana per a l’Estudi de les Malalties del Fetge

Patrocinà la construcció del port de Tarragona 1802, en part finançat per ell, amb utilització de ferro de les seves mines d’Alins de Vallferrera, al Pallars Sobirà El 1809 presidí la comissió de finances del congrés celebrat a Tarragona, i el 1810 fou elegit diputat a les corts de Cadis El 1822 fou alcalde primer de Tarragona Feu construir a la seva ciutat, al carrer de Cavallers, la Casa Castellarnau , decorada per Josep Flaugier, i convertida en museu el 1969 Era pare de  Josep Antoni de Castellarnau i de Camps

Nebot de Marià Burguès, continuà el seu negoci del Faianç Català i el convertí en important galeria d’exposicions El 1915 fundà les Galeries Laietanes , també a Barcelona, mentre nous establiments, La Basílica —d’antiguitats decorat amb murals de Xavier Nogués i Manuel Humbert— i la botiga de marcs i estampes La Pinacoteca, completaven la seva cadena d’establiments artístics Promogué revistes com La Cantonada —dirigida per Utrillo—, Picarol , Revista Nova i Vell i Nou Fou el més decidit promotor de l’art noucentista català Una bona part de la seva important collecció d’art català fou llegada…

Treballà a la fàbrica Güell, en la qual arribà a tenir un alt càrrec Fundà la seva pròpia fàbrica alhora que establí a Barcelona el museu de física experimental La Mentora Fou un dels membres del Centre Català que el 1887 formaren la Lliga de Catalunya Tingué un paper important a l’assemblea de la Unió Catalanista de Manresa 1892, on, com a delegat per Barcelona, féu un discurs eminentment proteccionista, tot demanant la reforma del sistema tributari A l’assemblea de Reus 1893 presentà la ponència sobre tributació i reclamà la descentralització administrativa i econòmica Autor de…

El 1929, juntament amb Josep Fors, collaborà en la creació de l’Escola de Teixits de Punt, establerta per la diputació de Barcelona a Canet de Mar, com a secretari de la institució i, des del 1936, com a president del seu patronat, fins el 1956 Publicà nombroses obres sobre temes econòmics, com Tabla de precios de venta 1929, Los factores económicos y el momento político catalán 1933, Nacionalismo económico español 1934, Armas de los imperialismos plutocráticos 1938 i Política nacionalista 1939, i traduccions de les obres italianes de Mario Alberti, Pier LBertani, BBiaggi i Leopoldo Medici…

Des del 1725 la seva família era propietària fundadora i dirigia l’empresa Almendra y Miel, de la qual ell representava la novena generació Fou director general de l’empresa des de la meitat de l’última dècada dels setanta fins al final dels vuitanta, que n'assumí la presidència del seu pare Dins del sector del torró , amb marques tan prestigioses com El Lobo i 1880 , fou remarcable la seva preocupació per la qualitat del producte, i durant un temps suspengué la participació al Consell Regulador del Torró que havia presidit el seu pare per aquest motiu Fou un dels impulsors del Museu…