Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
mercat d’opcions
Economia
Mercat de productes financers derivats, de caràcter condicional i a terme, on són negociats els contractes d’opcions de compra (call) o de venda (put) d’un bé econòmic o indicador (actual o futur), fins a/o en una data futura, a un preu fix i amb liquiditat assegurada.
És un mercat organitzat, similar al de futurs i permet la cobertura de riscs d’una cartera per exemple Hi ha mercats d’opcions sobre matèries primeres, actius financers, taxes d’interès, divises i índexs borsaris
derivat financer
Economia
Instrument financer materialitzat en contractes a termini sobre un altre bé o actiu que rep el nom de subjacent.
La globalització ha comportat una gran sofisticació dels mercats financers i, per tant, el desenvolupament de noves eines per a invertir-hi i operar-hi Tot plegat exigeix una enginyeria financera encaminada a la innovació i la resposta a problemes de caràcter financer Amb el temps s’han creat i desenvolupat diferents instruments, com ara els contractes a termini, els futurs, les permutes financeres, o swaps , i les opcions Totes aquestes eines per a operar en els mercats reben el nom de derivats, ja que no són l’element principal de negociació, sinó contractes a venciment diferit…
Myron S. Scholes
Economia
Economista nord-americà.
Catedràtic de finances de la Graduate School of Business de la Stanford University El 1973 publicà, amb F Black, la fórmula Black-Scholes , que valorava científicament les opcions financeres Rebé el premi Nobel d’economia 1997, juntament amb RC Merton
arbitratge financer
Economia
Identificació de les diferències de preus, en l’espai o en el temps, mitjançant la desinversió allà on la cotització és més baixa, i la inversió més alta, per tal d’obtenir-ne un diferencial de rendiments.
Pressuposa un coneixement eficaç del mercat, o dels mercats, i uns mitjans i capacitacions apropiats L’arbitratge pot ésser de valors, de divises, d’efectes, a futurs o a opcions L’arbitratge augmenta l’eficiència en els mercats, tant a l’interior d’un estat com a nivell internacional
direcció empresarial
Economia
Filosofia empresarial moderna que defineix la funció del director i les seves intervencions amb el personal, cercant la manera d’optimar els resultats de convivència i eficàcia.
Implica comandament, procediment i tècniques d’articulació de funcions i activitats Segons aquesta filosofia la direcció s’entén com a procés que busca l’adaptabilitat de l’empresa al moment historicosocial i polític, així com al marc legal vigent controlant els riscs de canvi, tot això amb el propòsit d’obtenir els màxims resultats de les opcions que ofereixi el mercat
productes financers
Economia
Instruments formals de relació entre els manllevadors de fons i els qui els aporten o en són intermediaris (banca).
La seva diversificació ha augmentat mercès a la innovació financera nous productes i processos tècnics a aplicar-hi, a la desintermediació i a la desespecialització Així, el mercat financer s’ha adaptat a les noves exigències de l’economia amb els seus riscs, complexitat, rendiments afinats i fiscalitat Els productes financers derivats warrant , futurs, opcions, no són, pròpiament, instruments, sinó contractes que versen sobre ells
venda en curt
Economia
Venda d’un actiu que no es posseeix, amb l’esperança de poder comprar-lo més barat abans de la data d’entrega.
És molt utilitzat als mercats de futurs i opcions per aquells que aposten per una baixada de preus Quan es tracta d’accions, l’inversor ha de demanar-ne prestades al seu intermediari amb l’expectativa de tornar-les en un termini després de comprar-les al mercat a un preu més baix El guany prové de la diferència entre la compra al mercat i el preu al qual s’obtingueren prestades També és coneguda per la denominació anglesa short selling
commodity
Economia
Bé que es negocia en mercats majoristes organitzats i que acostuma a ésser primera matèria i bàsica a granel.
Poden ser primeres matèries i bàsiques a l’engròs com ara el petroli cru, el blat de moro, el sucre, el cotó, el cafè, els metalls preciosos i d’altres, però també es pot referir a productes manufacturats que s’utilitzen en processos productius per a fer-ne d’altres, com ara els microxips dels ordinadors personals S'utilitzen a través de contractes tant al comptat com de futurs o opcions Alguns dels mercats més importants d’aquesta mena són el New York Mercantile Exchange NYMEX, el Chicago Board of Trade CBOT, el London Metal Exchange LME o l’Euronext-Liffe
pressupost
Economia
Còmput anticipat de les despeses i els ingressos d’una unitat econòmica o entitat per a un període de temps determinat.
En la planificació econòmica interna de l’empresa hom distingeix tres nivells els pressuposts estratègics a llarg termini, els pressuposts operatius curt i mitjà termini i els pressuposts organitzatius El primer nivell es refereix als plans de l’empresa per anys i al llarg d’un període que oscilla normalment entre 3 i 10 es concreta en l’avaluació de les magnituds econòmiques principals de l’empresa, suposant unes opcions concretes sobre diferents alternatives futures i un comportament determinat de les variables internes i externes principals El segon nivell, que a la pràctica…
òptim
Economia
Situació no millorable d’un subjecte econòmic a la qual arriba, en decidir, amb criteris de racionalitat econòmica, entre opcions alternatives.
Aquest concepte, estretament vinculat al marginalisme, complementa la noció d’equilibri individual, tenint en compte l’escassetat de certs béns o recursos Aquesta accepció individual s’ha fet extensiva a la millor solució possible de qualsevol problema econòmic Un cert nombre d’autors tendeixen a definir dins un marc donat de dades que actuen com a factors definidors o limitatius les situacions òptimes d’empresa, consum, creixement, distribució o població Dos temes usuals són els d’òptim d’empresa i òptim de població L’òptim d’empresa es produeix quan l’empresa ha assolit la seva dimensió més…