Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
fira ramadera
Economia
Reunió de venedors i de compradors de bestiar en un indret uns dies determinats.
Poden ésser en una població o de camp, i dedicades a tota mena de bestiar o només a un de concret Havien tingut molta més importància que els mercats, car tenien un abast més extens regional i hi acudien marxants estrangers La mecanització dels transports i la generalització del comerç estable a viles i ciutats n'han provocat la total decadència, fins al punt que actualment no resta als Països Catalans cap fira exclusivament ramadera Les fires de camp se celebraven a les cruïlles dels camins de transhumància, entre els Prepirineus i la Depressió Central Catalana eren sis l’Hostal Roig al peu…
Jove Cambra Internacional Catalunya
Economia
Organització no governamental que té com a objectiu promoure els projectes, capacitats i habilitats de joves emprenedors entre divuit i quaranta anys.
Forma part de la Federació Mundial de Joves Líders i Emprenedors de Junior Chamber International JCI, organització creada el 1944 a partir de la primera d’aquestes entitats sorgida el 1915 a partir de la iniciativa de Henry Giessenbier a Saint Louis Missouri, EUA A Europa les primeres cambres es crearen l’any 1928 El 1965 es creà la Jove Cambra de Barcelona, i el 1967 nasqué la Federació de Joves Cambres d’Espanya Aquest mateix any se celebrà una reunió internacional a Barcelona El 1976 es constituí l’Agrupació Regional de Joves Cambres de Catalunya, i el 1981 passà a anomenar-se Federació…
Albert Bosch

Albert Bosch, al pol sud
© Albert Bosch
Economia
Empresari i aventurer.
Llicenciat en ciències empresarials i màster en administració d’empreses per ESADE, des del 1992 ha participat i impulsat diversos projectes empresarials L’any 2004 creà l’empresa INVERGROUP, centrada en projectes d’inversió o empresarials en els camps del medi ambient i de les energies renovables Des de l’any 2009 presideix AIJEC+, la secció sènior de l’Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya AIJEC, de la qual forma part de la junta directiva des del 1993 En el vessant dels esport d’aventura , s’inicià en l’alpinisme l’any 1985, i des d’aleshores competeix de manera habitual…
economia regional
Economia
Especialitat de l’anàlisi econòmica que apareix a la primeria del decenni dels cinquanta, com a teorització de l’aplicació pràctica de mesures de política conjuntural a àmbits territorials específics.
Hom parteix de la consideració d’un conjunt de regions dins un determinat àmbit estatal Cada regió és tractada com una unitat espacial oberta i homogènia i és definida pel nivell de renda, pels sectors exportadors, per l’estructura sectorial o per una determinada disponibilitat de factors productius Hom ha aplicat a l’anàlisi regional models keynesians d’impacte a curt termini en els primers casos partint del supòsit de l’existència d’una especialització regional i de diferències en els preus dels productes, la qual cosa dóna peu a un comerç interregional que equilibra de nou preus i…
ranxo
Economia
Geografia
Explotació ramadera pròpia de les praderies de l’oest americà que comprèn: la casa, l’estable per a guardar-hi el bestiar boví i de peu rodó i extenses zones amb prats de gramínies.
monopoli
Economia
Forma de mercat en què l’oferta és concentrada a les mans d’un sol oferent i la demanda és atomitzada.
Les diferents configuracions possibles de les condicions de l’oferta donen peu a altres formes de mercat assimilades sovint a una definició en sentit ampli de monopoli, com, per exemple, el duopoli , quan els oferents d’una mercaderia només són dos, i l' oligopoli , quan els oferents són un nombre restringit De la mateixa manera, quan el mercat es caracteritza per l’existència d’un demandant i molts oferents, hom l’anomena monopoli de demanda o monopsoni També es pot distingir entre monopoli natural , quan es parla de recursos naturals d’un caire especial, monopoli econòmic , quan es tracta…
sense despeses
Economia
Dret mercantil
Locució inserida al peu d’una lletra de canvi, voluntària i no necessària, per indicar que hom allibera el lliurat de la repercussió de les despeses del protest si aquest s’arriba a fer, despeses que hom passa a càrrec del tenidor de l’efecte.
En la pràctica s’ha convertit en una clàusula que dispensa el tenidor d’aixecar el protest, mantenir vives les accions canviàries en via de regrés, que altrament hauria perdut La locució amb despeses indica únicament que no s’ha inserit la clàusula sense despeses
Economia 2010
Economia
El 2010 va donar peu a l’esperança en la recuperació econòmica després de la pitjor crisi des del 1929 Els moments més foscos s’havien viscut cap a la segona meitat del 2008 i el primer trimestre del 2009, tot i que al final de l’exercici del 2010 es van mantenir els dubtes sobre la veritable solvència del sector financer i les possibilitats d’una recuperació forta i sostenible Les economies avançades van mostrar símptomes de remuntada al llarg de l’any, però encara febles, fins al punt que la Reserva Federal dels Estats Units va encetar un gegantí programa de compra de bons del tresor per un…
Economia 2011
Economia
Cap a una reforma del tractat de la Unió Nicolas Sarkozy i Angela Merkel, al centre, van imposar la seva tesi d’incrementar la disciplina fiscal a la cimera europea © Unió Europea El 2011 va acabar amb moltes incògnites econòmiques, algunes de vinculades amb el futur de l’euro, assetjat per la crisi del deute sobirà dels països perifèrics i amb elevats dèficits públics, com ara Itàlia i Espanya Les tensions i pressions dels mercats es van estendre fins al mateix cor de la Unió Europea UE Per això, a la cimera europea del desembre, Alemanya i França van imposar la seva tesi d’una major…
Economia 2013
Economia
L’any 2013 es va tancar amb una certa esperança que arribés la recuperació Però prèviament, durant la primavera, a escala europea es va produir un important ensurt ja que es va haver de rescatar Xipre, que es va sumar a Grècia i Portugal, i també a Irlanda, que va ser la primera a aconseguir sortir d’aquesta situació en la qual es trobava des del novembre del 2010 El problema essencial del cas de Xipre va ser la proposta inicial dels ministres d’Economia de la zona euro de fer quitances als dipòsits bancaris, fins i tot als inferiors a 100000 euros Això va provocar una intensa crisi,…