Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
plaça financera
Economia
Ciutat amb un pes financer important, que té borsa de valors, amb transaccions importants, i d’altres elements singulars del negoci financer (banca, institus oficials de crèdit, societat financeres).
L’existència de capacitat financera potencial de comportaments i de mecanismes en una ciutat, és una base per a l’atracció de més activitat, que desenvoluparà la plaça En funció de la tendència a la globalització econòmica, hi ha una concurrència creixent entre places financeres a nivell internacional
mercat
Arquitectura
Economia
Lloc públic destinat a la venda dels productes alimentaris, anomenat també plaça.
El Guaiaba
Economia
Nom donat al taller de Joan Vidal i Ventosa, situat a la plaça de l’Oli de Barcelona.
El nom provenia d’una corrupció humorística del Walhalla wagnerià Llogat el 1901, fou punt de reunió d’artistes i universitaris, com Joaquim Borralleras, Jacint i Ramon Reventós, Dídac Ruiz, Eugeni d’Ors, JF Ràfols, P Ynglada, Nonell, F Laberta, JM Junoy, Feliu Elias, Manolo Hugué, D Carles, E Monegal, I Smith, I Pascual, Picasso, JM Folch i Torres, etc Fou en certa manera l’hereu d’Els Quatre Gats, tot i que, ací, ja no hi assistien els artistes de la generació pròpiament modernista Més endavant ~1908 passà a un altre local de la Riera de Sant Joan,…
canvi
Economia
Establiment on hom fixava les negociacions de canvi de valors.
Eren agrupats generalment en barris determinats, com, a Barcelona, al barri marítim, a la desapareguda plaça dels Canvis de Mar i als actuals carrers de Canvis Vells i de Canvis Nous
cambra de compensació
Economia
Dret
Entitat a través de la qual els organismes públics i les empreses financeres o subministradores de béns i serveis compensen els comptes creditors i deutors existents entre si.
Les cambres de compensació bancàries són associacions de bancs d’una plaça destinades a cancellar ràpidament els saldos recíprocs produïts per l’activitat bancària normal xecs, lletres de canvi, pagarés, etc mitjançant liquidacions diàries
caixer automàtic
Economia
Aparell dotat d’un sistema interactiu (pantalla i teclat) que permet al client d’una institució bancària de realitzar un cert nombre d’operacions de caixa.
Entre aquestes operacions hi ha els cobraments en efectiu, l’actualització de saldos i els ingressos Funciona amb la introducció d’una targeta magnètica i la inscripció d’un codi numèric personal Generalment, tots els caixers automàtics d’una mateixa institució estan interconnectats per teleprocés, cosa que permet d’operar-hi en qualsevol plaça que no és l’habitual del client
World Trade Center

World Trade Center, amb les torres bessones abans de l’atemptat del 2001 que les enfonsà
© Xevi Varela
Economia
Complex urbanístic de Nova York destinat a centre comercial, de negocis i d’esbarjo, construït entre el 1966 i el 1973.
Gestionat per l’Autoritat Portuària de Nova York, que n'era també la propietària majoritària, era al Lower Manhattan, centrat per una plaça de 735 m 2 envoltada de diversos edificis de grans dimensions, entre els quals destacaven els gratacels anomenats Twin Towers ‘Torres Bessones’, de 412 metres d’alçada i 110 pisos, projectats per l’arquitecte MYamasaki i acabats el 1972 i el 1973 respectivament El 26 de febrer de 1993 una de les torres fou objecte d’un atemptat amb bomba que provocà sis morts L' 11 de setembre de 2001 tingué lloc un segon atemptat, dut a terme amb dos avions…
Casino Mercantil
Història
Economia
Associació formada per corredors de canvi, banquers i homes de negocis, amb finalitats borsàries, activa a Barcelona des del 1851.
Conegut aviat amb el nom de Borsí , hom hi feia la liquidació de les operacions de borsa Tancat el Casino Mercantil el 1914, el Borsí de Barcelona tingué, des del 1915, caràcter de borsa oficial, i els antics associats del casino s’agruparen en l’Associació del Mercat Lliure de Valors, institucions que perduraren fins el 1940 El 1890 inaugurà un esplèndid edifici, obra de Tiberi Sabater, decorat i amb escultures de Rossend Nobas, a la plaça de la Verònica Després del 1940 s’hi installà l’Escola de Belles Arts, i posteriorment l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics
Josep Tous i Ferrer
Economia
Periodisme
Periodista i empresari.
El 1880 obrí una papereria i centre de subscripcions i poc després una impremta, on publicà una Biblioteca Balear , amb obres de GMaura, JLPons i Gallarza, Joan Alcover i PAPeña El 1893 fundà el diari La Última Hora , amb criteris periodístics renovadors El 1900 aconseguí la concessió temporal dels terrenys de s’Hort del Rei, on construí, entre altres edificis, el Teatre Líric Del 1912 al 1916 fou regidor de Palma pel partit weylerista Intervingué en la fundació d’empreses com la Societat General de Tramvies Elèctrics Interurbans de Palma 1916, el Progrés Urbà 1922 i l’Aeromarítima…
Josep Guardiola i Grau
Economia
Comerciant.
Fill d’una de les famílies notables de l’Aleixar, emigrà a a Guatemala, on treballà en negocis de propietat immobiliària i en el comerç d’importació i exportació, mitjançant el qual introduí a Espanya diversos productes desconeguts fins aquell moment Fou titular de la important propietat Chocolá i accionista del Canal de Panamà quan els francesos van iniciar l’obra A París, on residí anys, publicà la gramàtica d’una llengua inventada per ell Gramatica uti nove prata kiamso orba 1893 Adoptà una actitud de veritable indià envers el seu poble natal, on amb la fortuna feta a Amèrica construí l’…