Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
teoria dels costs comparatius
Economia
Teoria que cerca d’explicar les condicions del comerç internacional, formulada per David Ricardo i basada en la divisió internacional del treball.
Fa referència al principi segons el qual en unes condicions tècniques determinades es maximitzarà el producte obtingut si cada país o regió s’especialitzen en la producció de béns i serveis que tinguin el màxim avantatge comparatiu és a dir, el cost comparatiu de producció mínim Aquest principi explica el fet de l’especialització, bé que no pot justificar completament el lliure comerç entre estats, perquè deixa de banda les conseqüències econòmiques en regions en camí de creixement o bé de tipus monopolístic
Hermann Heinrich Gossen
Economia
Economista alemany, precursor dels principis del decreixement de la utilitat marginal
.
En la seva obra, del 1856, sobre les lleis que regulen l’intercanvi, exposà les anomenades lleis de Gossen sobre la saturació progressiva de les satisfaccions i les necessitats Aquesta aportació, recollida per Jevons vint-i-cinc anys més tard, fou la base de la teoria subjectiva del valor i del marginalisme
Henry Sidgwick
Economia
Història
Política
Moralista, polític i economista anglès.
Professor a Cambridge 1859 D’esperit antimetafísic, acceptà els principis de l’utilitarisme Formulà una teoria sobre l’origen dels salaris, com a provinents de la renda dels consumidors Publicà Principles of Political Economy 1883 i The Methods of Ethics 1874
Karl Diehl
Economia
Economista alemany.
A Erläuterungen zu David Ricardos Grundgesetzen ‘Anotacions sobre els principis de David Ricardo’, 1905 revalorà les argumentacions clàssiques dins les noves tendències alemanyes Unes altres obres seves importants són Proudhon 1888-96 i el manual Theoretische Nationalökonomie ‘Economia nacional teòrica’, 1916-33
Gian Rinaldo Carli
Economia
Història
Economista i erudit italià.
És autor de Sulle monete 1751-59, dins la línia del quantitativisme i del mercantilisme, i de Del Commercio Libero dei grani 1771, on es manifestà contrari als principis de la fisiocràcia i al lliure comerç del blat És autor també d' Antichità italiche 1788-90
Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament
Economia
Institució internacional amb seu a Londres, creada el 1991, per a promoure la transició cap al lliure mercat, orientar les economies i fomentar la iniciativa empresarial privada als antics estats comunistes d’Europa i als estats independents del Commonwealth.
La seva ajuda té com a contrapartida el compromís dels estats beneficiaris a aplicar els principis de la democràcia pluralista Les seves inversions són destinades a promoure l’activitat del sector privat, enfortir les institucions financeres i els seus sistemes jurídics El 1998 la seva acció es repartia entre 26 estats
sistema de Planejament i Programació del Pressupost
Economia
Sistema per a la presa de decisions sobre el millor ús dels recursos econòmics en una organització, amb relació a uns objectius, quan manca l’experiència sobre el mercat o el benefici.
Aplicat principalment al sector públic per a superar-ne les deficiències en la tècnica pressupostària, té en compte els objectius a assolir, les activitats alternatives que hi porten, el progrés més econòmic, els resultats obtinguts i el control de gestió Supera semblantment les possibles arbitrarietats i és una justificació racional i pública de les tries pressupostàries Fou implantat de primer als Estat Units principis dels seixanta i, després, a diversos estats
agent econòmic
Economia
Persona física o jurídica que té una activitat rellevant i autònoma en un sistema econòmic.
L’agent econòmic determina el seu comportament d’acord amb normes, regles i valors, i també d’acord amb les relacions que manté amb altres agents Per exemple, l’ètica del treball, els principis de confiança i reciprocitat, de cooperació i competència, de solidaritat i ajuda En teoria econòmica es parla de dos agents econòmics bàsics l’individu consumidor i la unitat de producció ambdós pertanyents al sector privat, als quals alguns autors afegeixen l’estat sector públic
Pla Marshall
Economia
Nom amb què és conegut l’European Recovery Program (ERP), programa nord-americà d’ajuda econòmica a Europa, aprovat el 2 d’abril de 1948, segons una idea de George Marshall.
Fonamentat en la temença de solucions polítiques oposades als principis democràtics liberals, la seva finalitat era de finançar la reconstrucció de les economies dels estats de l’Europa occidental mitjançant préstecs i cessions per valor de 12 000 milions de dòlars en un terme de quatre anys Durant aquest període, el PNB dels seus principals beneficiaris —la Gran Bretanya, la RF d’Alemanya, Itàlia i França— experimentà un creixement d’un 15 a un 20% L’Estat espanyol en restà exclòs
Nicolás de Arriquibar
Economia
Economista i comerciant basc.
Un dels defensors més conseqüents de la necessitat d’industrialitzar les terres hispàniques, per a la qual cosa propugnava una política de “pa barat”, mitjançant importacions de cereals, i, alhora, afavoria el comerç i la indústria, mitjançant una protecció adequada enfront dels productes estrangers Traduí l’obra de Charles d’Avenant i rebaté els principis fisiocràtics del marquès de Mirabeau continguts en L’ami des hommes , en la seva obra Recreación política Reflexiones sobre el amigo de los hombres en su tratado de población, considerado con respecto a nuestros intereses 1779