Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Roca Corporació Empresarial
Economia
Empresa productora de sanitaris.
Fundada el 1917 pels germans Roca, es dedicà inicialment a la producció de radiadors de ferro forjat El ràpid creixement en aquest negoci portà a altres activitats, com ara les primeres banyeres de ferro forjat el 1925 o la ceràmica, que provocà l’entrada amb força en el segment del parament del bany i els sanitaris Els anys seixanta entrà en el negoci dels aires condicionats i a la dècada dels vuitanta, en el de les ceràmiques per a paviments i revestiments Amb presència en més de 50 països, el grup facturà més de 1600 milions d’euros el 2004
Arcelor

Seu central d’Arcelor, a Luxemburg
© Luxembourg/July 2005/Claudine Bosseler
Economia
Companyia productora d’acer.
Sorgida a partir de la fusió, efectiva des del 18 de febrer de 2002, de l’espanyola Aceralia , la luxemburguesa Aciéries Réunies de Burbach-Eich-Dudelange ARBED i la francesa Usinor Primer productor mundial de productes plans utilitzats pel sector de l’automòbil i en aplicacions industrials com ara els electrodomèstics, l’envasatge, l’enginyeria civil o les construccions mecàniques i de productes llargs al carbó bigues, perfils o barres per a formigó i un dels líders en acers inoxidables i un dels primers grups europeus en el segment de la distribució i la transformació, l’any 2006 dugué a…
Freixenet
Economia
Viticultura
Enologia
Empresa productora de cava amb seu a Sant Sadurní d’Anoia.
Fou fundada al principi de segle per Pere Ferrer i Bosch, a partir de l’empresa Sala, exportadora de vins Des del 1914 es dedica a la producció de vins escumosos, i a partir de mitjan dècada dels vuitanta començà a incorporar altres marques de xampany, com ara Segura Viudas, Castellblanch, Conde de Caralt, Canals i Nubiola i Rigol aquesta política i l’increment de les exportacions l’han convertida, juntament amb la seva rival Codorniu, en la primera empresa del sector a l’Estat espanyol i en una de les primeres del món en volum de producció Té filials a la Xampanya, els EUA Califòrnia i a…
Compaq
Economia
Companyia informàtica nord-americana.
Companyia productora d’ordinadors fundada el 1982 per tres antics treballadors de Texas Instruments El seu objectiu inicial fou la producció d’un ordinador portàtil El 1986 ja formava part de la llista de les 500 empreses més importants, segons la revista Fortune La companyia també transformà el mercat dels ordinadors clònics Al final dels anys noranta, comprà Tandem Computers i, posteriorment, Digital Equipment Corporation DEC El 2001 fou adquirida per Hewlett-Packard HP per 25 000 milions de dòlars
Compañía Sevillana de Electricidad
Economia
Empresa productora d’energia elèctrica fundada a Sevilla el 1894 amb capital basc.
El 1945 creà la societat anònima Saltos del Guadiana conjuntament amb Hidroeléctrica Española i Unión Eléctrica per explotar la conca d’aquest riu Durant els anys cinquanta i seixanta absorbí diverses empreses que la portaren a controlar la distribució elèctrica d’Andalusia Tenia centrals hidràuliques, tèrmiques i nuclears —una tercera part d’Almaraz i participació a Valdecaballeros, en construcció— El 1985 tingué uns ingressos de 143517 milions de pessetes amb una plantilla de 6443 treballadors L’any 2002 s’integrà completament a Endesa
Coca-Cola
Economia
Empresa nord-americana fundada a Atlanta el 1887, per explotar la recepta d’un refresc inventat pel farmacèutic John Pemberton.
Actualment Coca-Cola constitueix la primera empresa mundial productora de begudes analcohòliques, i té filials a gairebé tots els estats del món A la dècada dels setanta n'inicià la producció a l’URSS i a la Xina Des del 1954 començà a diversificar la seva producció altres begudes refrescants, vins a Califòrnia i el 1982 adquirí la societat cinematogràfica Columbia La filial espanyola fou constituïda a Madrid el 1930, però la seva expansió començà a la dècada dels cinquanta L'empresa catalana Cobega fou la principal embotelladora i distribuïdora a l'Estat espanyol des del 1951…
maquinisme
Economia
Introducció generalitzada, progressiva i a gran escala de màquines en el procés de producció.
La Revolució Industrial significà un trasbalsament molt fort de les formes de producció de béns, puix que introduí l’ús generalitzat d’artefactes mecànics que aconseguien d’estalviar mà d’obra, ja fos actuant com a complement de l’activitat productora de l’home, ja fos substituint-lo totalment, si més no en unes fases molt concretes de la fabricació d’un bé determinat El maquinisme s’inicià juntament amb la Revolució Industrial, o sia, a partir del s XVIII, bé que, com a element bàsic de la formació de tota la producció manufacturera i de les indústries bàsiques, no fou fins al s XIX que…
Time Warner
Economia
Grup empresarial multimèdia dels Estats Units, amb seu a Nova York.
Té l’origen en la fusió de l’editorial Time i el grup Warner Communications 1989 Les divisions del negoci són 2016 Home Box Office HB0, servei de continguts per televisió de pagament Turner, que inclou sobretot serveis de notícies, entre d’altres Cable News Network CNN, i la productora Warner Bros Entre les línies de negoci anteriors cal esmentar la xarxa de telecomunicacions per cable Time Warner Cable fins el 2009 i l’editora Time fins el 2014, que publica la revista del mateix nom El 2000 es fusionà amb AOL , primera empresa en serveis d’internet, per crear AOL Time Warner…
Cristòfor Massó i Escofet
Economia
Economista.
Conseller i directiu de la Societat Productora de Forces Motrius 1917-39, fou professor a l’Escola Industrial de Barcelona 1923 i a l’Escola d’Alts Estudis Comercials de la Mancomunitat, posteriorment, de la Generalitat, i presidí la Societat d’Estudis Econòmics de Barcelona 1927 Puig i Cadafalch li encarregà 1922 un estudi sobre la contribució de Catalunya a l’Estat espanyol Milità en Acció Catalana, fou acadèmic de mèrit de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya 1936 i soci fundador del Centre Excursionista de Catalunya També estigué vinculat al departament de…
Material y Construcciones
Economia
Empresa metal·lúrgica, els orígens de la qual es remunten a l’any 1857 amb la fundació de la Herrería Barcelonesa, controlada des del 1862 pels germans Ignasi i Casimir Girona.
El 1881 fou creada la societat Material per a Ferrocarrils i Construccions, productora de material ferroviari i productes siderúrgics que, el 1947, en fusionar-se amb Construccions Devis, de València, prengué el nom actual Tenia installacions actuals al barri barceloní del Poblenou, a València i Alcázar de San Juan Castella-la Manxa per produir laminats, automotors, vagons de ferrocarril, ballestes, construccions metàlliques i escales mecàniques, amb una forta activitat exportadora Pertangué al grup del Banc Central La xifra de vendes assolí 10452 milions de pessetes el 1985 i…