Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
estabilitat
Economia
Situació d’un sistema econòmic en el qual les condicions d’equilibri són consistents.
L’anàlisi de les condicions formals necessàries perquè un model d’equilibri general competitiu pugui ésser considerat estable ha estat efectuada modernament per Hicks i Samuelson
risc
Economia
Incertitud derivada de totes les formes d’activitat empresarial, per tal com les condicions de l’oferta i la demanda de mercat poden diferir del que hom esperava, o de contrarietats naturals, com ara incendis, accidents, etc.
L’organització empresarial intenta de minorar aquests costs mitjançant les assegurances, els subcontractes, etc Aquells riscs que hom no pugui salvar o transmetre rendiblement a d’altres, l’empresari els assumirà únicament si les expectatives de benefici superen les possibilitats de pèrdues
pilota
Economia
Nom donat al procediment fraudulent emprat en la posada en circulació de lletres de canvi.
El lliurat n'accepta una sense que existeixi cap deute previ i, per tant, sense intenció de pagar-la, amb l’objecte que el lliurador pugui disposar, mitjançant el seu descompte al banc, d’un crèdit fictici En compensació, el lliurat contragirarà una altra lletra al lliurador de l’operació anterior en les mateixes condicions, i així successivament
petrodòlar
Economia
Terme aplicat als saldos en dòlars que acumularen els països productors de petroli com a conseqüència de les fortes puges de preus d’aquest el 1973 i el 1979, que ocasionaren importants desequilibris en les balances de pagaments a nivell mundial.
L’enorme volum que assoliren els petrodòlars creà, en particular arran de la puja del 1973, el problema de reciclar aquests recursos, ja que els països exportadors de petroli tenien poca capacitat importadora En aquest reciclatge tingué un paper determinant la banca, amb una gran expansió del crèdit internacional, ja que no existien canals alternatius per a dirigir aquests petrodòlars cap als països amb balances de pagaments deficitàries De tota manera, el superàvit obtingut pels països exportadors de petroli arran de la puja del 1973 s’havia esgotat ja el 1978, poc abans de la segona gran…
fallida
Economia
Dret mercantil
Procediment judicial que prové de la fallida, en el qual hom procura d’emparar els interessos dels creditors ocupant els béns de l’empresa que es troba en aquesta situació i administrant-los fins a fer-ne venda i repartiment del producte entre els creditors, seguint l’ordre de preferència legal.
Hom fa indagació també de les causes de la fallida, depura les responsabilitats i intenta de restablir, tant com pugui, l’ordre comercial pertorbat El dret romà introduí les mesures d’ocupació dels béns del fallit per un curador , i el repartiment als creditors es feia a través d’un representant d’aquests magister bonorum vindindorum En dret català hom introduí diverses normatives especials, donades, entre d’altres, a les corts de Barcelona del 1299, de Girona del 1321, de Montblanc del 1333, de Barcelona del 1493 i del Montsó del 1510, que fixaren les penalitats que calia…
rendició de comptes
Economia
Acció de presentar, davant qui correspon, la relació de despeses i ingressos d’una administració o gestió per tal que pugui ésser comprovada.
marcar
Economia
Assenyalar en una fitxa, els treballadors d’una empresa (l’hora d’entrada i de sortida) per tal que aquesta pugui controlar les hores treballades.
carta ordre de crèdit
Economia
Dret mercantil
Carta que un comerciant lliura a favor d’un altre a fi que aquest pugui obtenir del destinatari fins a l’import màxim que hi consta, per atendre operacions de comerç.
És un precedent dels actualment més usats xecs i targetes de crèdit
eixauc
Economia
Allò que hom cedeix per res o a preu baix, que hom posa de premi, al qui fa que hom pugui mantenir o atènyer un bon preu en certes vendes o subhastes.
adob
adob natural d’origen argànic
© Fototeca.cat
Economia
Agronomia
Substància orgànica o mineral que conté un o diversos elements químics indispensables per al creixement dels vegetals, i que, addicionada al sòl, el compensa de les deficiències que pugui tenir d’aquests elements.
L’adob, per tant, augmenta la fertilitat d’un terreny Els elements químics que en més gran quantitat extreuen els vegetals del substrat per tal de subvenir a llurs necessitats sintetitzadores són el nitrogen, el fòsfor i el potassi Consegüentment seran aquests els elements que més sovint escassejaran a les terres de conreu, atesa l’explotació intensiva a què són sotmesos Els adobs, fonamentalment, pretenen de corregir aquesta escassesa o mancança, bé que a vegades també forneixen altres elements secundaris, que normalment ja són en quantitat suficient al sòl Sovint també aporten calci, el…