Resultats de la cerca

Estudiant de medicina a Barcelona, assistí a les reunions organitzades per Fanelli 1869 i s’afilià a l’Aliança de la Democràcia Socialista Delegat als congressos obrers de Barcelona 1872 i redactor de La Federación , essent secretari juny-juliol de la secció barcelonina de l’AIT, es destacà per la seva actitud insurreccionalista el 1873 Partidari de mantenir la Federació Regional Espanyola en la clandestinitat, fou el centre de les Comissions Federals de 1875-80 Fou també el principal redactor 1877-80 de La Revista Social , entre d’altres Criticat per autòcrata i…

De petit passà a residir a Reus, on fou redactor del setmanari anarquista La Alarma 1901 Fou un dels fundadors del Foment Republicà Nacionalista 1906 i després de la UFNR Redactor del periòdic Foment , fou també regidor de Barcelona en 1912-15 El 1917 fundà una societat, Fàbregas i Recasens, nucli impulsor del Banc de Catalunya, constituït pel juny del 1920 i del qual fou nomenat vicepresident Intervingué en la creació d’una refineria de Canàries i inicià l’explotació de productes de la Guinea Equatorial Partidari d’impulsar una banca específicament catalana, amb…

Advocat, es dedicà a estudis estadístics Fou un dels fundadors d’ El Imparcial , redactor de La Revista de España i collaborador gairebé únic de La Revista General de Estadística Diputat a les corts constituents del 1869, fou interventor general a les Filipines 1870-1873 i 1891-95 Publicà Usos y abusos de la estadística i Reformas de la ortografía castellana

Diputat, a partir del 1901, i senador Participà en l’informe sobre la transformació de l’impost de consums, qüestió sobre la qual escriví diversos treballs, com La reforma del impuesto de consumos 1899, publicat en la Revista de Economía y Hacienda , que dirigí i on el 1917 donà a llum un article polèmic Existe en España una oligarquía político-financiera Dirigí també la Revista Nacional de Economía 1916 i fou redactor en cap del Diario Mercantil

Es traslladà a Madrid, juntament amb el seu cosí l’economista Joan Eloi de Bona i Ureta, per indicació de Pròsper de Bofarull Fou redactor de “La Discusión” 1850-59 i d’altres diaris polítics Defensor del lliure canvi, formà part de l’Asociación para la Reforma de los Aranceles i fou un dels fundadors de la Sociedad Abolicionista Española 1865 És autor d' Economía popular 1870 i La huelga publicada pòstumament, novella en defensa del lliurecanvisme

Redactor del diari La Publicitat , en fou director dels darrers temps de la guerra civil Fou director fundador del setmanari L’Esport Català 1925-27, on creà, amb el pseudònim de Crítias , el comentari intellectual de la boxa Fou encara cap de premsa de la Generalitat 1937-39, càrrec en què substituí el seu germà Joaquim, mort en un bombardeig S'exilià a França el 1939, i tornà a Barcelona el 1940 Fou director gerent dels remolcadors del port Escriví Ocho combates de boxeo , i féu algunes traduccions

Tipògraf, destacà en la vaga contra el periòdic lerrouxista El Progreso el 1908 Com a president de la societat El Arte de Imprimir, participà en el comitè de vaga que actuà durant la Setmana Tràgica del 1909 Secretari general de la Federació Regional de Solidaridad Obrera , obrí els congressos obrers del 1910 i del 1911 constitutius de la CNT, de la qual fou també el primer secretari general i el principal organitzador Redactor de Solidaridad Obrera , se separà de la militància activa el 1917 És autor de Qué es sindicalismo 1919 i Recuerdos de un viejo militante 1936

Fou professor d’història econòmica a París El 1833 succeí Jean-Baptiste Say al Conservatoire National d’Arts et Métiers Redactor en cap del “Journal des Économistes”, fou membre de l’Académie des Sciences Morales et Politiques Entre les seves obres destaca Histoire de l’économie politique en Europe depuis les anciens jusqu'à nos jours 1837-45, primer intent sistemàtic d’elaboració d’una història de l’economia política, en la qual seguia fidelment les idees propugnades per Jean-Baptiste Say, obra que aconseguí un èxit notable Era lliurecanvista, bé que admetia límits a aquesta…

Secretari de la federació local de sindicats de Barcelona el 1918, figurà entre els anarcosindicalistes moderats de la CNT Fou redactor de Solidaridad Obrera en 1930-31, signà el Manifest dels Trenta per l’agost del 1931 i fou un dels fundadors de l’Ateneu Sindicalista Llibertari de Barcelona juny del 1932, que presidí Expulsat el 1932 de la CNT, passà als Sindicats d’Oposició i formà part de la Federació Sindicalista Llibertària Posteriorment, resident a Sabadell i membre del Partit Sindicalista creat per Pestaña el 1934, dirigí l’Institut Pedagògic Cultura Pel setembre del 1937…

El 1906 emigrà a Xile Es dedicà al comerç, també fou propietari d’una oficina dedicada al negoci d’exportació de fruits xilens i exercí d’administrador civil de la intendència de l’exèrcit xilè Amic personal del president de Xile, Carlos Ibáñez del Campo, el Ministeri d’Educació el nomenà examinador de les escoles públiques de Providencia, càrrec que exercí durant 10 anys Fou un dels pocs catalans condecorats amb la Medalla del Mèrit, distinció atorgada als estrangers que més s’han destacat en el progrés xilé Dins de la vida catalana en aquest país, fou soci fundador del Centre Català de…