Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Comissió Nacional del Mercat de Valors
Economia
Òrgan superior borsari espanyol que ordena, supervisa i inspecciona els mercats de valors i tot el que s’hi refereix.
Creada per la reforma del 1988, aquesta comissió fa respectar les regles del joc, protegeix els inversors, realitza enquestes i pot sancionar els professionals
Currency School
Economia
Escola econòmica anglesa de la primera meitat del s XIX que, d’acord amb el currency principle, exigia la plena obertura metàl·lica de tots els bitllets de banca.
Afavorint, així, que la circulació mixta de diner i metall estigués subjecta a les mateixes regles que la circulació exclusivament metàllica, hom intentava de neutralitzar els efectes que una quantitat massa oscillant de diner té sobre el seu valor i el nivell de preus Els principals components foren Ricardo, lord Overstone, Torrents i McCulloch
agent econòmic
Economia
Persona física o jurídica que té una activitat rellevant i autònoma en un sistema econòmic.
L’agent econòmic determina el seu comportament d’acord amb normes, regles i valors, i també d’acord amb les relacions que manté amb altres agents Per exemple, l’ètica del treball, els principis de confiança i reciprocitat, de cooperació i competència, de solidaritat i ajuda En teoria econòmica es parla de dos agents econòmics bàsics l’individu consumidor i la unitat de producció ambdós pertanyents al sector privat, als quals alguns autors afegeixen l’estat sector públic
intervencionisme
Economia
Intervenció sistemàtica de l’estat en l’activitat econòmica.
L’escola clàssica reservà a l’estat el paper de dictar les regles per a la correcta actuació de la iniciativa privada i de vetllar per llur compliment Fou l’establiment del socialisme soviètic, basat en la centralització estatal de les decisions econòmiques, que fixà el grau màxim d’intervencionisme, amb caràcter imperatiu Les dues guerres mundials i la crisi del 1929 imposaren també en les economies capitalistes la gestió enèrgica de l’estat, que la teoria keynesiana justificà teòricament
Nova Economia Clàssica
Economia
Escola de pensament econòmic desenvolupada a partir de l’obra de Robert E.Lucas
.
Se centra en l’anàlisi macroeconòmica basada en el comportament dels individus, i destaca la importància de la formació d’expectatives racionals en el procés de presa de decisions per part dels individus, els quals empren tota la informació disponible de manera adequada D’aquesta manera els agents del sector privat de l’economia coneixen les regles que regeixen el comportament de les autoritats econòmiques i les tindran en compte a l’hora d’actuar, la qual cosa fa que les actuacions públiques per reduir les oscillacions de l’activitat econòmica tinguin un efecte molt menor de l’…
James Mirrlees
Economia
Economista escocès.
Estudià matemàtiques a les universitats d’Edimburg 1957 i de Cambridge on es doctorà el 1963 Fou professor a Oxford 1969-95 i després a Cambridge 1995, on el 2003 fou nomenat professor emèrit President de la Royal Economic Society 1989-92 Decidit defensor dels impostos progressius, que graven amb intensitat creixent les rendes elevades, fou assessor econòmic del Partit Laborista durant les dècades de 1960 i 1970 Tanmateix, els seus estudis sobre taxació de les rendes altes en funció dels incentius el portaren a aconsellar un màxim d’imposició molt inferior als que estaven en vigor aquests…
petita i mitjana empresa
Economia
Empresa de dimensions reduïdes, la més freqüent en el sistema econòmic de lliure empresa.
Hi ha una gran varietat de criteris de classificació de les PIME Segons la Comissió Europea, han de complir dues condicions tenir una plantilla menor de 500 treballadors i un immobilitzat inferior als 75 milions d’euros Aquests requisits es mantenen sempre que una societat de major dimensió no sigui propietària de més de dos terços del capital Constitueixen més del 90% del teixit productiu dels països i zones més industrialitzades, com ara els Estats Units o la Unió Europea Les petites i mitjanes empreses reben un tracte preferencial en l’aplicació de les regles de la competència…
Edward Prescott
Economia
Economista nord-americà.
Es doctorà a la Carnegie Mellon University 1967 Fou professor de la Universitat de Pennsilvània 1966-71, del Carnegie Mellon 1971-80, de la Universitat de Minnesota 1980-2003 i de l’Arizona State University des del 2003, i investigador del Bank of Minneapolis, del sistema de la Reserva Federal, des del 1981 La seva aportació se centrà, d’una banda, en els efectes de les expectatives sobre les polítiques econòmiques futures i la necessitat que els governants es comprometin a unes regles abans de prendre decisions per tal que aquestes siguin creïbles Aquestes tesis influïren les…
e-business
Economia
Conjunt de negocis realitzats per via electrònica.
Una de les principals innovacions de l’anomenada nova economia són els negocis per via electrònica o que utilitzen essencialment internet i les tecnologies de la informació per a desenvolupar-se Les regles de la competència, en un món globalitzat sense fronteres per a les mercaderies, productes, serveis i capitals, s’han vist radicalment modificades, especialment amb l’impuls de l’anomenada economia digital, que agilitza els processos i les transaccions La informació ha esdevingut un dels valors més preuats i valuosos del nou marc econòmic, per damunt dels béns més materials En…
pla general de comptabilitat
Economia
Conjunt sistemàtic de regles, procediments, principis d’organització i recomanacions, elaborat per un organisme oficial, que han de seguir totes les empreses.
Aquest pla aplica comptablement la legislació mercantil i té implicacions per a les obligacions fiscals Els plans són revisats en funció de l’evolució de la comptabilitat, de l’economia i de les necessitats d’harmonització entre els estats directives de la Comunitat Europea A França fou creat pel Conseil national de la comptabilité , amb el Plan comptable général , el 1982 a Espanya, per l' Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas , amb el Plan General de Contabilidad , el 1990