Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
La Propagadora del Trabajo
Indústria tèxtil
Economia
Fàbrica de teixits que funcionava com a cooperativa de producció, la primera de Catalunya, fundada abans del desembre del 1865 per Josep Roca i Galés, Jaume Esteve i Joan Fargas.
Representants seus prengueren part en el congrés obrer celebrat a Barcelona pel desembre del 1865
assemblea general d’empresa
Economia
Dret del treball
Òrgan compost per tots els treballadors de l’empresa, exceptuats els alts càrrecs directius.
El seu paper és essencialment de control dels representants obrers als diferents òrgans de participació dins l’empresa
assemblea de treballadors
Economia
Dret del treball
Òrgan compost de tots els treballadors de l’empresa.
La seva finalitat principal és de control dels representants obrers als diferents espais d’actuació dins l’empresa
agrupament col·lectiu
Economia
Concentració de les empreses d’un mateix ram dins d’un determinat àmbit espacial, i que va tenir lloc l’any 1936.
Els agrupaments collectius eren regits i administrats per un consell d’empresa, integrat per representants del conjunt dels treballadors i dels tècnics, i per un interventor de la Generalitat, nomenat pel conseller d’Economia, d’acord amb els treballadors Era obligatòria la inscripció al Registre Mercantil
John Fullarton
Economia
Economista britànic.
Fou un dels representants més assenyalats de l' escola bancària Publicà articles d’economia i de finances a la Quarterly Review i l’obra teòrica On the Regulations of Currency 1844, on assenyalà la importància d’altres instruments de crèdit, a més del diner, i llurs possibilitats de control monetari
representant
Economia
Persona física i jurídica que té, en exclusiva, l’atribució de fer contractes de compravenda en nom d’una determinada entitat econòmica o comercial.
Creats amb l’objecte d’arribar a aquelles àrees geogràfiques que resten no cobertes per les xarxes de distribució ordinària dels productes de la dita entitat, els representants poden ésser també la base mateixa d’aquestes xarxes amb assignació d’una ciutat per districtes, zones, etc Llur retribució sol ésser percentual, sobre el volum de vendes
Companyia de Llevant
Economia
Empresa comercial projectada pel comte duc d’Olivares l’any 1626 i proposada al cos de comerç barceloní.
El comte duc intentava de convèncer els catalans que la cooperació del Principat de Catalunya als seus plans polítics que incloïen, en lloc preeminent, la Unión de Armas seria econòmicament avantatjosa La companyia havia de revifar el comerç català amb Itàlia i la Mediterrània oriental La Llotja de Barcelona, poc interessada, envià, malgrat tot, dos representants a Madrid, però el 1629 encara no havien assolit de fer prosperar el projecte, que restà abandonat
Gosplan
Economia
Organisme principal de planificació a l’URSS, creat el 1921.
La seva tasca era de fer la síntesi de tots els plans econòmics, culturals i socials la coherència dels quals era determinada mitjançant els balanços materials, a partir dels quals hom cerca una previsió dels recursos i de les assignacions, l’elaboració del pla general i el control de la seva execució a través dels representants del Gosplan a les diverses repúbliques de l’URSS Deixà d’existir al desembre del 1991, amb la dissolució de l’URSS
Comitè Econòmic i Social Europeu
Economia
Institució creada pel Tractat de Roma l’any 1957 amb la finalitat de representar els interessos dels diferents grups econòmics i socials de la Unió Europea.
Organisme de caràcter consultiu que té la seu a Brusselles Representa collectius diversos de l’àmbit laboral, particularment treballadors i empresaris i llurs organitzacions, a més d’associacions diverses agricultors, grups cooperatius, moviments ecologistes, etc i formula propostes El nombre de representants és de 329, nomenats pel Consell Europeu per a un període de quatre anys Pot ésser consultat en els àmbits laboral, educatiu, social o mediambiental pel Consell, pel Parlament o bé per la Comissió Europea
Ragnar Nurske
Economia
Economista nord-americà d’origen estonià.
Estudià a les universitats d’Edimburg i de Viena 1932-34, on es relacionà amb els representants de l’escola austríaca Analitzà els moviments internacionals de capital, que relacionà amb els problemes monetaris i amb la teoria del desenvolupament, dintre la qual inclogué les recomanacions keynesianes Des del 1945 s’establí als EUA, a la Universitat de Colúmbia De les seves obres cal destacar Problems of Capital Formation in Underdeveloped Countries 1953 i Equilibrium and Growth in the World Economy 1961