Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
marca
Economia
Distintiu extern d’un producte que en garanteix la procedència.
El signe o el nom representatiu d’una marca ha d’ésser registrat legalment Només com a marca registrada , doncs, pot ésser utilitzat per l’empresa o la firma
nivell de preus
Economia
Índex representatiu de la variació dels preus respecte als d’un any que hom pren com a base.
Les desviacions del nivell de preus amb relació a la base, en un mercat i un període determinats, és la inversa de les modificacions del poder adquisitiu del diner, per al mateix període preu
valor
Economia
Títol representatiu de participació en els havers d’una societat, de quantitats prestades, de mercaderies, de serveis, etc.
Els havers, privats obligacions o accions i públics deute públic, poden ésser objecte d’operacions borsàries
warrant
Economia
Títol endossable i pignorable representatiu de la propietat d’una mercaderia, generalment agrícola, dipositada en un magatzem o en docs.
cupó
Economia
Cadascuna de les parts d’un títol representatiu d’un valor, que periòdicament hom presenta al cobrament dels interessos vençuts.
Eudald Jaumeandreu i Triter
Economia
Economista.
Augustinià 1788 fins a la seva exclaustració 1821 doctor en teologia amb Centum propositiones 1805 Intervingué en cerimònies religioses de caire liberal, com ho mostra el seu Elogio fúnebre para Luis de Lacy 1820 Professor d’economia civil a Palma Oración inaugural, 1814 i d’economia política a la Junta de Comerç de Barcelona Oración inaugural , 1814 durant els anys 1814-24 i 1835-40, ho fou també de dret polític des del 1820 Lligat a la seva tasca de professor, publicà Rudimentos de economía política 1816, una versió prohibicionista de Say, Curso elemental de economía política 1836, Curso…
comitè d’empresa
Economia
Òrgan representatiu i col·legiat del conjunt dels treballadors en l’àmbit d’una empresa o centre de treball per a la defensa de llurs interessos.
La seva formació és obligatòria en tot centre de treball de cinquanta o més treballadors fixos
diner
Economia
Contrapartida, generalment acceptada, en la compravenda de béns i de serveis.
A més d’ésser un mitjà de pagament —si no ho fos, l’intercanvi s’hauria de limitar a la permuta—, el diner serveix com a unitat de compte i com a reserva de valor Com a unitat de compte permet de mesurar homogèniament el preu de tots els béns, de manera que es puguin comparar els uns amb els altres Com a reserva de valor, permet de separar considerablement en el temps les dues parts de la transacció que en la permuta tenen lloc simultàniament El qui rep diner en canvi del lliurament d’un bé o servei pot utilitzar en qualsevol moment el poder de compra que la seva acceptació general li…
capitalisme
Economia
Sociologia
Sistema o mode de producció caracteritzat per la tècnica avançada (generalització de les màquines), la propietat privada dels mitjans de producció i la recerca del màxim benefici (motor del sistema).
La tècnica avançada exigeix d’utilitzar mitjans de producció de cost elevat, allò que no és a l’abast de tothom, per la qual cosa la propietat privada d’aquests mitjans significa propietat d’alguns i no propietat de la resta de la població, que es veu forçada a vendre als primers la seva força de treball Resten així configurades dues posicions en el procés de la producció, les quals divideixen la societat fonamentalment en dues classes capitalista posseïdors i proletària no posseïdors, amb desigual participació en la distribució dels béns i amb interessos objectivament antagònics Notes…