Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
reserva tècnica
Economia
Porció d’una prima, determinada per la legislació de cada estat, que la companyia asseguradora té l’obligació de destinar a garantir el cobrament del capital contractat en cas d’esdevenir-se l’eventualitat objecte de la pòlissa.
La reserva tècnica és feta obeint a fórmules matemàtiques llei de probabilitat i llei dels grans nombres i taules actuarials El conjunt de reserves tècniques de les diverses pòlisses d’una mateixa companyia han d’ésser invertides en el sector públic o privat en valors especialment qualificats
fons de reserva
Economia
Part dels beneficis no distribuïts de l’empresa que aquesta destina a despeses específiques, com noves inversions i previsió d’imposts.
exèrcit industrial de reserva
Economia
Volum de mà d’obra que el procés de producció manté en desocupació per evitar la puja de salaris per sobre del nivell de subsistència.
Fou considerat per Marx com a factor bàsic per a l’acompliment de la llei d’acumulació capitalista
Federal Reserve System
Economia
Sistema bancari nord-americà establert l’any 1914.
La gran extensió dels EUA feia difícil el control de l’oferta monetària per part d’un sol banc central, per la qual cosa es mantingué fins aleshores el sistema de banca nacional 1863, que deixava llibertat als bancs nacionals i estatals per a l’emissió de diners L’absència d’una política monetària motivà greus desequilibris, que conduïren a l’establiment, per part del Congrés del Federal Reserve System, format per la junta de governadors del sistema de reserva federal òrgan gestor de la política monetària, encarregat de la fixació del tipus de redescompte, els coeficients…
Janet Yellen
Janet Louise Yellen
© Federal Reserve Bank of San Francisco
Economia
Economista nord-americana.
Graduada a la Brown University 1967, es doctorà a la Universitat de Harvard 1971, on fou professora assistent fins l’any 1976 Després d’un any com a economista a la Reserva Federal 1977-78, impartí la docència durant dos anys a la London School of Economics i, posteriorment, a la Universitat de Califòrnia, Berkeley 1980-94 Membre del consell de governadors de la Reserva Federal 1994-97, en 1997-99 presidí el consell d’assessors econòmics de la Casa Blanca i en 2004-10 el banc de la Reserva Federal de San Francisco Aquest any fou nomenada vicepresidenta…
Paul Volcker
Economia
Economista nord-americà.
El 1949 es graduà a Princeton i el 1951 obtingué un màster en economia política per Harvard Al final de la dècada de 1940 i principi de la de 1950 treballà al departament de recerca de la Reserva Federal de Nova York El 1957 entrà al Chase Manhattan Bank per a treballar d’economista El 1962 s’incorporà al tresor dels EUA com a responsable de l’oficina d’anàlisi financera Després d’altres càrrecs, tornà al Chase Manhattan el 1965 Del 1969 al 1974, fou subsecretari del tresor per a afers monetaris El curs 1974-75 exercí de professor a Princeton fins a ésser designat president de la…
Jerome Powell
Economia
Economista nord-americà.
Graduat en ciències polítiques per la Universitat de Princeton 1973 i en dret per la Universitat de Georgetown 1979, després d’una etapa al Tribunal d’Apellacions, en 1984-90 treballà al banc d’inversió Dillon, Read & Co Del 1990 al 1993 fou primer secretari assistent i després subsecretari del tresor durant la presidència de George H Bush Soci del grup inversor privat Carlyle del 1997 al 2005, entre altres càrrecs ha estat també visiting scholar del Bipartisan Policy Center de Washington DC 2010-12 El 2012 fou nomenat governador del consell d’administració de la Reserva…
banc d’inversió
Economia
Banc especialitzat en operacions d’adquisició, venda, presa de participacions, assessorament, intermediació de valors de renda fixa i variable i enginyeria financera per a projectes concrets o per al finançament global d’empreses.
També conegut com a banc de negocis o banca d’empreses, per orientar-se bàsicament a aquest segment de clientela També es dirigeixen a inversors institucionals o administracions públiques El seu paper fou fonamental en la crisi financera que començà el 2007 per la seva participació en la titulització de préstecs hipotecaris, en especial d’aquells catalogats de subprime , i la seva posterior transmissió a altres institucions financeres, inversors institucionals i gestores de fons d’inversió i de plans de pensions Una de les tasques fonamentals d’aquestes entitats és emetre títols per al…
bitllet de banc
bitllet de banc de 25 pesos forts, del Banc de Barcelona
© Fototeca.cat
Economia
Tipus de diner signe, en forma de document de paper, emès per un banc emissor —actualment l’emissió és monopolitzada pels bancs centrals— i amb la característica de diner de curs legal donada per l’estat, que n’imposa l’acceptació com a mitjà general de pagament.
El seu origen, cal cercar-lo al s XVII 1609, banc d’Amsterdam 1656, el banquer suec Palmstruch 1694, Bank of England Els comerciants dipositaven llurs monedes a les mans dels banquers, els quals lliuraven, en canvi, certificats de garantia al portador Aquests certificats, més còmodes, anaren assolint cada cop més solvència sobre les monedes, i s’anaren convertint en bitllets de banc, establerts pels banquers en funció de les monedes en dipòsit i de les quantitats que aquests havien de rebre en concepte de préstec a tercers D’aquesta faisó s’acresqueren les transaccions i la quantitat de diner…
drets especials de gir
Economia
Mitjans de pagament dels deutes internacionals, establerts per acord del Fons Monetari Internacional, l’any 1969, per subvenir a la manca de liquidesa i a la crisi del sistema monetari vigent.
Aquets drets no tenen cap contrapartida metàllica ni en moneda de reserva, i en valor són equiparats al del dòlar del 1970 en or Cada estat membre del FMI pot disposar-ne en una quantitat proporcional a la seva quota de participació El FMI en regula i en controla la utilització