Resultats de la cerca

Les pràctiques restrictives del comerç més corrents són les barreres d’entrada dificultats legals o gremials per a l’establiment de noves empreses acords entre empreses per a fixar preus o repartir-se mercats mesures de control directe de preus per part dels poders públics formació d’un monopoli d’oferta en un sector econòmic creació de situacions monopolístiques a través de la publicitat falsa diferenciació del producte, desinformació sobre el mercat, etc Quan les limitacions s’apliquen a l’entrada de productes estrangers, hom parla de limitacions a la importació

Aquest marc inclou fonamentalment tres aspectes l’estudi de les restriccions tècniques i econòmiques fonamentals de l’activitat de la unitat de producció la determinació d’un procediment que permeti de conèixer el resultat i la valoració de l’activitat productiva, i la formulació d’un model matemàtic que inclogui els dos primers aspectes Les restriccions tècniques fan referència a les possibilitats de transformació que dóna la tècnica productiva disponible per l’activitat que s’analitza, però un cop conegudes aquestes caldrà considerar el cost dels inputs emprats…

Com a representatives del capital, aquestes accions pertanyen a la societat, bé que l’actiu industrial pot restar en mans de les societats d’explotació La majoria dels països han posat restriccions legals als hòldings

Cal assenyalar entre ells, en primer lloc, Thomas Tooke John Fullarton i James William Gilbart Tingué l’adhesió de la majoria dels principals economistes, en especial de John Stuart Mill, contra els homes pràctics i els funcionaris del Banc d’Anglaterra Les seves crítiques poden ésser sintetitzades en tres idees principals En primer lloc, el control de l’emissió és insuficient per a garantir l’estabilitat si hom vol aconseguir-la mitjançant restriccions, cal plantejar-se alhora la qüestió dels dipòsits bancaris El mecanisme de control no ha de consistir en la limitació de l’…

Constitueix un model d’integració econòmica de menys intensitat que el mercat comú i la unió duanera Exemples de zones de lliure comerç són l'EFTA i l'ALALC

Es doctorà a la Universitat de Berkeley el 1934 Nacionalitzat als EUA el 1937, hi inicià una carrera acadèmica a les universitats de Harvard i Princeton amb dos parèntesis del 1942 al 1948 en què ocupa càrrecs governamentals, i del 1961 al 1963 en què fou ambaixador a l’Índia fins el 1975 Pròxim al Partit Demòcrata, fou un dels principals representants del corrent dit “liberal” terme que als EUA hom associa amb postulats propers a la socialdemocràcia i defensà, en nombroses obres de divulgació d’entre les quals sobresurten American Capitalism , 1952 The Affluent Society , 1958, i  The New…

Acordat a la UNCTAD 1970, ha estat aplicat per tots els estats industrials als estats beneficiaris des del 1973 al 1991 La tendència actual és a simplificar els tràmits, a afavorir més els països menys desenvolupats i a reduir-ne els beneficis per als nous països industrials

Significa el punt de partida de l’ escola clàssica i un dels més importants de la història del pensament econòmic Entre els seus mestres, al Glasgow College, tingué el filòsof Hutcheson, que l’influí molt El 1751 ocupà la càtedra de lògica de la Universitat de Glasgow i, poc després, la de filosofia moral Durant tretze anys treballà com a professor en aquesta universitat, on començà a elaborar les idees que donaren forma a la seva obra més famosa Han estat editats els apunts de les seves explicacions del 1763 Lectures on Justice, Police, Revenue and Arms Contribuí a donar-lo a conèixer la…

Constitueix un model d’integració més intens que la zona de lliure comerç i menys que el mercat comú, on també es dóna llibertat de circulació de factors productius Són exemples d’unions duaneres el Pacto Andino constituït per Bolívia, Colòmbia, Equador, Perú i Veneçuela, la Comunitat del Carib CARICOM, la Comunitat Econòmica de l’Àfrica Occidental CEAO, que substituí la Union Douanière des États de l’Afrique de l’Ouest i l'Union Douanière de l’Afrique Central

Ataca l’existència d’aranzels, les restriccions quantitatives i d’altres mitjans que limitin la circulació de productes entre països, malgrat la que justifica l’existència de control i imposicions amb objectius fiscals o sanitaris Al segle XVII fou usat per a indicar la lliure entrada als gremis i companyies de comerç i més tard com el dret de mercadejar a l’estranger al marge de les companyies El lliurecanvisme prengué cos durant el segle XVIII per mitjà de la fisiocràcia laissez faire, laissez passer, le monde va par lui-même i d’Adam Smith, que establiren que la divisió…