Resultats de la cerca

Es formà a la facultat de dret de la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1929 Entrà en contacte amb economistes com Vandellós, Tallada, Raventós, Vidal i Guardiola i Sánchez Sarto Amplià la seva formació a la London School of Economics i a la Universitat de Munic Començà a escriure sobre economia i política internacional el 1929 a L’Opinió Més tard formà part, juntament amb alguns dels seus mestres, de l’equip de redacció d’ Economia i Finances Entre el 1934 i el 1939 fou professor ajudant de ciències econòmiques de la Universitat Autònoma Resultat dels seus treballs a l’Institut d…

El 1854 fundà, amb el seu soci J Vilalta, la Banca Vilalta i Mas mort el soci 1860, l’entitat es denominà Francesc Mas i Sardà, i el 1894 F Mas i Sardà i Fills, convertida finalment en Banca Mas Sardà 1949 El seu net, Josep M Mas-Sardà i Sells Barcelona 1918 fou president d’aquesta banca des del 1962

Llicenciat en dret i doctorat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, es formà al seminari de política econòmica dirigit per Fabià Estapé , i fou influït per Joan Sardà  i per les seves estades a la London School of Economics i al Servei d’Estudis del Banco de España a Madrid En la seva carrera acadèmica fou successivament professor ajudant de Josep Lluís Sureda 1957-59 i Fabià Estapé 1959-63 a la Universitat de Barcelona , professor contractat d’economia a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona 1964-66, professor associat de teoria econòmica a la…

Tingué els càrrecs de director general i vicepresident del Grup Esteve 1979 Fou membre fundador de l’Agrupació Folklòrica Montserratina 1943 i president del Consell Diocesà d’Acció Catòlica de Barcelona 1949 Membre de l’Agrupació de Bibliòfils de Barcelona, reuní una collecció particular de més de 17000 volums Fou patró de les fundacions Enciclopèdia Catalana, Sardà-Pujadas i Folch i Torres El 1993 li fou concedida la Creu de Sant Jordi

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i estudià a la London School of Economics El 1933 escriví, juntament amb Joan Sardà, Els problemes de la banca catalana Collaborà a la Revista de Catalunya A la postguerra fou professor a la Universitat de Barcelona i catedràtic d’economia política i de finances a les universitats de Múrcia, Salamanca i Valladolid 1959 Secretari general del primer i del segon plans espanyols de desenvolupament 1966-69 i director del servei d’estudis del Banco Urquijo, dirigí la revista Moneda y Crédito Entre les seves obres cal citar La…

Representà la fi del règim d’autarquia i intervencionisme del primer franquisme Alhora, contribuí decisivament a superar una crisi resultat de l’estancament del creixement, i a frenar uns elevats nivells d’inflació, de dèficit i de deute públic Dissenyat per l’economista Joan Sardà , entrà en vigor el juliol del 1959 i rebé el suport d’institucions financeres internacionals de l’aleshores món capitalista, especialment del Fons Monetari Internacional i l’OCDE Entre les mesures aplicades s’incloïen un sostre de despesa pública, la reducció del dèficit públic, la fonamentació del…

Integra els economistes establerts a Catalunya Fou creat l’any 1954 com a secció de Barcelona del Colegio Nacional de Doctores Licenciados en Ciencias Políticas, Económicas y Comerciales El 1971 es constituí com a Collegi d’Economistes de Barcelona i el 1976, després d’haver-se creat aquest any les delegacions de Tarragona, Lleida i Girona, el Consejo General de Colegios de Economistas de España delimità l’àmbit territorial del Collegi a Catalunya i Balears, on ja funcionava una delegació des del 1968 El 1978, en segregar-se la delegació de Balears en un collegi independent, fou adoptada l’…

Estudià dret i lletres a la Universitat de Barcelona Collaborà, entre altres publicacions, en el Diario de Barcelona 1948, El Sol 1850, El Áncora 1852 i La Renaixença , de la qual fou redactor de temes econòmics Membre de diverses entitats econòmiques, fou secretari de l’Institut Industrial i del Foment de la Producció, i a través de la Revista del Fomento de la Producción Española , que dirigí fins el 1882, La Verdad Económica i altres periòdics econòmics, divulgà l’ideari proteccionista El 1854 publicà, en castellà, el llibre de poemes Fuegos fatuos , en el qual inclogué, en català, “Cants…

Llicenciat per la Universitat de Barcelona 1986, feu estudis de postgrau a la universitat de Chicago, on obtingué un màster 1988 i el 1993 es doctorà en economia a la Universitat de Barcelona, d’on és professor des del 1992 i, des del 2003 catedràtic d’economia Ha estat també professor visitant a la universitat de Cornell EUA en 2004-2005 i posteriorment també a les de Harvard 2005-2006, Puerto Rico 2009 i al European University Institute de Florència 2009 Afiliat al Partit dels Socialistes de Catalunya 1980, ha estat assessor econòmic a la Diputació de Barcelona 1989-90, del ministeri d’…

Ataca l’existència d’aranzels, les restriccions quantitatives i d’altres mitjans que limitin la circulació de productes entre països, malgrat la que justifica l’existència de control i imposicions amb objectius fiscals o sanitaris Al segle XVII fou usat per a indicar la lliure entrada als gremis i companyies de comerç i més tard com el dret de mercadejar a l’estranger al marge de les companyies El lliurecanvisme prengué cos durant el segle XVIII per mitjà de la fisiocràcia laissez faire, laissez passer, le monde va par lui-même i d’Adam Smith, que establiren que la divisió internacional del…