Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
reinversió
Economia
Acció i efecte de reinvertir.
Cal distingir entre les reinversions normals i les reinversions de tresoreria Les primeres constitueixen la raó d’ésser dels bancs les segones resulten de la reinversió del saldo diari de tresoreria de les agències i els serveis dels bancs per la necessitat de no mantenir capitals improductius, i conserven únicament un saldo creditor mínim
innovació
Economia
Introducció per primera vegada en el mercat d’un producte, o d’un procés modificat, a partir d’una idea, invenció o reconeixement d’una necessitat, i que ha estat acceptada pel mercat.
Per tant, se situa en l’ordre econòmic però quant a la invenció, se situa en l’ordre tècnic La innovació de disseny, de producte, d’envàs o del conjunt de l’empresa és un canvi organitzat per a maximitzar els resultats de l’activitat econòmica, i ha de formar part de les activitats i de l’esperit de l’organització Les innovacions poden ésser majors o radicals innovació radical , o menors o incrementals innovació incremental És evident la importància de les primeres, però no ho és menys el flux d’acumulació de les segones
Francesc de Casa-saja
Economia
Història
Mercader barceloní i conseller reial.
Fou prestador dels reis Joan I i Martí l’Humà Contribuí a finançar l’expedició de l’infant Martí a Sicília, en la qual prengué part personalment Nomenat tresorer del regne de Sicília 1392-96, li fou concedit el feu de Solento 1393 A fi de finançar el viatge de tornada a Catalunya de l’infant Martí, esdevingut rei, la reina Maria de Luna vengué, a ell i a Guillem Pujada, la vila d’Alcoi, la vall de Seta i el terme de Travadell 1396, i el rei Martí li empenyorà diverses joies Amb Francesc Foix, el 1400 reuní tropes de socors per a Sardenya, el 1402 negocià amb Pere de Queralt la…
banca en línia
Economia
Distribució i venda de productes bancaris a través de canals diferents dels tradicionals, especialment per telèfon i internet.
Aquests serveis s’iniciaren amb el telèfon, i a partir de mitjan dècada dels noranta la majoria d’entitats financeres començaren una estratègia de grans inversions a internet, amb l’objectiu d’utilitzar-la com a nou canal Aquest sistema provocà el naixement de nous bancs virtuals, amb existència només a la xarxa, i de segones marques de les entitats existents, tant bancs com caixes A partir del 1999 es desenvolupà una intensa cursa per a aconseguir una forta quota de mercat en aquest segment El BBVA i el BSCH han estat els més actius, però també la resta de grups mitjans com ara…