Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
fons d’inversió immobiliària
Economia
Instrument d’inversió col·lectiva amb un patrimoni constituït majoritàriament per immobles, bé siguin residencials o d’activitats terciàries i d’altra mena, amb l’objectiu de rendibilitzar-los mitjançant el lloguer i la revenda.
Enregistraren un fort impuls amb l’expansió del sector immobiliari que començà al principi del 2000 i que es frenà cap al final del 2007 A l’Estat espanyol aquests fons tocaren sostre el 2007 amb un valor patrimonial de 8612 milions d’euros i unes rendibilitats que fluctuaven segons el termini, però que es movien per sobre del 5% fins a la vora del 7% El 2008, en canvi, el patrimoni caigué fins a 7407 milions i les rendibilitats, a curt termini, no arribaren ni a l’1%
bombolla immobiliària
Economia
Situació en què el valor dels actius immobiliaris es desvia molt respecte al valor fonamental estimat en funció de les expectatives raonables.
Normalment es produeix més fàcilment en un entorn de tipus d’interès molt baixos, com succeí en el període 2000-04 La Reserva Federal dels EUA abaixà durant aquest període els tipus d’interès del 6,50% a l’1%, fet que augmentà els valors dels actius immobiliaris que el 2006 tocaren sostre A la zona de l’euro, els tipus d’interès passaren del 4,75% al 2% La pujada del preu del diner a partir del 2004 als EUA i del 2005 a Europa inicià el procés d’alentiment, que s’agreujà a partir del 2007, quan molts titulars de préstecs hipotecaris, que els aconseguiren sense necessitat de demostrar la seva…
Pla d’estabilització
Economia
Nom que rep el conjunt de mesures adoptades per l’Estat espanyol de liberalització i d’internacionalització de l’economia espanyola.
Representà la fi del règim d’autarquia i intervencionisme del primer franquisme Alhora, contribuí decisivament a superar una crisi resultat de l’estancament del creixement, i a frenar uns elevats nivells d’inflació, de dèficit i de deute públic Dissenyat per l’economista Joan Sardà , entrà en vigor el juliol del 1959 i rebé el suport d’institucions financeres internacionals de l’aleshores món capitalista, especialment del Fons Monetari Internacional i l’OCDE Entre les mesures aplicades s’incloïen un sostre de despesa pública, la reducció del dèficit públic, la fonamentació del…
Laureà Figuerola i Ballester
Laureà Figuerola i Ballester
© Fototeca.cat
Economia
Advocat, economista i polític.
Deixeble d’Eudald Jaumeandreu a la càtedra d’economia política de la Junta de Comerç de Barcelona, en la qual presentà, en 1835-36, un examen públic sobre la Necesidad del sistema prohibitivo en España Estudià dret a Barcelona 1840, i el 1856 es doctorà El 1842 participà en la Junta Revolucionària de Barcelona Guanyà la càtedra de dret administratiu i d’economia política de la Universitat de Barcelona, el 1847, i des del 1853 ocupà la de dret polític i de legislació mercantil a Madrid, on s’installà Feu un paper de propagandista del lliurecanvisme, a través de nombrosos discursos i mítings…
,
crisi
Economia
Pertorbació de l’activitat econòmica per raons inherents al seu funcionament.
La situació de crisi prové generalment d’una insuficiència de demanda per a absorbir tota la producció L’escola clàssica, llevat de Malthus, negà sempre aquesta possibilitat, perquè contradeia una de les seves lleis fonamentals, la llei de Say, segons la qual l’oferta crea sempre la seva pròpia demanda Marx assenyalà que en un sistema mercantil simple aquesta tesi podia ésser vàlida, però que no es podia estendre al capitalisme, en què el diner no és solament un mitjà de canvi, sinó també una forma de valor L’interès a tresorejar aquest diner portaria, segons Marx, a crisis més i més greus…
Economia 2011
Economia
Cap a una reforma del tractat de la Unió Nicolas Sarkozy i Angela Merkel, al centre, van imposar la seva tesi d’incrementar la disciplina fiscal a la cimera europea © Unió Europea El 2011 va acabar amb moltes incògnites econòmiques, algunes de vinculades amb el futur de l’euro, assetjat per la crisi del deute sobirà dels països perifèrics i amb elevats dèficits públics, com ara Itàlia i Espanya Les tensions i pressions dels mercats es van estendre fins al mateix cor de la Unió Europea UE Per això, a la cimera europea del desembre, Alemanya i França van imposar la seva tesi d’una major…