Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
conferència de Bretton Woods
Economia
Conferència monetària i financera de les Nacions Unides que se celebrà el 1944 a Bretton Woods, New Hampshire, EUA.
Hi participaren delegacions oficials de 44 estats Donà naixement a dues institucions de caràcter internacional el Fons Monetari Internacional i el Banc Internacional de Reconstrucció i Desenvolupament L’objecte essencial de la conferència fou d’evitar els desajusts monetaris que precediren la Segona Guerra Mundial i afavorir la tornada al multilateralisme dels pagaments Hom presentà dos plans, un de patrocinat per la delegació del Regne Unit, conegut per pla Keynes , i un altre de nord-americà, el pla White El primer, que fou rebutjat, propugnava la creació del bancor , la…
Eli Filip Heckscher
Economia
Historiografia
Economista i historiador suec.
Donà una gran importància a la teoria econòmica i a l’estadística com a base per a argumentar la història econòmica Professor d’economia a Estocolm, fou partidari del liberalisme econòmic i es mostrà ortodox en qüestions fiscals i monetàries, recomanant la tornada al patró d’or Amb BOhlin donà una explicació del comerç internacional basada en l’escassetat i l’abundància relativa La seva obra més important és Mercantilism 1931
Miquel Biada i Bunyol

Miquel Biada i Bunyol
© Fototeca.cat
Economia
Història
Armador i empresari.
Pilot, emigrà a Amèrica i s’establí com a armador i consignatari a Maracaibo Veneçuela Es mostrà contrari al moviment d’independència de Simón Bolívar En triomfar aquest, es traslladà a l’Havana, on refeu la seva posició econòmica A Cuba tingué notícia de la construcció dels primers ferrocarrils De tornada a Mataró, i amb Josep M Roca, que demanà la concessió del ferrocarril Barcelona-Mataró, encarregà a uns enginyers anglesos el traçat del carril, que era el desè establert al món El 1845 aconseguí que els treballs comencessin, enmig de la desconfiança general tot i les…
Francesc de Casa-saja
Economia
Història
Mercader barceloní i conseller reial.
Fou prestador dels reis Joan I i Martí l’Humà Contribuí a finançar l’expedició de l’infant Martí a Sicília, en la qual prengué part personalment Nomenat tresorer del regne de Sicília 1392-96, li fou concedit el feu de Solento 1393 A fi de finançar el viatge de tornada a Catalunya de l’infant Martí, esdevingut rei, la reina Maria de Luna vengué, a ell i a Guillem Pujada, la vila d’Alcoi, la vall de Seta i el terme de Travadell 1396, i el rei Martí li empenyorà diverses joies Amb Francesc Foix, el 1400 reuní tropes de socors per a Sardenya, el 1402 negocià amb Pere de Queralt la…
relocalització
Economia
Tornada de l’activitat o part de l’activitat d’una empresa al seu país d’origen després d’una etapa de deslocalització.
Té com a objectiu millorar l’eficiència econòmica de l’empresa sense els inconvenients propis de les deslocalitzacions que s’han fet habitualment a països llunyans, com són els desplaçaments llargs, la diferència horària i les diferències culturals
Comunitat Econòmica Africana
Economia
Organització econòmica internacional que depèn de la Unió Africana.
El seu objectiu és assolir un mercat comú que hauria de conduir en el futur a la unió política S’estructura en blocs regionals i hi ha països que formen part de més d’un bloc Per tal d’arribar a la unió econòmica, s’ha establert un pla en diverses fases que ha de seguir cadascun dels blocs En les primeres fases es pretén aconseguir el desenvolupament econòmic del continent mitjançant l’establiment de zones de lliure comerç i tractats d’ajuda mútua Els blocs són els següents la Comunitat d’Estats del Sahel, creada el 1998 i formada per 25 països que envolten el Sàhara el Mercat Comú de l’…
Amerigo Vespucci
Economia
Història
Navegant i mercader italià, pertanyent a una noble i antiga família vinculada als Mèdici, fill de Stagio Vespucci i d’Elisabetta.
Rebé una bona educació clàssica, sota la direcció del seu oncle, Giorgio Antonio Vespucci, dominicà i humanista, alhora que un altre oncle, Guido Antonio Vespucci, polític i diplomàtic, l’inicià en els negocis públics En 1478-80 acompanyà a París el seu oncle Guido, aleshores ambaixador de Florència a França, en qualitat de secretari El 1484 passà al servei dels Mèdici, i el banquer Lorenzo Pier Francesco de Mèdici li confià els seus negocis com a administrador-comerciant Durant aquest període, com a agent dels Mèdici, els afers mercantils el portaren 1492 a Sevilla, a la casa del banquer…
Revolució Industrial
Economia
Procés d’industrialització, amb el conjunt de transformacions econòmiques i socials que aquest comporta.
L’expressió aparegué a França entorn del 1820, per a designar el conjunt de canvis que la industrialització havia introduït en la societat anglesa Caigué en desús posteriorment i fou tornada a posar en circulació el 1884, amb la publicació pòstuma de les Lectures on the Industrial Revolution of the 18th Century in England , d’Arnold Toynbee Les primeres anàlisis històriques es limitaven a considerar el cas britànic, elevant-lo a model únic i universal, en una línia que culminà, el 1960, amb The Process of Economic Growth ‘Les etapes del creixement econòmic’, de W W Rostow, que proposava les…
assegurança
Economia
Contracte aleatori, de caràcter onerós la finalitat del qual és la cobertura d’un o més riscs determinats pel cas de què s’esdevingui el sinistre
.
L’assegurança es proposa de donar seguretat contra el risc, però sense que aquesta seguretat pugui ésser obtinguda per la supressió directa de la situació o de l’esdeveniment temuts, sinó tan sols per la certesa que, quan es produiran, hom podrà disposar d’un valor econòmic que el compensi Hi ha vestigis remotíssims d’institucions que, en un sentit ampli del concepte, poden ésser qualificades d’assegurances a Egipte obrers de les piràmides, a Babilònia codi d’Hammurabi, a Grècia, a Roma i a d’altres pobles de l’antiguitat Però l’origen de l’assegurança, en un sentit més estricte, cal cercar-…
caixa d’estalvis
Economia
Institució financera de caràcter inicialment no lucratiu destinada a l’administració de dipòsits d’estalvis de primer grau a profit dels imposants (pagant-los més interessos que la banca) i de la comunitat.
A diferència de la resta d’intermediaris financers, els beneficis o excedents són destinats a obres benèfiques, culturals, sanitàries i socials en general els directius han d’ésser representatius dels imposants i de les institucions locals i fer la gestió gratuïtament, i s’han de vincular als projectes privats i públics, tant socials com financers, de la localitat, la comarca, la regió o l’estat on són Llur funció econòmica bàsica és de fomentar l’estalvi i canalitzar-lo cap a la inversió, evitant la tesaurització Les inversions, fetes sempre amb les màximes garanties de seguretat, són…