Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Josep Lapayese
Economia
Fabricant francès establert a València, on fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País.
Establí una fàbrica de torns de filar la seda del sistema Vaucanson La fàbrica fou continuada per Combe i Companyia, que el 1821 en millorà les installacions A mitjan s XIX l’adquirí Trenor i Companyia, que, a la darreria del segle, la transformà en fàbrica de filats de jute i confecció de sacs
contracte de durada determinada
Economia
Dret del treball
Modalitat de contracte de treball considerat com a excepció de la regla general del contracte indefinit.
L’excepcionalitat de la seva durada prefixada s’ha de fonamentar en alguna de les causes que la llei justifica realització d’una obra o servei determinats, circumstàncies especials derivades del mercat, del volum de feina, etc Si aquest règim és superior a quatre setmanes i no es formalitza per escrit, transforma la durada determinada en contracte indefinit
Zollverein
Economia
Unió duanera i econòmica dels estats alemanys, que fou duta a terme, sota la direcció de Prússia, a partir de l’any 1818, a la qual s’afegiren successivament els diversos estats (els darrers foren Bremen i Hamburg, l’any 1888) i que preparà la unitat política d’Alemanya.
Àustria entrebancà aquesta creació, tement, com de fet ocorregué, que la unitat econòmica propugnada per Prússia comportaria l’hegemonia d’aquest regne sobre Alemanya El Zollverein transformà Alemanya, ja a la darreria del s XIX, en la primera potència industrial de l’Europa continental El gran propagandista d’aquesta unitat duanera fou l’economista Friedrich List
ALALC
Economia
Sigla de l’Asociación Latinoamericana de Libre Comercio, organització creada pel tractat de Montevideo al febrer del 1960, formada per l’Argentina, el Brasil, el Perú, Mèxic, el Paraguai, l’Uruguai i Xile.
A l’octubre del mateix any s’hi adheriren Colòmbia i l’Equador i el 1966 Veneçuela Tenia com a finalitat de reduir progressivament les tarifes i altres traves al lliure comerç, de manera gradual en dotze anys, fins a arribar a la plena liberalització del comerç entre els països signants Els seus objectius massa ambiciosos foren la principal causa del seu fracàs L’any 1980 es transformà en l’ Asociación Latinoamericana de Integración
Compaq
Economia
Companyia informàtica nord-americana.
Companyia productora d’ordinadors fundada el 1982 per tres antics treballadors de Texas Instruments El seu objectiu inicial fou la producció d’un ordinador portàtil El 1986 ja formava part de la llista de les 500 empreses més importants, segons la revista Fortune La companyia també transformà el mercat dels ordinadors clònics Al final dels anys noranta, comprà Tandem Computers i, posteriorment, Digital Equipment Corporation DEC El 2001 fou adquirida per Hewlett-Packard HP per 25 000 milions de dòlars
Galerías Preciados
Economia
Empresa comercial, l’origen de la qual provenia de les antigues Sederías Carretas, fundades el 1934 a Madrid per J. Fernández.
L’any 1950 l’empresa familiar inicià la seva expansió vers l’activitat dels grans magatzems i el 1955 es transformà en societat anònima El 1963 adquirí els magatzems barcelonins Jorba, però la crisi dels anys setanta l’afectà profundament fins el punt d’ocasionar la pèrdua del control familiar, que passà al Banc Urquijo El 1981 fou venuda al grup RUMASA , el qual inicià un procés de reconversió que continuà amb la compra dels magatzems Marcol de València i Sears Roebuck de España Amb l’expropiació de Rumasa el 1983, la societat quedà a les mans del Patrimonio del Estado, el qual…
Ramon Sales i Amenós
Història
Economia
Sindicalista.
Es traslladà a Barcelona El 1918 ingressà al Sindicat Mercantil de la CNT, però en desacord amb la ideologia llibertària que hi imperava —ell era carlí— l’any 1919, amb altres companys del Centre Obrer Legitimista, fundà la Corporació General de Treballadors Unió de Sindicats Lliures Hom l’identifica generalment com a cap d’aquesta organització, que es transformà durant l’època que Martínez Anido fou governador civil de Barcelona en un sindicat blanc que nodrí les colles de pistolers contra els sindicats únics cenetistes En proclamar-se la Segona República, es traslladà a França…
Texaco
Economia
Empresa pretroliera nord-americana amb seu a White Plains (Nova York).
La seva constitució remunta a la de la Texas Full Company, el 1901, per a l’explotació d’un pou de petroli L’any següent aquesta es transformà en la Texas Company i inicià una àmplia campanya de prospeccions que la portaren a la construcció de refineries pròpies i a la penetració en el mercat europeu a partir del 1905 Les dues guerres mundials potenciaren el paper de la Texaco, ja que es convertí en la principal subministradora de carburant als combatents En el període d’entreguerres penetrà en el mercat sud-americà, a l’Orient Mitjà i a Bahrain i Sumatra Convertida en una de les set grans…
indústria alimentària
Economia
Sector industrial que opera sobre productes del sector primari (agricultura, ramaderia i pesca) i els transforma en aliments per a l’home o per al bestiar.
La importància de la indústria alimentària és donada en la mesura que progressivament els aliments són consumits mitjançant un procés productiu, tendència que s’afermà durant el s XIX Aleshores s’inicià el pas de l’estadi artesanal a l’industrial en el terreny de l’alimentació hom racionalitzà la indústria farinera, la sucrera, l’alcohòlica, la de greixos i la d’olis, i nasqueren pròpiament la conservera i la de begudes no alcohòliques Al s XX ha tingut lloc l’extensió a gran escala de tota una sèrie de processos d’obtenció de nous aliments, i de racionalització dels obtinguts…
L’Espanya Industrial
L’Espanya Industrial Sala de telers inaugurada el 1928
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Economia
Empresa industrial fundada a Madrid el 1847 pels germans igualadins Joan, Pau, Bernat, Jaume, Ignasi, Isidre i Josep Antoni Muntadas i Campeny, amb un capital de cinquanta milions de rals de billó.
Sorgida gràcies a l’aranzel proteccionista aleshores vigent, fou la primera societat limitada cotonera de l’Estat espanyol La seva junta de govern inicial era de caràcter centralista, però la societat passà a Barcelona 1851 i hom creà els centres de producció a la ciutat al carrer de la Riereta i a Sants El Vapor Nou, el 1849 La maquinària, anglesa i francesa, movia 41748 bobines i 1000 telers Les seves accions assoliren cotitzacions molt altes a la borsa de Barcelona El 1854 fou afectada per l’oposició obrera a les selfactines, filadores automàtiques en l’aldarull, morí un contramestre de…