Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
il·lusió monetària
Economia
Reconeixement subjectiu de l’estabilitat del valor del diner sense tenir en compte les variacions del seu poder adquisitiu.
Hom considera que una unitat monetària, en mantenir un preu fix, conserva també el valor al llarg del temps, però aquesta aparença amaga els efectes de les variacions dels preus dels altres béns Així, un augment de la renda nacional d’un país no comporta necessàriament un increment de riquesa, la qual depèn també de la capacitat adquisitiva de la moneda La pèrdua de la illusió monetària provoca una preferència generalitzada per l’acceptació d’altres actius diferents del diner
oferta monetària
Economia
Actius més líquids (diner efectiu i dipòsits a la vista en poder de les unitats econòmiques) posseïts pel públic, que es corresponen amb els passius més exigibles del sistema financer.
Tanmateix, aquesta definició no és acceptada per tothom M Friedman considera que la idea del diner inclou els dipòsits d’estalvi i a termini, el diner efectiu i el diner bancari Gurley i Shaw proposen de substituir el concepte de diner pel de “quantitat monetària de tots els actius”, la qual cosa suposaria aplicar coeficients de liquidesa a qualsevol tipus de dipòsit i endeutament En definitiva, la polèmica està en la qüestió que per a uns el diner és bàsicament un mitjà de pagament i per als altres una forma de reserva de valor El fet que les variacions de l’oferta monetària…
productivitat
Economia
Relació entre la producció obtinguda i els factors emprats per a obtenir-la en un període de temps determinat.
Per exemple, la productivitat del treball és mesurada com la producció anual per home Donada una funció de producció I simple de Hicks, de la forma Z= φ X 1 , X 2 X m , si hom considera un únic factor variable i la resta factors fixos, és a dir, que intervenen en el procés productiu amb quantitats determinades, la funció restarà Z = X f , X v , on X f serà el conjunt de factors fixos i X v el factor variable I aquesta indicarà les variacions de l' output Z degudes a les variacions de l' input X v , és a dir, el rendiment o productivitat d’aquest factor variable
operació
Economia
Transacció comercial ja sia de funcionament en general (operació bancària) o estrictament especulativa (operació de borsa).
Hom parla d' operació a termini quan s’estableix l’acord de fer-la efectiva materialment i monetàriament en una data posterior, en previsió de possibles variacions de preus
ajustament retardat de l’oferta
Economia
Desfasament temporal de la producció ocasionat per la impossibilitat tècnica d’adaptar-se automàticament a la nova situació que ha estat provocada per un augment o una disminució del preu.
Un bon exemple el constitueix la producció agrícola planejada en funció dels preus de mercat de la darrera collita, que posteriorment pot ésser lligada a les variacions del preu d’aquella
substitució
Economia
Possibilitat d’utilització de factors alternatius en un determinat procés de producció o d’elecció de béns excloents per part del consumidor.
Aquest concepte, que té un paper central en la teoria econòmica neoclàssica, comporta, en el cas de la demanda, l’acceptació de la possibilitat que tot consumidor maximitzi el seu profit a partir d’un mercat on els béns són escassos La substituïbilitat de dos béns implica la identitat del seu valor de determinades quantitats de cadascun d’ells i dóna lloc al concepte d' elasticitat de substitució , que mesura la proporció en què dos béns determinats són intercanviables per a un consumidor també determinat L'efecte substitució intenta de mesurar les variacions en la quantitat de…
poder adquisitiu
Economia
Quantitat de béns o serveis que hom pot adquirir amb una determinada quantitat de diners.
Fluctua inversament a les variacions que experimenten els preus del béns Especialment a partir de la Segona Guerra Mundial s’ha deteriorat el poder adquisitiu de les monedes, a causa de la taxa de creixement d’inflació
variació estacional
Economia
Canvi regular durant algun període de l’any lligat a causes directament o indirectament connectades amb les estacions.
Fent ús de mètodes estadístics, hom pot elaborar un índex de variacions estacionals que mostri la desviació d’un mes, donat en relació amb la mitjana de tot l’any d’aquesta manera es pot eliminar la component estacional desestacionalitzar en l’estudi de les sèries cronològiques
capitalització
Economia
Procés mitjançant el qual el capital d’una empresa augmenta el seu valor per raons diverses.
Aquest augment pot ésser motivat per les variacions de les cotitzacions de les seves accions a la borsa, per la revaluació de la moneda, per la infravaloració del capital fix, per la determinació d’unes quotes d’amortització superiors a les reals El procés contrari provoca la descapitalització de l’empresa
Mercat de Futurs Financers de Barcelona
Economia
Organisme financer creat el 1990 a Barcelona.
Realitza contractacions de compravenda a termini de títols de deute de l’Estat i només és obert a les grans entitats financeres o industrials L’objecte és reduir el risc sobre les variacions del tipus d’interès d’aquests actius per part dels seus tenidors Darrerament s’ha ampliat a noves contractacions en dòlars EUA i marcs alemanys per cobrir els riscs de canvi