Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Josep Maria Vidal i Villa
Economia
Economista.
Fill d’exiliats catalans Féu els estudis a Mèxic, on dirigí Nosotros , revista d’estudiants d’origen peninsular El 1959 es traslladà a Barcelona, on continuà els estudis de economia i s’en doctorà El 1969 retornà a Amèrica i s’establí a Cuba Hi creà i dirigí el Departamento de Planificació Regional de I'Instituto de Economía de la Universidad de la Havana Cuba Cofundador de la revista Economía y Desarrollo Fou autor de la divisió regional de l’illa de Cuba, que el 1976 fou adoptada oficialment De nou a Barcelona, reprengué la seva activitat periodística Fou membre del consell de redacció de…
Felicià Fuster i Jaume
Economia
Enginyer.
Doctor en enginyeria industrial per l’Escola d’Enginyeria de Barcelona 1947, entre el 1951 i el 1963 ocupà els càrrecs d’enginyer municipal en cap de l’ajuntament de Palma i fou cap dels serveis tècnics municipals Fou cap i director tècnic de l’Empresa Municipal d’Aigua i Clavegueram 1972-79 i director de l’Escola de Mestratge Industrial de Palma 1952-73 El 1955 s’incorporà al cos d’enginyers industrials del ministeri d’indústria i a l’empresa Gas i Electricitat GESA, de la qual fou gerent 1962 i president des del 1973 fins al 1997 El 1984 fou nomenat president executiu del Grup ENDESA , i a…
Salvador Riera i Fàbregas
Economia
Literatura catalana
Art
Marxant d’art, escriptor i promotor cultural.
En una primera etapa es dedicà, des de molt jove, a la confecció i creació de roba femenina i després se sentí atret per l’art Publicà l’obra Breda, pinzellades a tort i a dret 1948, la portada de la qual és del pintor Josep Aragay Estrenà sardanes i algunes peces escèniques a Breda El 1952 emigrà a Amèrica i s’establí a São Paulo Brasil, on es dedicà a la venda de roba i després reprengué la seva activitat de confecció de roba femenina, faceta en la qual esdevingué un creador reconegut Afeccionat a escriure, guanyà alguns premis literaris i collaborà a la revista Ressorgiment , publicada…
,
Pere Foix i Cases
Literatura catalana
Economia
Política
Sindicalista i escriptor.
Vida i obra Militant anarquista afiliat a la CNT, fou amic de Seguí, Pestaña, Peiró, etc Visqué a París 1914-1919, on, el 1918 amb el pseudònim Xifort , escriví a Le Libertaire , i també a L’International Collaborà en diaris i diverses revistes anarquistes de Barcelona, entre les quals cal subratllar el setmanari Acción que arribà a dirigir les revistes Mañana i Revista blanca i els diaris El Diluvio i el Noticiero Universal de Barcelona Fundà Despertad , a Vigo Fou empresonat repetidament durant la dictadura de Primo de Rivera, i arran de la seva militància sindicalista hagué d’exiliar-se a…
, ,
Joan Merli i Pahissa
Economia
Marxant i promotor d’art i editor.
Vida i obra Fill d’un fabricant tèxtil Des de molt jove desplegà una intensa activitat cultural, tant en el terreny literari com en l’artístic Començà a promoure edicions de poesia — Els Poetes d’Ara —, les quals dirigia Tomàs Garcés 1923-24 El 1924, a París, feu el seu primer contracte amb un artista, Joan Rebull seguiren Bosch-Roger, Obiols, Prim, Gausachs, Villà, Grau-Sala, Granyer, etc, que exposaven a la sala que duia el seu nom, i presidida per ell des del 1929, dins les Galeries Laietanes També creà l’Organització Joan Merli —que difongué l’obra d’artistes i edità monografies Creador…
cooperativa
Economia
Unitat econòmica de producció, comercialització o consum que pertany als mateixos usuaris dels seus serveis.
El sorgiment històric i el desenvolupament de cooperatives han donat lloc a tot un moviment social Hom pot considerar els agricultors primitius units davant el perill de la depredació, els gremis medievals europeus, les comunitats agràries asiàtiques i determinats moviments de migració o colonització com a moments d’un procés cooperativista que assolí trets formals i ideològics a la darreria del segle XVIII Des d’aleshores cal diferenciar el cooperativisme com a modalitat d’associació econòmica adequada a determinats sectors i moments dins el sistema capitalista del cooperativisme entès com a…
economia
Economia
Ciència que té per objecte l’anàlisi de la realitat econòmica, és a dir, dels mecanismes segons els quals hom assigna els recursos, determina els preus, reparteix la renda i té lloc el creixement econòmic.
L’Economia pertany al grup de les ciències socials El seu objecte d’estudi és l’administració d’uns recursos escassos que poden tenir usos alternatius, i la seva finalitat és trobar la forma més satisfactòria de resoldre els problemes generats en el procés de producció i distribució La Teoria Econòmica és l’eina que permet ordenar les observacions dels fets econòmics amb la finalitat d’explicar de quina manera estan relacionades, hom utilitza models econòmics com una simplificació que permet entendre el funcionament de la realitat A partir d’aquest coneixement hi ha la possibilitat d’influir…