Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
esclerofil·le | esclerofil·la
aristoloquiàcies
Botànica
Família de ranals integrada per set gèneres que comprenen més de 600 espècies de plantes herbàcies o llenyoses, sovint enfiladisses, distribuïdes arreu però sobretot als tròpics.
Presenten fulles alternes, usualment cordiformes, i sense estípules Les flors són axillars, solitàries o en inflorescències, hermafrodites, regulars o irregulars, i sense corolla posseeixen de sis a quaranta estams lliures, connats o fosos en una columna estilar ginostem L’ovari és ínfer, de tres a sis lòculs i estigmes El fruit és capsular i les llavors, petites però amb força endosperma La família es mostra molt ben adaptada a la pollinització entomòfila El gènere més important és Aristolochia A longa aristolòquia llarga, A pistolochia herba de la marfuga i A rotunda…
pol·len
pol·len de carbassonera
© Fototeca.cat
Botànica
En els espermatòfits, polsim format en l’antera i constituït per cèl·lules esporals de forma arrodonida i de 5 a 100 μ de diàmetre (els grans de pol·len
).
En els sacs pollínics, les cèllules mares del pollen originen per meiosi els grans de pollen El sac pollínic i els grans de pollen equivalen respectivament al microsporangi i a les micròspores dels pteridòfits heterosporis La cèllula pollínica germina i constitueix el gametòfit masculí, que consta almenys d’un nucli vegetatiu i d’un nucli generatiu Un gra de pollen presenta, a més de la paret pròpia de la cèllula, que també és la del tub pollínic, una membrana interna, la intina , constituïda principalment per cellulosa, i una membrana externa, l' exina , formada per esporopollenina, una…
adènia
Botànica
Gènere de plantes, de la família de les passifloràcies, que comprèn mig centenar d’espècies d’arbusts i lianes d’Àfrica i Àsia: A. globosa, adaptada a la vida xerofítica, presenta un enorme tronc verd i carnós, i moltes branques espinoses.
indumentària
Indumentària
Peça o conjunt de peces que usen les persones per a cobrir-se o vestir-se.
La diversitat de la indumentària en el decurs dels temps, segons els pobles, els climes, les èpoques, la civilització, la idiosincràsia, etc, ha estat sempre en estreta relació amb les possibilitats materials i amb el gust artístic de cada època Durant el Paleolític els elements de la indumentària procedien de la cacera Al Neolític, època de pastors i agricultors, apareixen els primers teixits, que són decorats a l’edat del bronze i que hom ha conservat, fins a l’època de la colonització, entre els pobles primitius de l’Àfrica, Oceania, etc A Mesopotàmia hom troba el tipus de vestit de pell…