Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
blada
Botànica
Arbre caducifoli del grup dels auró
, de la família de les aceràcies, poc alt, de fulles mats, palmatilobades, amb fruits de llavor inflada i ales poc separades.
La fusta, blanca i fàcil de treballar, és semblant a la del boix i té aplicacions similars fou emprada al s XVIII per a fer motlles d’estampar indianes Viu a la muntanya mitjana La blada de fulla gran , de fulles de més de 8 cm d’amplada, poc dentades, que viu a les rouredes humides del Principat, és l' A opalus ssp opalus , i la blada de fulla petita , de fulles de 5 a 8 cm d’amplada, més dentades, de les muntanyes de la part meridional del Principat, del País Valencià i de Mallorca, que s’estén fins al nord d’Àfrica, és l' A opalus ssp granatense
albó de muntanya
Albó de muntanya
© Xevi Varela
Botànica
Planta herbàcia, perenne, de fins a 1,2 m d'alçària, amb un aparell radical constituït per diversos tubercles allargassats.
Les fulles són de secció triangular, llargues i d'1 a 3 cm d'amplada Les flors són de 3 a 5 cm de diàmetre amb 6 tèpals blancs, amb el nervi central de color púrpura
golf Petalion
Golf
Golf comprès entre l’Àtica i l’extremitat meridional de l’illa Eubea.
D’uns 48 km de llargada i 48 d’amplada, ateny una profunditat de 150 m Al litoral continental, s’hi troben unes quantes zones planes i fins paludoses a Maratona Entre les nombroses illes, conté l’arxipèlag homònim
badia de Šelikhov
Golf
Golf del NE de la mar d’Okhotsk, entre el litoral del continent asiàtic i la península de Kamtxatka.
Té 670 km de longitud, 300 km d’amplada i una profunditat mitjana de 100-150 m màxima, al S, de 495 m A la part N hi ha dues badies menors Gižiga i Penžina Es glaça de desembre a maig
angustisepte | angustisepta
Botànica
Dit de l’ovari o del fruit que té una cloenda estreta amb relació a l’amplada màxima d’aquell.
És aplicat principalment a algunes silícules
dàtil
Dàtils
© Jordi Farres - Fotolia.com
Botànica
Fruit en baia de la palmera datilera (Phoenix dactylifera), de forma el·lipsoidal prolongada, d’uns quatre centímetres de llargària per dos d’amplada.
L’epicarpi és de color groc, i el mesocarpi, blanquinós i comestible, tant fresc com confitat és ric en sucre, fibra, calci i fòsfor L’endocarpi és dur, cilíndric, i té un solc longitudinal N'hi ha nombroses varietats, agrupades en dos tipus bàsics els dàtils grossos, blancs i sucrosos, i els petits, secs i amb poc sucre Per dessecació i mòlta hom n'obté farina Són la base de l’alimentació en els estats productors, com l’Aràbia Saudita, Egipte, Líbia, l’Iran i l’Iraq A causa de les temperatures poc tropicals, la producció de dàtils als Països Catalans ocupa una àrea més restringida que el…
sesquera
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de tija dreta, alta d’1 a 2 m, que surt d’una gran tofa de fulles llargues, de 6 a 15 mm d’amplada, aspres, amb una tira blanca al mig.
La panícula és molt grossa, blanquinosa, sedosa i de figura piramidal Creix en terrenys arenosos, vora mar, rius o rieres, a la regió mediterrània
raigràs italià
Raigràs italià
Damon Tighe iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Herba anual o biennal, de la família de les gramínies o poàcies, de 0,5-1,5 m d’alçada, cespitosa, amb fulles de 3-8 mm d’amplada, les joves cargolades per les vores, i espigues de 15-30 cm proveïdes d’arestes llargues.
Originària de la regió mediterrània, és molt utilitzada en barreja de gespes, ja que és una de les primeres a germinar i créixer, cobrint la terra de verd També és cultivada com a farratge
esponja vegetal
Esponja vegetal
Mark Hyde, Bart Wursten, Petra Ballings (cc-by-nc)
Botànica
Planta enfiladissa, de la família de les cucurbitàcies, monoica i anual, amb circells, fulles lobulades, flors unisexuals de color groc i un fruit o carbassa cilíndric, de vegades corbat, de 30 a 50 cm de llargada i entre 10 i 15 cm d’amplada.
Originària de la regió paleotropical, és cultivada com a ornamental arreu del món pel teixit vascular del fruit sec, que es fa servir com a fregall o esponja de bany Es reprodueix fàcilment a partir de llavor