Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
cabdell

Cabdells
Yoni Vargas (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Alimentació
Varietat cultivada de l’enciam, de la família de les asteràcies o compostes, que es caracteritza per tenir les fulles disposades en una roseta, més aviat petita, molt densa i apinyada.
Es menja en amanida En els receptaris sovint es recomana preparar-lo acompanyat d’anxoves de l’Escala i una vinagreta
Philip Barker Webb
Botànica
Botànic anglès.
Residí molts anys a les illes Canàries sobre les quals publicà, conjuntament amb Sabin Berthelot, una Histoire Naturelle des îles Canaries en nou volums 1836-50 L’any 1826 féu un viatge per les costes mediterrànies d’Andalusia, Múrcia i els Països Catalans, fruit del qual foren els fullets Iter hispaniense 1836 i Otia hispanica 1853 Especialment en el primer d’aquests treballs descriu per primera vegada nombroses espècies catalanes i ibèriques i en dóna les localitzacions Herboritzà també pels voltants de Barcelona acompanyat de Marià de la Pau Graells
embrió
Botànica
Esporòfit de les plantes superiors en la primera fase de creixement, abans de la germinació.
Es forma per divisió del zigot produït per la unió de l’ovocèllula del sac embrionari amb un nucli espermàtic del tub pollínic Els teguments del primordi seminal es transformen en l'episperma, que embolcalla i protegeix l’embrió, el qual és acompanyat sovint d'endosperma L’embrió, un cop format del tot en la llavor, entra generalment en un període de letargia, que acaba en germinar la llavor Un embrió d’angiosperma desenvolupat comprèn la radícula, un o dos cotilèdons, l’hipocòtil, l’epicòtil i la plúmula
Joseph Pitton de Tournefort
Botànica
Botànic provençal.
Viatjà per la península Ibèrica i la Mediterrània Oriental i esdevingué el botànic més prestigiós del seu temps la seva classificació de vegetals fou la més seguida fins que s’imposà la de Linné En el seu primer viatge per la península, que abastà el Principat, el País Valencià i Castella, fou acompanyat per Jaume Salvador i Pedrol Fou professor al Jardin des Plantes i al Collège de France i tingué com a alumnes, entre d’altres, a A-Lde Jussieu i a Joan Salvador i Riera Escriví acurades memòries dels seus viatges científics i uns importants Éléments de botanique
herbari

Herbari general de l’Institut Botànic de Barcelona
© Fototeca.cat
Botànica
Col·lecció de plantes destinades a la investigació o a l’ensenyament de la botànica.
Els exemplars que formen l’herbari han estat prèviament dessecats i premsats entre papers absorbents El tractament amb certs productes químics n'assegura la conservació Les plantes són collocades soltes o fixes sobre cartolines, protegides per plecs de paper més prim Cada plec va acompanyat d’una etiqueta que indica el nom científic de l’exemplar, el nom del recollector i el del botànic que l’han determinat, la localitat i la data de recollecció També hi solen ésser consignats la natura de l’hàbitat, l’altitud, els noms populars i altres dades d’interès Els herbaris principals de…
llavor
Botànica
Agronomia
Embrió en estat de vida latent, acompanyat o no d’endosperma i de perisperma i protegit per l’episperma.
Origen de la llavor Procedeix del primordi seminal, un cop fecundada l’ovocèllula i transformats els teguments en l’episperma La llavor és característica dels espermatòfits Per extensió, hom també anomena llavors els tubercles de les patateres, els bulbs de les cebes, etc Les llavors a l'agricultura Per a ésser emprades en agricultura, les llavors no han d’ésser barrejades amb les d’altres espècies o varietats ni atacades per paràsits Hom les sol sotmetre a una anàlisi de llavors per tal de determinar-ne la puresa expressada pel percentatge en pes de llavors capaces de produir gèrmens normals…
Pietro Martire di Anghiera
Filosofia
Geografia
Historiografia
Humanista, historiador i geògraf.
Des del 1477 exercí diversos càrrecs polítics a Roma, i el 1487 anà a Salamanca, d’on fou professor Inicià la noblesa de la cort castellana en els estudis clàssics Realitzà una missió diplomàtica prop del soldà d’Egipte 1501-02, fou protonotari apostòlic i conseller d’Índies, i des del 1505 fins a la seva mort, degà del capítol de la catedral de Granada L' Opus epistolorum Alcalà, 1530 és una mina de notícies diverses sobre la inquisició, els jueus, els moriscs, els personatges de la cort, etc i abraça el període 1488-1525 La De Orbe Novo Decades Alcalà, 1530, crònica de les…
Josep Lladonosa i Pujol
Historiografia
Mestre, periodista, historiador i activista cultural.
De família obrera, internat a la Casa de la Misericòrdia de Lleida 1914-24 estudià l’ofici de fuster, que exercí a la mateixa ciutat 1924-26, però ben aviat s’interessà pel passat històric de Lleida Rebé les primeres lliçons d’història local de Salvador Roca i Lletjós a la Pia Almoina, el qual l’introduí en els arxius documentals de la ciutat El 1926 es traslladà a Barcelona, on també treballà de fuster, es matriculà a l’Escola del Treball i prosseguí amb la seva educació autodidàctica i entrà en contacte amb el catalanisme Inicià les activitats periodístiques en el diari El Matí i en la…
,