Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
aplicat | aplicada
Botànica
Dit dels òrgans vegetals com pèls, fulles, etc, que s’aproximen a la superfície sobre la qual són inserits, sense arribar, però, a soldar-s’hi.
tascó

Lle del tascó (P, potència o força aplicada per a esberlar el material; R, resistència o froces de cogesió del material; b i c, base i costat del tascó, respectivament)
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Peça de fusta, de ferro, etc, en forma de prisma la base del qual és un triangle generalment isòsceles amb l’angle diferent molt agut, de manera que dues de les seves cares oposades formen un angle díedre molt agut, que serveix per a esberlar pedra, fusta, etc, per a fer forta una cosa dins una altra introduint-la en un interstici, etc.
herba fetgera

Herba fetgera
Jos Mara Escolano (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, acaule, d’arrels fibroses, de fulles trilobulades i cordades a la base i de flors llargament pedunculades, amb sis tèpals blavosos o blancs.
Creix en obagues, boscs i boixedes de muntanya Ha estat aplicada contra afeccions del fetge
tàpsia
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 30 a 220 cm d’alt, amb fulles dues o tres vegades pinnatisectes, de contorn triangular, amb flors grogues, disposades en umbel·les compostes, i amb fruits en diaqueni, amb dues ales laterals.
Creix en matollars i llocs incultes, a la regió mediterrània L’arrel és oficinal en infusió és emprada com a emètic i catàrtic, i la seva resina és aplicada externament com a revulsiu
premsa
Xil·lografia en boix de Gillaume le Roy (1529), que representa una premsa plana d’impressió, de cargol (s XVI)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Oficis manuals
Màquina constituïda bàsicament per dos elements plans o cilíndrics, generalment l’un fix i l’altre mòbil, disposats de tal manera que per accionament mecànic, hidràulic o pneumàtic poden agafar entre ells i estrènyer una cosa per subjectar-la, esclafar-la, esprémer-la, estampar-la, imprimir-la, etc.
Les premses poden ésser classificades segons el nombre de parells d’elements actius premses d’efecte simple, de doble efecte o de triple efecte, segons la manera d’ésser aplicada l’energia a l’element mòbil premses d’excèntrica o d’excèntriques múltiples, de palanca, de cargol, d’engranatges, etc, segons l’operació que efectuen premses d’embotiment, d’encunyació de corbar , de punxonar, etc, segons l’accionament premses mecàniques, hidràuliques i pneumàtiques, segons la posició en l’espai de les guies de l’element mòbil premses verticals, horitzontals i inclinades i segons l’…
pintador | pintadora
Oficis manuals
Estampador sobre teixits.
Artesà especialitzat, assolí un especial relleu en l’etapa inicial de la indústria cotonera catalana de les indianes al s XVIII La tècnica de l’estampat o pintat era guardada zelosament a partir del 1750 i sobretot del 1770 era aplicada també als teixits de seda, i amb menys freqüència sobre els de llana El pintador o fabricant de pintats esdevingué algunes vegades empresari de la indústria cotonera En 1788-93 es constituí a Barcelona una germandat de pintadors
Nicolaj Ivanovič Vavilov
Biologia
Botànica
Botànic i genetista rus.
Estudià agricultura a Rússia i a Anglaterra S'interessà per la variabilitat genètica, especialment la de les plantes cultivades, i aportà prou arguments per tal d’establir-ne la llei de les sèries homòlogues 1920-22 els seus treballs sobre l’origen geogràfic, la selecció natural i l’aclimatació de les plantes cultivades 1926 tingueren un gran ressò Fundà un seguit d’instituts de botànica aplicada reunits després sota el nom d’Acadèmia Lenin de Ciències Agràries Enfrontat amb TD Lysenko, que l’acusà d’obstaculitzar la producció agrícola, fou empresonat i desterrat 1940
Pere Montserrat i Recoder
Ecologia
Botànica
Botànic i ecòleg.
Acabada la Guerra Civil de 1936-39, el 1945 obtingué la llicenciatura en ciències naturals per la Universitat de Barcelona, a l’Institut de Biologia Aplicada de la qual s’incorporà el 1953, i el 1960 obtingué el doctorat a Madrid El 1961 es traslladà de Barcelona a Madrid, on feu recerca sobre l’ecologia de les pastures a l’Instituto de Edafología, Ecología y Biología Vegetal del Consejo Superior de Investigaciones Científicas CSIC, entitats de les quals fou membre El 1964 fou fundador de l’Instituto Pirenaico de Ecología Jaca i Saragossa del CSIC Adscrit a aquest ens, el 1969…
sistema
Biologia
Botànica
Zoologia
Ordenació jerarquitzada, segons els principis lògics, dels éssers naturals que permet de constituir un compendi metòdic de la natura.
D’acord amb aquesta definició, el sistema sempre és artificial, perquè és el resultat del pensament de l’home que ordena els éssers segons diversos mètodes El sistema artificial consisteix a classificar les formes segons cert caràcter o conjunt de caràcters fàcils d’identificar El més conegut d’aquests sistemes és l’establert per KVLinné el 1735, basat en la sexualitat dels vegetals Per a esmenar els inconvenients del sistema artificial, Linné intentà d’establir, a partir del 1738, un sistema de classificació que fos natural Els criteris, que en un principi eren essencialment d’ordre…
electroforesi

Esquema d’una cubeta d’electroforesi
© fototeca.cat
Bioquímica
Botànica
Mètode de separació d’una mescla de partícules amb càrrega elèctrica en solució basat en llurs diferents velocitats de migració en ésser sotmesa la solució a l’acció d’un camp elèctric.
La velocitat de migració de la partícula depèn de la seva dimensió i de la seva càrrega Aquests dos factors influeixen d’una forma oposada sobre la mobilitat electroforètica el primer la disminueix i el segon l’augmenta L’electroforesi esdevingué un mètode analític després de la tesi doctoral d’A Tiselius 1930, per la qual li fou atorgat el premi Nobel el 1948 Hom classifica les tècniques electroforètiques en dos grans grups l' electroforesi en fase lliure , també anomenada de gradient mòbil , en la qual la migració de les partícules es produeix en el si d’un líquid donat, i l' electroforesi…