Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
hidroptèrides
Botànica
Grup de falgueres leptosporangiades adaptades a viure en indrets aigualosos o surant sobre les aigües.
escenedesm
Botànica
Gènere d’algues verdes, de l’ordre de les clorococcals, adaptades a la ràpida colonització d’aigües mesosapròbies.
Es presenten en colònies de 4 o 8 cèllules Fàcils de conrear, són utilitzades, igual que les clorelles, en estudis fisiològics i en conreus en massa
pol·linització
Botànica
Transferència del pol·len des dels estams fins als pistils.
En les gimnospermes el pollen va a parar a una gota de líquid secretada pel micròpil en les angiospermes el pollen és captat per l’estigma Si el pollen prové de la mateixa flor, hi ha autopollinització , i si procedeix d’una altra flor, hi ha pollinització creuada , la qual ofereix més possibilitats de recombinació gènica Sol haver-hi mecanismes per a evitar l’autofecundació, com ara la proteràndria i la proterogínia Hi ha diversos agents pollinitzadors vent, aigua i diversos animals, entre els quals i les flors s’ha establert una adaptació en el curs de l’evolució La…
cactàcies
Cultiu de cactàcies
© Fototeca.cat
Botànica
Família de centrospermes constituïda per unes dues mil espècies de plantes herbàcies o sufruticoses, generalment suculentes, molt ben adaptades a climes subdesèrtics de pluges escasses i disperses.
Amb l’excepció del gènere Pereskia , probablement el més primitiu, que té fulles normals, són plantes afilles, i la superfície verda de la tija, sovint armada d’espines, pren el paper d’òrgan assimilador Les flors, hermafrodites, generalment solitàries, són grosses i vistoses, regulars o lleugerament zigomorfes tenen estams nombrosos soldats per la base al periant, i ovari ínfer unilocular format per tres carpels soldats La majoria són plantes de les regions tropicals i subtropicals d’Amèrica Entre els nombrosos gèneres que comprenen cal esmentar Cereus, Mammillaria, Nopalxochia…
mangle
Botànica
Denominació aplicada a qualsevol de les espècies arbòries, sempervirents, que integren el manglar, adaptades a viure en aigües salades o molt salabroses; solen presentar glàndules secretores de sal i, sovint, arrels respiratòries o pneumatòfors.
El mangle roig Rhizophora mangle , família de les rizoforàcies, proveït d’arrels fúlcries i fruits vivípars, és el més característic El mangle verd Sonneratia sp , família de les sonneratiàcies, proveït de pneumatòfors gruixuts, és el que penetra més mar endins El mangle negre Avicennia sp , família de les verbenàcies, contràriament, es fa a la banda més interior, sovint només entollada i, per això mateix, la més salada de totes no és vivípar, però presenta pneumatòfors típics El mangle blanc Laguncularia sp , família de les combretàcies, el menys característic, apareix en…
rugbi

Partit entre el CN Barcelona (de blanc) i l’Universitari el 1966
Arxiu Sancha
Rugbi
Esport de pilota que, en la modalitat més popular i estesa, enfronta dos equips de quinze jugadors cadascun, sobre un terreny de joc de forma rectangular (de màxim 100 m × 70 m), amb l’objectiu d’aconseguir més punts que l’adversari.
Segons una definició que ha fet fortuna, cada equip hauria d’estar compost pels jugadors següents “Vuit de forts i actius, dos de lleugers i astuts, quatre d’alts i ràpids i un que és model de flegma i sang freda És la proporció ideal entre els homes” Es juga amb una pilota ovalada que té les dimensions següents una longitud de l’eix major entre 280-300 mm, un perímetre major entre 760-790 mm i un perímetre menor entre 580-620 mm El pes ha de ser d’uns 400-440 g, i la pressió, de 9,5-10 lliures per polzada quadrada o 0,67-0,70 kg per centímetre quadrat La pilota es trasllada de mà en mà entre…
blat

Plantes de blat comú
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes herbàcies anuals o més rarament biennals, de la família de les gramínies, de fulles linears, tija erecta, fistulosa o plena, que pot atènyer 1 m d’alçada o més, arrels fasciculades i flors agrupades en espigues terminals.
Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part originades en el curs d’una…