Resultats de la cerca

Estudià a Madrid, a Toledo i a Barcelona i es doctorà en medicina i en filosofia a la Universitat de Bolonya Fou el primer catedràtic de botànica del Real Jardín Botánico de Madrid Completà l’edició de la Flora Española de Josep Quer i hi incorporà un Elogio histórico del botànic català 1784 Traduí al castellà les obres de Duhamel du Monceau S'interessà també per la química, principalment per l’anàlisi de les aigües minerals, i féu conèixer a Espanya les operacions de la química pneumàtica, la teoria dels gasos i les elaboracions de l’èter sulfúric i de l’àlcali volàtil

Collaborà segurament amb Antoni JCabanilles en la recollecció de plantes del País Valencià Durant la invasió francesa, s’estigué a Mallorca, on herboritzà, arranjà un petit jardí botànic a l’hort del Temple i inicià un curs de botànica Tornà a València el 1815 i fou corresponsal de Mariano Lagasca, a qui envià plantes dels saladars de l’Albufera i diferents varietats d’arròs, i donà cursos d’agricultura a la Societat Econòmica d’Amics del País 1820

Estudià la botànica del Narbonès, el país de Foix, la Catalunya del Nord i el Principat i, molt especialment, de les Corberes Publicà el Catalogue raisonné de la flore des Pyrénées-Orientales 1898, dos estudis en collaboració amb C Arvet-Touvet sobre el gènere Hieracium , bona part dels quals correspon a formes catalanes, i un Catalogue de la flore des Corbières 1912-13 El seu herbari, adquirit pel botànic nord-americà Hernan Knoche, es conserva a la Universitat de Stanford

Professor de la facultat de ciències de Tolosa Llenguadoc i director del servei del mapa de vegetació de França És autor de Géographie des plantes 1931, Géographie botanique et agricole des Pyrénées orientales 1934, Les fôrets des Pyrénées 1930-42 i uns 450 treballs més sobre botànica, geografia, boscs, climatologia i cartografia

Estudià farmàcia a la Universitat de Barcelona, on es llicencià Es doctorà a Madrid 1934, amb la tesi Francisco Bolós y la cultura de su tiempo 1936 Des de 1926 collaborà en el Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, i també en fou membre Collaborà amb Pompeu Fabra en la part botànica del Diccionari general de la llengua catalana i en l’Album Meravella Confeccionà més de 3000 cèdules de mots vulgars catalans de botànica En acabar la guerra civil, el 1939 s’exilià a Colòmbia i s’establí a Medellín, sota la protecció especial d’Eduardo Santos, aleshores president de Colòmbia Hi…

Estudià les colonitzacions Fenicios y carthagineses en Occidente , 1942 Hispania graeca , 1948 i l’art i l’arqueologia ibèrics La Dama de Elche , 1943 La arquitectura entre los iberos , 1945 i altres treballs, on defensà una cronologia molt baixa de la cultura ibèrica, avui poc seguida Posteriorment es dedicà sobretot a l’època romana a la península Ibèrica Esculturas romanas de España y Portugal , 1949 Arte romano , 1955 i féu edicions de divulgació de les fonts escrites, com España y los españoles hace dos mil años según la Geografía de Strabón 1945 i La Península Ibérica en los…

Adepte de l’escola analítica de Jordan, descriví nombroses espècies i formes amb encert desigual Herboritzà per la Catalunya del Nord, el País Valencià i les Illes i publicà, juntament amb Paul Cousturier, una Florule de la république d’Andorre 1913 Fou també un dels primers a intentar la publicació d’una flora europea completa, que anomenà Flora Europae terrarumque adjacentium , de la qual publicà vint-i-set volums 1883-91, però que ha estat molt criticada a causa de la utilització d’uns criteris massa disgregadors d’un seguit d’espècies correntment admeses

S'establí a Barcelona des que fou destinat d’ordenança a casa del marquès d’Alella mentre feia el servei militar Un cop acabat el servei, el mateix marquès el recomanà per entrar a treballar a l’Ajuntament de Barcelona, on realitzà diverses tasques subalternes fins que fou nomenat conserge del Palau Reial de la Ciutadella actual seu del Parlament, on el 1903 s’installà el Museu d’Art i Arqueologia, del qual fou nomenat conservador Collaborà amb Puig i Cadafalch i Pere Bosch i Gimpera en les excavacions de les ciutats grega i romana d’Empúries, de les quals fou director entre el 1908 i el 1937…

Autor d’una Historia Stirpium 1542 que és la primera obra que intenta d’establir una nomenclatura botànica fixa i uniforme

Fou superintendent del museu de la Universitat d’Uppsala Les seves obres són bàsiques per a la classificació dels bolets i els líquens, i cal destacar-ne Systema micologicum 1821-29 i Lichenographia europaea reformata 1838