Resultats de la cerca

La seva obra és d’escola neoclàssica Neró ordena la mort de Sèneca , baix relleu de l’Academia de San Fernando, Madrid

Format inicialment sota la direcció dels pintors Joaquim Mir i Francesc Domingo, rebé, però, el veritable mestratge plàstic de l’escultor Manolo Hugué, amb qui convisqué durant setze anys a Caldes de Montbui Fou un dels fundadors del Cercle Maillol 1945 Durant tota la vida compaginà el treball a l’empresa familiar amb la pràctica artística Installat a Cabrera de Mar des dels anys seixanta, reflectí la seva inclinació per l’impressionisme en nombrosos paisatges i retrats a l’oli, tècnica que utilitzava amb preferència També conreà l’escultura, que mostra una clara afinitat amb la de MHugué

Professor a l’Acadèmia de Sant Carles Residí i treballà a Alemanya i a l’Amèrica del Sud Escultor de la ciutat de València, dirigí les restauracions ornamentals de les torres de Serrans i de la Llotja Féu diverses estàtues per a places i llocs públics de la ciutat, com és ara la de Lluís Vives al pati de la universitat

Es formà a Barcelona, a l’Escola Massana i al Conservatori de les Arts del Llibre 1962-67, i del 1968 al 1971 féu estades a París, Londres, Praga, Stuttgart i Menorca Es dedicà per un temps al disseny de joies 1968-73, amb conceptes que aplicà més tard a l’escultura, que començà a conrear el 1972, amb una sèrie de peces de bronze, llautó i marbre, d’influència postminimalista Des de l’inici, la natura i la geometria seran els punts de partida per a treballar sobre la idea d’un espai en el qual l’objecte i el seu entorn estiguin en diàleg permanent, a través de la seva paradoxa i harmonia Les…

De formació autodidàctica, treballà a Barcelona i retornà aviat a Girona, obligat per la seva mala salut És autor d’estatuetes de fusta, pedra, guix i, sobretot, de terra cuita, a la qual donava una pàtina com de bronze oxidat

Seguí l’estil de Jaume Cascalls És el possible autor del sepulcre de la família Queralt a Santa Maria de Bell-lloc, prop de Santa Coloma de Queralt Conca de Barberà

Visqué a Sevilla del 1566 al 1602 Assolí un gran prestigi, i en la seva obra, perduda en la major part, segueix el manierisme propi del Renaixement avançat Són obres seves el sant Sebastià 1575 de Marchena, i la Verge 1579 de Trebujena Treballà també en el gran retaule de santa Maria, a l’església d’Arcos de la Frontera

Autor de la tomba del bisbe Guido Tarlati 1330 a la catedral d’Arezzo Toscana, juntament amb Agnolo di Ventura Fou mestre d’obres de la catedral de Florència 1338-48

Influït tècnicament per Donatello, esculpí baixos relleus al Tempio Malatestiano de Rímini 1449, on collaborà amb Leone Battista Alberti l’any 1457 s’installà a Perusa, on sobresurt la seva façana de l’oratori de San Bernardino, influïda per Alberti L’estil d’Agostino es caracteritzà per un decorativisme refinat i idealitzant, precursor de l’estètica de Botticelli

La seva obra fou molt influïda per Fídies i ha estat sovint confosa amb la d’aquest Autor de la famosa estàtua de Nèmesi, que féu en concurs contra Alcàmenes havent guanyat el concurs aquest darrer, Agoràcrit, en revenja, vengué la seva obra als habitants de Ramnunt