Resultats de la cerca
Es mostren 5663 resultats
sèrie
Botànica
Categoria taxonòmica superior a l’espècie i inferior a la secció i al gènere.
selaginel·lals
Botànica
Ordre de licopodiòpsids que comprèn únicament la família de les selaginel·làcies i que aparegué en el període carbonífer.
selaginel·làcies
Botànica
Família de selaginel·lals integrada per plantes herbàcies, de tiges decumbents o dretes, de fulles petites, disposades en hèlix o en rengles, i proveïdes d’un apèndix, membranós i caduc, denominat lígula.
Presenten sovint branques radiciformes anomenades rizòfors Són heterospòries i els esporangis són agrupats en estròbils terminals, però amb els microsporangis separats dels megasporangis Les micròspores germinen dins el microsporangi i originen protallus masculins molt reduïts Els protallus femenins, originats per les megàspores, formen uns quants arquegonis, però només se'n desenvolupa un Comprèn unes 700 espècies, del gènere selaginella , la majoria pròpies de les zones càlides
selaginel·la
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les selaginel·làcies, de tiges prostrades o erectes, amb fulles simples, petites, arranjades en hèlix o tetràsticament, i amb esporangis situats en estròbils terminals.
Als Països Catalans, només hi és representada per Sdenticulata , de la terra baixa mediterrània i per Sselaginoides , dels Pirineus
victòria
Botànica
Gènere de plantes aquàtiques, de la família de les nimfeàcies, perennes, rizomatoses, de fulles flotants molt grosses i de flors blanques o roses.
Són nadiues de l’Amèrica del Sud La més coneguda és la Victoria regia del nom de la reina Victòria d’Anglaterra, que ha donat nom a tot el gènere
panical marí
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 25 a 60 cm d’alçària, de fulles palmatilobulades, coriàcies i espinoses, i de flors blavoses arranjades en capítols globosos.
Es fa exclusivament en platges i arenys marítims
panical de muntanya
Botànica
Planta herbàcia perenne, espinosa, de la família de les umbel·líferes, de 20 a 40 cm d’alçada, amb fulles dividides blavenques i amb capítols globosos blaus.
Viu en pastures i terrenys pedregosos dels Pirineus
panical blau
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 20 a 60 cm d’alçària, de fulles pinnatífides i espinoses, de flors blaves agrupades en capítols esfèrics, i de fruits en aqueni, proveïts d’un vil·là.
És pròpia de la regió mediterrània i forma part de comunitats xeròfiles