Resultats de la cerca
Es mostren 5626 resultats
Roca-sança
Arquitectura civil
Medicina
Antic hospital i casa d’hostalatge del municipi de Guardiola de Berguedà, a l’antic camí que per Gréixer i coll de Jou es dirigia a Bagà.
Al seu voltant es formà el veïnat de l’Hospitalet de Roca-sança És documentat des del 1279, però existia un segle abans, segons l’estructura de la petita esglesiola romànica de Santa Maria Als s XIII i XIV era regida per un sacerdot, amb el títol de rector, i alguns servents Des del s XIV en tingueren cura donats i ermitans Quedà com a simple santuari marià
Qaṭṭāra
Depressió
Depressió d’Egipte (137 m sota el nivell del mar), la més vasta i profunda del sector N del desert líbic.
El sòl de la depressió és format per pantans salats, planes de graves i àrees de crostes de sal Els vehicles només poden travessar-la per una dificultosa pista a l’est de Qara
el Real de València
Arquitectura civil
Palau construït per Jaume II a l’Almúnia o parc que havia bastit ‘Abd al-‘Azīz ibn Abī ‘Amir al s. XI, a València, a l’esquerra del Túria i vora el raval de la Vilanova, juntament amb un palau reial del qual no resten vestigis i on el 1093 s’havia instal·lat el Cid.
El palau de Jaume II contenia una sala on el rei rebia els seus assessors, i al jardí hi havia un vivari per a la cria de falcons i d’aviram comú Constança, exemperadriu de Grècia —a qui Jaume II, besnebot seu deixà el Real en usdefruit—, hi sojornà sovint Pere el Cerimoniós hi fou obligat a dansar amb els plebeus avalotats partidaris de la Unió el 1348 Saquejat pels castellans de Pere el Cruel 1364, Pere el Cerimoniós —que no el volgué fortificar—, considerant-lo alberg delitós , el restaurà i millorà molt els seus jardins Altres millores i ampliacions foren fetes per Joan I, Alfons el…
Generalife
Vista del pati de la Sèquia, al Generalife
© Fototeca.cat
Arquitectura civil
Palau d’estiu dels reis nassarites situat al Cerro del Sol, davant l’Alhambra, a Granada, construït a la fi del s XIII i al començament del XIV.
Posteriorment —s XVI— hi foren afegits edificis que destruïren la unitat del conjunt El centre és el pati de la Séquia, travessat per un canal amb brolladors al costat Els edificis conserven decoracions de guixeries
Gabriel y Galán
Arquitectura civil
Embassament
Pantà del riu Alagón, situat al N de la província de Càceres, Extremadura.
Construït el 1960, té una capacitat de 198 hm 3 És aprofitat per al regatge d’unes 25 000 ha i per a la producció d’energia elèctrica
Fuensanta
Arquitectura civil
Embassament de la província d’Albacete, Castella-la Manxa, situat la capçalera del Segura, a la confluència amb el Tus.
Té una capacitat de 203 Hm 3 i regula les aigües del riu per assegurar el regadiu de les hortes de Múrcia
Entrepeñas
Arquitectura civil
Embassament de la capçalera del Tajo, a la província de Guadalajara, Castella-la Manxa.
Té una capacitat de 874 hm 3 i juntament amb l’embassament de Buendía, produeix 100 000 kWh d’energia la seva potència installada és de 36 680 kW
Cíjara
Arquitectura civil
Embassament
Pantà construït en el riu Guadiana, a la província de Badajoz, Extremadura.
Té una capacitat de 1 670 Hm 2 i és utilitzat per al regatge Plan Badajoz i per a alimentar una hidrocentral La seva potència és de 34 340 kW i la seva producció anual de 76 milions de kW/h
cubeta del Congo
Depressió
Depressió tectònica de l’Àfrica equatorial, ocupada per la República Democràtica del Congo i una part de la República del Congo.
Té una extensió d’uns 3 500 000 km 2 És un gran bloc esfondrat del sòcol cristallí, cobert d’una sèrie d’estrats sedimentaris ordenats en cercles concèntrics de tipus continental, resultat d’un fenomen de subsidència, al centre del qual es destaquen les terrasses del riu La conca és separada de les regions circumdants per una sèrie d’altiplans i massissos esglaonats només és oberta a l’oest pel congost del Congo Aquest esglaonament respon a un complex de falles i cicles d’erosió successius, amb alçades que oscillen entre els 750 i els 2 000 m el punt més alt és el massís de Ruwenzori, amb…