Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
ginseng

Ginseng
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les araliàcies, de fulles palmaticompostes i de flors pentàmeres verdoses reunides en umbel·les terminals.
És natural de la Xina, Manxúria i Corea, on la seva arrel té un ampli ús oficinal
cordarials
Botànica
Ordre d’algues brunes, de la subclasse de les feosporades.
Grup bastant ampli, comprèn espècies amb aparell vegetatiu en forma de disc, coixí hemisfèric o fronda simple o ramificada, amb creixement tricotàllic o terminal
discomicets
Botànica
Subclasse d’ascomicets els ascocarps dels quals són apotecis.
Són apògams, i els cossos fructífers, d’estructura molt variada, poden ésser sobre el substrat o a dintre És un grup ampli, al qual pertanyen alguns dels bolets ascomicets més coneguts, com ara les helvelles o les múrgoles
hibisc

Gineceu de l’hibisc de la Xina
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes arbustives o herbàcies, de la família de les malvàcies, de fulles alternes palmatinèrvies, de flors pentàmeres, grosses i sovint de colors vius, i de fruits en càpsula quinquelocular.
És un gènere ampli, algunes de les espècies del qual són conreades en jardineria, tal com l’hibisc de la Xina H rosa-sinensis i l’hibisc de Síria H syriacus , i algunes altres tenen interès industrial, com ara H cannabinum , que proporciona el kenaf
morfactina
Biologia
Botànica
Nom genèric d’un grup de substàncies reguladores del creixement i la morfogènesi dels vegetals, constituïdes per derivats 9-fluorè de l’àcid carboxílic.
Són actives a concentracions molt diverses, tenen efectivitat en un ampli espectre d’espècies vegetals i són de ràpida degradació Tenen efectes inhidors del creixement dels rebrots i de la divisió cellular dels meristemes apicals modifiquen el pla de divisió i el patró de creixement anullen el geotropisme i el fototropisme, la germinació de les llavors, i retarden la senescència foliar Les morfactines alenteixen també el creixement dels òrgans, els quals solen aparèixer amb part soldades, i alhora estimulen l’aparició de brots laterals A les arrels, contràriament, estimulen el…
Sant Esteve de Betren

Capçalera de Sant Esteve de Betren
© Fototeca.cat
Església
Església romànica del poble de Betren (Viella, Vall d’Aran), situada a l’inici del Carrer Major del poble.
L’edifici És un edifici del romànic tardà, de transició al gòtic Consta d’una nau, que ha estat sobrealçada, capçada per tres absis poligonals, de cinc cares el central i tres els laterals, precedits d’un ampli presbiteri Cobreix la nau una volta apuntada reforçada per tres arcs torals Els absis, coberts amb voltes que no arriben al quart d’esfera, s’obren al presbiteri mitjançant arcs apuntats La porta d’entrada s’obre al mur nord i és molt semblant a la de Sant Miquèu de Vielha, d’estil gòtic A l’oest s’alça un campanar de cadireta de dos pisos, amb dues obertures al primer i…
cloròfits
Botànica
Fílum de vegetals caracteritzats per la presència de plastidis verds, amb clorofil·la a i b i carotens, i per la formació de midó, sempre en els plastidis.
En aquest sentit ampli, els cloròfits comprendrien des de les algues verdes fins a les plantes superiors Però més generalment hom en restringeix l’amplitud a les algues verdes solament Tenen cèllules amb membrana cellulòsica, recoberta per una capa pèctica que es gelifica amb freqüència, o impregnada de carbonat càlcic Són uninucleades, exceptuant alguns grups particulars, d’estructura cenocítica Els cloroplasts, molt sovint amb pirenoides, presenten formes molt diverses en copa, anell, reticle, cinta, etc, sovint presenten flagels, sobretot en les cèllules reproductores En total…
Sant Cugat del Racó
Església
Antiga església parroquial (actualment annexa de la de Castelladral) del municipi de Navars (Bages), dins el nucli de Sant Cugat del Racó.
L’edifici Aquesta església és un extraordinari edifici romànic, erigit a la segona meitat del segle XI La característica més rellevant del temple és la planta de creu grega, tret que al nostre país es troba en molt pocs edificis, com ara Sant Daniel de Girona Gironès o Sant Martí de Romanyà Baix Empordà Més original encara és la forma cilíndrica del seu cimbori, perquè tots els altres cimboris de Catalunya adopten la forma prismàtica Així, la planta de l’edifici consta de dues naus de les mateixes dimensions, encreuades Al centre d’aquesta creu grega, s’aixeca una cúpula, ressaltada a l’…
Sant Esteve d’Olius

Vista de l'església de Sant Esteve d'Olius
© CIC-Moià
Església
Església romànica situada al sector de llevant del terme municipal d’Olius (Solsonès), a la dreta del Cardener.
L’edifici Sant Esteve d’Olius és una obra cabdal de l’arquitectura del Solsonès del segle XI Consta d’una sola nau coronada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un ampli espai presbiteral Tant la nau com l’absis tenen volta de canó El presbiteri es troba en un pla superior, i a sota seu s’allotja una cripta L’arc toral que obre el presbiteri i l’arc preabsidal són de mig punt i recolzen damunt semicolumnes cilíndriques adossades als murs, coronades amb capitells formats per un collarí, un fris amb decoració molt malmesa i un àbac bisellat La nau presenta encara dos arcs torals que…