Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Otto Brunfels
Botànica
Metge i botànic alemany.
La seva obra principal, Herbarum vivae eicones ad naturae imitationes summa diligentia et artificio effigiatea 1530-31, és una de les primeres que contenen la descripció, acompanyada de dibuix, de les plantes d’una regió europea
foli
Disseny i arts gràfiques
Número que indica l’ordre de les pàgines d’un llibre, un conjunt de fulls impresos, etc.
Pot anar al cap de pàgina o al peu, centrat o en un costat, i pot ésser numèric, quan consta només d’una xifra generalment acompanyada d’algun adornament, i explicatiu o literari, quan duu alguna llegenda, com el nom de l’autor o el títol de l’obra, etc
sac embrional
Botànica
En les angiospermes, corpuscle de figura el·lipsoidal situat a l’interior de la nucel·la.
Primerament consta d’una sola cèllula, la qual es divideix tres vegades i origina vuit enèrgides Correspon al gametòfit femení i és homòleg successivament de la macròspora i del protallus dels pteridòfits heterosporis A l’extrem més pròxim al micròpil es troba l' ovocèllula , acompanyada de dues sinèrgides a l’extrem oposat es troben tres antípodes , i a la part central hi ha dos nuclis polars , que posteriorment s’uneixen en un nucli secundari
Juan José Torralba

Juan José Torralba
© Fundació Rodríguez-Amat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador mexicà.
Inicià els seus estudis d’art a la Escuela Superior de Bellas Artes de San Carlos i a la de Las Artes del Libro de la ciutat de Mèxic El 1958 arribà a Barcelona Començà a estudiar pintura a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, on descobreix la seva vocació pel gravat Torralba continuà conreant la pintura al llarg de tota la seva trajectòria professional, però ha estat en el gravat on desenvolupà la major part de la seva creació artística i on ha estat més reconegut Aprofundí els seus coneixements amb el xilògraf català Ollé Pinellir Desprès de crear i dirigir diversos tallers a…
lliri de neu
Botànica
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les amaril·lidàcies, de 15 a 25 cm, amb un parell de fulles linears i amb una sola flor blanca, penjant, acompanyada d’una bràctea espatàcia.
Es fa en boscs humits i en prats, als Pirineus i en altres contrades plujoses
blat de moro

Inflorescència masculina (cima o fletxa) i inflorescència femenina (panotxa) embolcallada per les pellerofes tendres del blat de moro
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Gran planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, monoica, d’1 a 4 m d’alçària.
La tija o canya és dreta, nuosa, acabada en un plomall anomenat cima o fletxa , format per panícules d’espiguetes constituïdes, cadascuna, per dues flors masculines aquesta tija és plena d’una medulla esponjosa que posseeix un elevat contingut de sucre quan la planta és jove Les fulles són alternes, lanceolades, d’un verd intens, aspres, una mica ondulades al marge, i fan aproximadament 50 cm per 4 o 5 Les flors femenines s’agrupen en espiguetes biflores en les quals la flor inferior és estèril, mentre que la superior consta d’un ovari i dos llargs estils aquestes espiguetes s’ordenen en un…