Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
muntanyes de Montserrat
Botànica
Varietat de conreu de la cactàcia Cereus uruguayanus, que, a diferència de l’espècie tipus, té un creixement asimètric i irregular, les tiges creixen de forma distorsionada i hi van apareixent bonys i ramificacions curtes i deformes que li donen un aspecte que recorda les muntanyes de Montserrat.
Els brots joves són d’un color blau verd molt bonic, que a les parts velles queda de color verd fosc El grau de monstruositat en aquesta cultivar és variable i també pot aparèixer en una branca del Cereus uruguayanus de tiges normals La reproducció es fa per esqueix A partir de llavor també poden aparèixer formes monstruoses, però la probabilitat és baixa
anturi
Anturi
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes tropicals americanes, de la família de les aràcies, que comprèn més de mig miler d’espècies herbàcies o enfiladisses, algunes de les quals són conreades com a plantes ornamentals per la bellesa de llurs fulles o de llurs espates, de colors vius.
L’ anturi lanceolat A scherzerianum , família de les aràcies ateny els 50 cm d’alçada i presenta espates florals d’un color vermell intens que duren setmanes Les espates poden aparèixer tot l’any L’ anturi sagitat A andreanum , família de les aràcies, d’uns 60 cm d’alçada, té les fulles cordiformes, allargades de color verd viu i lluent, i espates florals blanques, roses o vermelloses
remosquejar
Disseny i arts gràfiques
Aparèixer la lletra no netament impresa pel fet d’haver-se corregut la tinta o mogut el paper en fer la impressió.
morfactina
Biologia
Botànica
Nom genèric d’un grup de substàncies reguladores del creixement i la morfogènesi dels vegetals, constituïdes per derivats 9-fluorè de l’àcid carboxílic.
Són actives a concentracions molt diverses, tenen efectivitat en un ampli espectre d’espècies vegetals i són de ràpida degradació Tenen efectes inhidors del creixement dels rebrots i de la divisió cellular dels meristemes apicals modifiquen el pla de divisió i el patró de creixement anullen el geotropisme i el fototropisme, la germinació de les llavors, i retarden la senescència foliar Les morfactines alenteixen també el creixement dels òrgans, els quals solen aparèixer amb part soldades, i alhora estimulen l’aparició de brots laterals A les arrels, contràriament, estimulen el…
bananer
Bananers de Hawaii
Forest and Kim Starr (CC BY 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia, de la família de les musàcies, de tija subterrània o rizoma que origina una part aèria de 3 a 9 m d’alçària, constituïda per un plomall de grans fulles oblongues (més de 3 m de llarg i 60 cm d’ample), amb nervació pinnada, sovint despentinades, els pecíols de les quals, densament reunits, constitueixen el tronc, cilindroide.
El peduncle floral, procedent del rizoma, puja entre els pecíols, surt pel centre de la corona de fulles i, a causa del pes, s’inclina i penja en madurar els fruits Porta una sola inflorescència racemosa, amb flors monopètales envoltades per grans bràctees vermelloses que cauen en madurar els fruits, anomenats bananes Aquests, en forma de baia tricarpellar, són rics en midó, i, bé que en les espècies salvatges tenen llavors, no en presenten en les conreades Cada infructescència o ram porta de 6 a 15 mans, cadascuna de les quals consta de 10 a 20 bananes o dits, i pesa de 35 a 65 kg El…
arrel
Tres tipus diferents d’arrel
Josep Lluís Ferrer
Botànica
Òrgan de les plantes superiors, generalment axiforme, de simetria radiada, sempre privat de fulles, i proveït d’elements conductors, especialitzat en la fixació de la planta i en l’absorció d’aigua i de substàncies químiques que hi són dissoltes.
Generalment és subterrània arrel hipogea , bé que en alguns casos és aèria arrel epigea L’arrel es forma per creixença de la radícula de l’embrió de la llavor, i des del primer moment presenta geotropisme positiu i fototropisme negatiu L’arrel típica consta d’un eix de forma cilindrocònica i de creixença vertical, l' arrel principal, de desenvolupament preponderant, amb diverses ramificacions de creixement oblic, les arrels secundàries, que emeten ramificacions, les arrels terciàries, quaternàries, etc, denominades en general radicelles Però també en poden aparèixer més amunt…
rentatge a l’àcid
Disseny i arts gràfiques
Procediment de gravat calcogràfic i litogràfic consistent a aplicar l’àcid o aiguafort amb un pinzell directament damunt la superfície, verge de reserves, de la planxa de coure o de zinc que hom vol gravar procurant, sempre, que no corri l’àcid damunt els llocs que han d’aparèixer blancs en el gravat.
S'obtenen així grans masses agrisades d’una textura característica, amb riquesa de degradats i que permeten una gran soltesa en el traç Generalment el tiratge admet un nombre reduït de proves, perquè l’àcid, així aplicat, forma poca rugositat damunt la planxa i no pot retenir una gran quantitat de tinta, alhora que és molt sensible a desaparèixer pel frec que rep durant el tintatge i la pressió del tòrcul