Resultats de la cerca

Aplegà un important herbari de les comarques septentrionals del País Valencià Deixà manuscrita una flora de Castelló de la Plana i la seva rodalia, que comprenia unes set-centes espècies i que meresqué els elogis de Cavanilles

Creà un jardí botànic privat i aplegà un herbari considerable Fou un dels principals corresponsals d’Antoni Palau i Verdera, a qui envià regularment llavors i plantes vives per al Real Jardín Botánico de Madrid, i amb qui herboritzà pel Principat, la flora del qual arribà a conèixer força bé S'enfrontà sovint amb els botànics acadèmics del seu temps

Exercí l’ensenyament a diferents localitats de la Catalunya del Nord, principalment a Montalbà del Castell 1884-87, a Llauró 1887-89 i a Sureda 1889-1902 on tingué com a collaborador Lleó Conill Esperonat per Simó Pons i per Pau Oliver estudià successivament la flora de les Corberes, dels Aspres i de les Alberes i aplegà un notable herbari que a la seva mort llegà a Conill

Estudià a Barcelona i a Madrid i es doctorà en farmàcia Autoritat en taxonomia vegetal, aplegà un gran herbari i descriví moltes espècies i formes noves de plantes ibèriques, marroquines i mauritàniques Tingué constant relació amb botànics del Principat Dirigí la revista Cavanillesia És autor de nombrosos treballs, com Consideraciones sobre algunas curiosas plantas recogidas en Cataluña 1896, Relación de plantas ibicenses 1900, Relación de plantas menorquinas 1901, Hieracios catalanes 1918 i Una visita botánica a Mallorca 1934

L’any 1600 succeí Jaume Honorat Pomar com a mestre d’herbes de la Universitat de València Herboritzà per tot el País Valencià —principalment per la serra Mariola—, el Principat, Castella, Portugal i els Pirineus Fou examinador de metges, despatxador de l’Audiència de València i metge del Sant Ofici Refusà dues vegades d’ésser el metge de cambra de Felip IV Aplegà un herbari important que llegà, juntament amb els seus escrits, inèdits, al monestir de Sant Miquel dels Reis

Participà com els seus germans Francesc de Paula , també poeta, Francesc d’Assís, professor de filosofia, i Josep , eclesiàstic i escriptor en les activitats del Círcol Literari, almenys des del 1868, i en la fundació de l’Esbart de Vic Deixeble d’Antoni Cebrià Costa i Cuixart, aplegà un notable herbari de la plana de Vic i publicà Recuerdos botánicos de Vich 1877 Metge militar, fou destinat a les Canàries i les Filipines, cosa que li permeté escriure Recuerdos botánicos de Tenerife 1880, Catálogo razonado de la flora de Tenerife 1882, El jardín botánico de Orotava 1882 i altres monografies…

Aplegà una nombrosa collecció d’insectes i un important herbari dels Països Catalans, que llegà per a l’ensenyament Fou secretari de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i un dels fundadors de la Institució Catalana d’Història Natural 1899 Publicà, entre altres treballs científics i de divulgació, Flora de Calella 1882, Les quatre estacions de l’any segons llurs plantes i insectes més característics 1886, Catálogo de lepidópteros de Cataluña 1874, i, en collaboració amb Manuel Martorell i Penya, Catálogo de los coleópteros observados en Cataluña 1876 Foren dedicades al seu nom les…

Més conegut pel seu vessant científic, gràcies a les seves sortides excursionistes aplegà una nombrosa collecció d’insectes i un important herbari dels Països Catalans Fou secretari de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i un dels fundadors de la Institució Catalana d’Història Natural 1899 Publicà, entre altres treballs científics, Catálogo de lepidópteros de Cataluña 1874, Excursión entomológica y botánica a San Miguel del Fay , Arbucias y cumbre del Montseny 1880, Excursión entomológica y botánica a la Cerdaña Española 1881, Insectos observados en los alrededores de Barcelona 1888,…

Estudià filosofia, matemàtiques i nàutica a Barcelona Ingressà a l’orde de trinitaris calçats després d’un viatge a Veracruz 1789 Fou catedràtic de cosmografia i de matemàtiques 1803 i de nàutica 1806 a l’Escola de Nàutica de Barcelona Ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts 1803, on llegí un Proyecto de una medida universal sacada de la Naturaleza , i collaborà amb els astrònoms Jean Baptiste Delambre i Pierre François Méchain durant llur estada a Catalunya per a la determinació del metre 1805 Durant la guerra del Francès, adscrit com a topògraf a l’estat major dels generals O’Donnell i…

Fou catedràtic de botànica general de la Universitat de Barcelona 1847, càrrec en el qual succeí Miguel Colmeiro Publicà Programa y resumen de las lecciones de botánica general 1859, exposició clara i concisa de vuitanta-dues lliçons de càtedra —la darrera de les quals és dedicada a la botànica fòssil o orictològica—, amb preferència per les famílies més nombroses i interessants Per compilar i revisar la flora catalana, recorregué les comarques del Principat, especialment la Ribagorça i la Vall d’Aran, i aplegà un important herbari, que llegà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de…