Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
marattials
Botànica
Ordre de filicòpsids de la subclasse de les eusporangiades constituït per falgueres robustes i fins i tot arborescents, de fulles grosses i molt dividides i d’esporofil·les amb els sorus a la cara inferior, vora el marge.
Bé que aparegué a la fi del Carbonífer, actualment només comprèn unes 80 espècies, tropicals
Plàcid Vidal i Rosich
Plàcid Vidal i Rosich
© Fototeca.cat
Cronologia
Literatura
Poeta, novel·lista i cronista.
Fill d’uns modests taverners, formà part, de molt jove, d’un grup d’escriptors i artistes que, a Reus, s’aplegà al voltant del seu germà Cosme A 17 anys, publicà un monòleg tràgic, L’escala del crim , i poc temps després es traslladà a Barcelona, on treballà de caixista d’impremta i on participà, amb més passió que fortuna, en l’esclat modernista El 1904 aparegué el seu primer llibre de poemes Les grans accions i les soledats Ben aviat alternà el conreu de la poesia L’amor artista , 1909, etc amb el d’un tipus de novella idealista i transcendent, que culminà en la trilogia…
,
selaginel·lals
Botànica
Ordre de licopodiòpsids que comprèn únicament la família de les selaginel·làcies i que aparegué en el període carbonífer.
licopodiòpsids
Botànica
Classe de pteridòfits que aparegué i tingué força importància en el Paleozoic, però que avui és molt reduïda.
Presenten tiges ramificades dicotòmicament, fulles petites i nombroses i esporofilles, solitaris, situats a l’axilla o a l’anvers de fulles Comprèn els ordres de les licopodials i de les selaginellals
corm
Botànica
Cos esporofític de les plantes superiors (cormobionts), constituït per arrel, tija i fulles.
El corm presenta veritables teixits conductors, la qual cosa el diferencia del tallus, del qual, evolutivament, procedeix Hom no coneix bé aquest procés evolutiu, però suposa que hi hagué una etapa intermèdia en la qual aparegué el teloma, òrgan en forma de vara que consistia en un eix de cèllules prosenquimàtiques lignificades, conductores, i en una escorça de cèllules parenquimàtiques Mitjançant una sèrie de processos elementals, entre els quals els de concrescència, incurvació, culminació i planació dels telomes, es devien originar els diversos òrgans de les plantes superiors teoria…
Antonio Casares Gil
Botànica
Briòleg.
Estudià medicina a Santiago i ingressà al cos de sanitat militar Destinat a Barcelona, es dedicà a la botànica, i singularment a l’estudi dels briòfits Després anà a Cuba durant la guerra, i, en tornar-ne, estudià biologia vegetal a Munic, amb Goebel Treballà al Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid i, finalment, a la Corunya És autor de nombrosos treballs sobre les molses i hepàtiques del Principat voltants de Barcelona, Montserrat, Mallorca, Castella i Galícia, principalment Preparà una gran flora briològica de la península Ibèrica illustrada per ell mateix, de la qual …
licopodials
Botànica
Ordre de licopodiòpsids que aparegué durant el Silurià, però que actualment resta reduït a la família de les licopodiàcies.
Són plantes herbàcies o sufruticoses, de branques allargades i de fulles petites no ligulades, homospòriques, amb els esporangis situats a l’axilla de les fulles, les quals són agrupades en espigues, i de protallus subterrani, sapròfit o micorrízic
calendari xinès
Cronologia
Calendari emprat a la Xina fins a la revolució del 1911.
A l’inici de la dinastia Zhou segle XI-VIII aC la durada de l’any era avaluada en 366 dies, però era usat un calendari lunar de 354 dies, que aviat fou canviat per un de lunisolar, amb la intercalació de set mesos lunars cada dinou anys així s’obtingué el calendari de Zhuangzi adoptat a Qin segle III aC, que durà fins a la reforma de l’època Han any 104 aC Al segle XVI aparegué l’obra de Zhusaiu, que resumeix tota la tradició xinesa del calendari Fins a la revolució republicana del 1911 la Xina es regí pel calendari lunar yinli , i la diferència d’onze dies i un quart entre l’any solar i els…
ginkgòpsids
Botànica
Classe de gimnospermes que aparegué en el Permià i que tingué un gran desenvolupament a l’era secundària, però que actualment té un sol representant vivent, el ginkgo.
Antoni Josep Cabanilles i Palop
Antoni Josep Cabanilles i Palop Gravat del llibre Observaciones sobre la Historia Natural, Geografía, Agricultura, Población y Frutos del Reyno de Valencia (1795-1797)
© Fototeca.cat
Botànica
Botànic.
Cursà estudis de filosofia a la Universitat de València i de teologia al collegi de la Companyia de Jesús de València i al de Gandia en aquest darrer es doctorà el 1766 S'establí de primer a Madrid, on, dissolta la Companyia de Jesús per Carles III, féu oposicions a càtedres tres vegades, sense èxit Anà després a Oviedo com a preceptor del fill de Teodomiro Caro de Briones, i en aquesta ciutat fou ordenat de sacerdot el 1772 El 1776 el duc de l’Infantado el trià com a preceptor dels seus fills, i un any després, quan el duc fou designat ambaixador a França, se n'anà amb ells a París, on restà…