Resultats de la cerca

La parròquia fou donada pel comte Bernat II de Besalú al monestir de Ripoll 1096, del qual depengué sempre Resta part de l’església romànica s XII, ampliada posteriorment El 1910 tenia 46 h En depenia com a sufragània Sant Pere d’Auira

Antiga alqueria islàmica, fou una de les primeres parròquies de l’illa Sant Pere , organitzada el 1236 Al llarg del segle XIV la població s’anà traslladant a Algaida, de la qual depèn eclesiàsticament des de la tercera dècada del segle XV La primitiva església segle XIII fou ampliada als segles XVI i XVII Hom hi venera l’antiga Mare de Déu de la Pau

Fou corresponsal del Jardín Botánico de Madrid i del professor Antoni Palau Sembla que creà a Maó un petit jardí botànic i que compongué, a partir de les seves herboritzacions, una Flora menorquina , que romangué inèdita i que, ampliada pel seu fill Rafael Hernández i Mercadal , fou publicada pòstumament 1886 S'interessà també per la química i deixà inèdit un treball sobre els Espíritus ácidos minerales dulcificados

La capella, a la carena d’una serra, es troba prop del gran mas de Montconill El nom de Còdol-rodon el degué rebre del gran còdol amb una creu que hi ha prop de la capella Fou erigida el 1377, en un pur estil gòtic i amb un notable portal amb capitells i arquivolta ogival, ampliada el 1805 i decorada interiorment el 1864 El lloc de Còdol-rodon apareix força vegades esmentat en la documentació des del segle XIII com a fita de les vegueries de Cervera o sotsvegueria dels Prats de Rei i de Bages

El 1970 tenia nou famílies en poblament dispers L’església parroquial i santuari la Mare de Déu de Finestres és a l’extrem d’una aresta rocallosa i acinglerada, sota les restes del castell de Finestres 960 m alt, que dominava la plana de Santa Pau, a la vall del Ser El castell és esmentat ja el 947, a l’acta de consagració de l’església de Santa Maria pertanyia als comtes de Barcelona, i el tingueren en feu els de Besalú la castlania pertangué als senyors de Porqueres, que n'esdevingueren s XII senyors directes hom troba esmentats dos castells, el major i el menor, però aquest darrer no ha…

El fruit és l’ ametlló , i la llavor s’anomena ametlla L’ ametller d’ametlles dolces P amygdalus varietat dulcis fa ametlles comesti bles al contrari, l’ ametller amarg o agre P amygdalus varietat amara fa ametlles amargues, no comestibles, emprades, però, en farmàcia L’ametller és propi de terres de secà, rústec, de creixement ràpid i cicle llarg, car viu de 75 a 80 anys, poc exigent en la qualitat dels sòls els calcaris argilosos són, però, els més aptes, que agraeix un bon adobament, sobretot de potassi És arbre de terra baixa, de llocs airejats, protegit dels vents freds…