Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
turbit
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia voluble d’arrels tuberoses, de la família de les convolvulàcies, de fulles simples alternes, de flors gamopètales, hipògines i pentàmeres, i de fruits capsulars.
És natural de l’Índia i l’arrel és emprada com a purgant dràstic
balsamilla
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les cucurbitàcies, de fulles lobulades i palmades, de tija enfiladissa, de flors groguenques i de fruit ovoide i papil·lós, de color de taronja i de 8 a 15 cm de llarg.
És originària de l’Índia i de l’Orient Mitjà, i hom la conrea en jardineria
pebrer
Pebrer
Kalakki (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Liana de la família de les piperàcies, de fulles el·líptiques agudes i coriàcies, de flors petites agrupades en espiga, i de fruits en baia, els quals constitueixen el pebre.
És una planta originària de l’Índia, però és conreada a totes les regions tropicals d’Orient
canyella
Branques de canyella
M. Pradas
Botànica
Escorça brunenca i aromàtica del canyeller.
Es presenta en forma de tires fines superposades unes 10 que es cargolen en assecar-se formant canonets, o bé en pols És una de les espècies més conegudes, emprada principalment en confiteria, en diferents guisats, i també com a aromatitzant i en perfumeria L’essència, rica en aldehid cinàmic, és utilitzada com a tònic estomacal, carminatiu i antisèptic, i també en perfumeria Coneguda pels xinesos des d’abans del 2700 aC, fou molt emprada a l’Orient, i ja en temps dels grecs i dels romans arribava a Europa, a través de l’Índia, Aràbia i Etiòpia Espècia molt preada també durant l’…
escarola
escarola
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les compostes, de fulles basals, nombroses, arrissades i retallades, i de flors purpúries agrupades en capítols suportats per una tija de 60 a 90 cm.
És molt apreciada en amanides Originària de l’Índia, ja era conreada pels egipcis i pels grecs Prefereix sòls solts i humits
hipocastanàcies
Botànica
Família de terebintals integrada per una vintena d’arbres de fulles oposades palmatipartides, de flors zigomorfes pentàmeres i de fruits capsulars.
Als Països Catalans n'hi ha, plantats en parcs i jardins, dos representants el castanyer d’Índia Aesculus hippocastanum i la pavia A pavia
poncemer
Botànica
Agronomia
Arbre, de la família de les rutàcies, de 3 a 5 m d’alçada, de fulles el·líptiques, agudes i més o menys crenades, de flors externament rosades o purpúries, en raïms pauciflors, i de fruits, els poncems, en hesperidi, molt grossos, oblongs, de pell groga, endurida, rugosa i aromàtica, i de polpa agra.
És oriünd de l’Índia i el seu conreu és molt antic L’escorça del fruit serveix per a preparar un xarop i un oli essencial, emprats en farmàcia, i una confitura
balsamina
Balsamina ( Impatiens petersiana )
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les balsaminàcies, erecta, de 30 a 60 cm, amb fulles ovalades, profundament dentades, i flors grosses, molt irregulars, àdhuc amb formes dobles entre les varietats conreades; són de colors variats, però sovint vermelles.
Originària de l’Índia, Malàisia i la Xina, hom la conrea en jardineria, sobretot a les contrades plujoses Floreix de juny a octubre Es propaga bé per esqueix d’àpex de tija
sèsam
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les pedaliàcies, de fulles simples oposades, de flors zigomorfes, infundibuliformes i quinquelobulades, i de fruits en càpsula.
Les llavors forneixen l' oli de sèsam , un oli comestible d’alta qualitat És conreat des de molt antic a la Xina i a l’Índia, que juntament amb Mèxic són els principals productors
sàndal
Fulles i flors de sàndal
Vinayaraj (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Arbre indígena, de la família de les antalàcies, de l’Àsia tropical, de fulles amplament lanceolades i d’inflorescències paniculiformes.
La fusta del sàndal és emprada en ebenisteria fina, i de la d’algunes espècies, sobretot de la de l’Índia, hom extreu l’oli essencial, que és emprat en perfumeria i en farmàcia