Resultats de la cerca
Es mostren 318 resultats
arbre
Parts principals d’un arbre
© Fototeca.cat
Botànica
Planta perenne de tronc elevat i llenyós que ordinàriament presenta branques a partir de certa altura.
Descripció Vegetal llenyós d’uns 5 m d’alçària mínima la màxima ateny poc més de 100 m en les sequoies de Califòrnia i en alguns eucaliptus d’Austràlia, presenta un eix simple, anomenat tronc , el qual lleva, en l’anomenada enforcadura a una certa distància del sòl, unes primeres branques gruixudes dites besses o cimals , de les quals surten ramificacions de segon ordre, menys engruixides, i així successivament fins a arribar als branquillons més prims, els tanys Les besses o els cimals, les ramificacions i el conjunt de fulles o fullatge constitueixen la capçada , disposada a continuació…
arbre laurifoli
Arbre laurifoli Fulles de còcul (Cocculus laurifolius)
peganum (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Arbre de fulla plana i endurida, comparable a la del llorer.
Es diferencia de l’arbre esclerofille perquè té les fulles més grans És propi, principalment, de climes tropicals i subtropicals humits
arbre caducifoli
Arbre caducifoli
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Arbre les fulles del qual es mantenen actives durant un sol període vegetatiu.
Una vegada ha transcorregut aquest període, en general, les fulles s’assequen i cauen fulles caduques , com el castanyer però en algunes espècies les fulles assecades encara persisteixen llarg temps al brancatge fulles marcescents , com en el roure petri
arbre aciculifoli
Arbre aciculifoli Fulles de cedre
Juanedc (CC BY 2.0)
Botànica
Arbre de fulles aciculars, estretes i llargues com agulles (pins, cedres, etc.).
arbre perennifoli
Alzina (Quercus ilex), arbre perennifoli
SOPHOCO -santaorosia photographic collectivity- (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Arbre les fulles del qual mantenen llur activitat durant diversos períodes vegetatius (fulles persistents) i es renoven talment que la capçada es conserva verda tot l’any, com en l’alzina i l’avet.
arbre ofegador
Botànica
Vegetal hemiepífit que germina damunt un arbre, fa arrels que baixen fins a terra i, un cop arrelat, es transforma en un gran arbre que mata l’hoste sobre el qual havia nascut.
Es captenen així diverses espècies de les selves tropicals, entre elles alguns Ficus
arbre planifoli
Botànica
Arbre de fulles planes i de làmina ampla, com en la blada, l’alzina i l’avellaner.
arbre de l’amor
Arbre de l’amor
© Fototeca.cat
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les cesalpiniàcies, de 5 a 12 m d’alçada, de fulles circulars, grans, i de flors roses que a la primavera apareixen en abundància sobre les branques abans de la foliació.
Espontani a l’Europa oriental, és molt conreat com a ornamental per la bellesa del seu port i perquè és resistent i adaptable La seva fusta és susceptible de rebre un bon puliment
arbre esclerofil·le
Botànica
Arbre de fulla persistent, endurida, coriàcia i petita, com la de l’alzina i l’olivera.
Correspon a medis climàtics bastant secs, i és el tipus d’arbre característic de la regió mediterrània i les zones de clima semblant, on les pluges estivals són escasses
arbre del pa
Arbre del pa
© Fototeca.cat
Botànica
Arbre de la família de les moràcies, de 12 a 18 m d’alçada, de fulles sempre verdes, profundament lobulades, i fruits comestibles de la mida d’un meló, coberts de punxes, de color groc fosc i amb polpa groga i fibrosa, rica en glúcids.
És originari de la península de Malaca i de les illes de la Sonda, però avui és extensament conreat a les regions intertropicals, ensems amb A Heterophyllus , espècie molt pròxima, també anomenada popularment arbre del pa