Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
mútic | mútica
serreig
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies anuals, de la família de les gramínies, d’arrel fasciculada, fulles paral·lelinèrvies, linears, amb una lígula pilosa i espigues c ompactes, més o menys compostes, terminals.
Comprèn unes 10 espècies distribuïdes arreu de les regions temperades o càlides, sobretot a les terres de conreu El serreig aferradís Sverticillata , dit també millaroca o panissalla o planissola , té la tija dreta, generalment ramificada a la base, de 20 a 60 cm d’alçària, fulles verdes, amples fins a 1 cm, i panícula espiciforme, cilindroide, amb interrupcions que fan que sembli verticillada, verda o d’un to violaci El serreig d’aresta groga Sglauca té una alçària de 10 a 50 cm, les fulles verdes, linears, aspres al marge, i panícules espiciformes terminals, oblongues,…
gramínies
© Xevi Varela
Botànica
Família de glumiflores constituïda per plantes típicament herbàcies, anemòfiles, de tiges fistuloses, dites canyes.
Les fulles consten de limbe , generalment llarg i estret, de beina , que envolta la tija, i de lígula petita expansió laminar situada a la zona d’unió del limbe amb la beina, de vegades absent o substituïda per un rengle de pèls Les flors són quasi sempre hermafrodites, constituïdes normalment per tres estams, un ovari unilocular amb un sol primordi seminal, dos estils amb estigmes plomosos i dues esquames diminutes, anomenades lodícules o glumèllules Les flors són protegides per dues bràctees, anomenades glumelles la glumella inferior o lemma és membranosa o coriàcia, i la glumella…
arròs
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de tija en canya, erecta, que arriba a tenir més d’un metre d’alçada, amb fulles linears de 5 a 10 mm d’amplada, una mica aspres, i espícules uniflores, proveïdes o no d’aresta, disposades en panícula.
El gra, ellipsoidal i d’uns quants millímetres de grandària, anomenat com la planta mateixa, arròs, consta, a més de l’embrió, d’una part més interna endosperma, d’uns embolcalls rics en proteïnes i greixos testa i d’una pefolla cellulòsica d’un marró esblanqueït N’existeixen nombrosíssimes varietats, la majoria conreades És conreat en els arrossars , camps plans que es mantenen inundats mentre creix l’arròs L’arròs és originari del sud-est asiàtic, on ja era conegut, segons sembla, des de l’antigor Diversos documents testimonien que els xinesos es dedicaven ja al conreu de l’arròs fa més de…
cerrell
Botànica
Planta cespitosa, de la família de les gramínies, de fulles planes i espiguetes aïllades amb una aresta dorsal, que es fa en els erms mediterranis meridionals.
cirerer del Japó
Jungle Rebel (CC BY 2.0)
Fructicultura
Botànica
Petit arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de 4 a 6 m d’alçada, de fulles grosses, amb dents acabades en aresta, i flors molt grans, de color de rosa, blanques o vermelles, sovint dobles.
Originari de la Xina i del Japó, és plantat en jardins com a arbre ornamental
pelaguer plomós
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de 40 a 80 cm d’alçada, de fulles filiformes, enrotllades i d’inflorescència estreta amb els lemmes proveïts d’una aresta plomosa de 15 a 30 cm de llarg.
Es fa en llocs secs i pedregosos, principalment a les estepes i en terres de clima continental
rompsac
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 20 a 60 cm d’alt, de fulles allargades, amb la lígula molt curta, de panícula densa, d’espícules uniflores i de lemmes piloses i proveïdes d’una aresta molt llarga, torçada i doblement geniculada.
Es fa en llocs secs de la terra baixa mediterrània
cugula
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 50 a 120 cm d’alçària, amb fulles cintiformes, de lígula curta i glabres; les espícules fan uns 2 cm, amb la lemma, que és d’igual llargària que la gluma i bicuspidada, coberta de pèls sedosos, blanquinosos o groguencs, i amb una llarga aresta dorsal.
Les espícules són en posició pèndula o bé horitzontal i disposades en panícules fluixes Creix en erms, vores de camps i camins, etc És una planta molt similar a la civada