Les fulles consten de limbe, generalment llarg i estret, de beina, que envolta la tija, i de lígula petita expansió laminar situada a la zona d’unió del limbe amb la beina, de vegades absent o substituïda per un rengle de pèls. Les flors són quasi sempre hermafrodites, constituïdes normalment per tres estams, un ovari unilocular amb un sol primordi seminal, dos estils amb estigmes plomosos i dues esquames diminutes, anomenades lodícules o glumèl·lules. Les flors són protegides per dues bràctees, anomenades glumel·les; la glumel·la inferior o lemma és membranosa o coriàcia, i la glumel·la superior o pàlea és fina i delicada. Una flor o unes quantes, amb les bràctees, formen una espícula o espigueta, la qual és protegida per dues bràctees anomenades glumes. Les espícules són reunides alhora en panícules, raïms o espigues. El fruit és una cariopsi. És una família cosmopolita que consta d’unes 4000 espècies i que té molta importància en la constitució dels prats, les sabanes i les estepes, i en agricultura, amb els cereals.
Gramínies destacades| Nom científic | Nom vulgar |
| Aegilops ovata | traiguera |
| Aegilops triuncialis | blat bord |
| Agrostis sp | agrostis |
| Alopecurus sp | cua de guineu |
| Alopecurus myosuroides | cua de guineu |
| Ammophila arenaria | borró |
| Ampelodesma mauritanicum | càrritx, carcera |
| Anthoxanthum odoratum | gram d'olor, agram d’olor |
| Arrhenatherum elatius | fromental |
| Arundo donax | canya, canyer |
| Avena barbata, A. fatua, A. sterilis | cugula |
| Avena sativa | civada, avena |
| Bambusa sp | bambú, canya d’Amèrica |
| Brachypodium phoenicoides | fenàs de marge, fenal, canyola |
| Brachypodium ramosum | llistó, cerverol, fenal, fenàs |
| Briza sp | belluguet, bellugadís |
| Briza maxima | belluguet gros, arracades |
| Briza media | belluguet mitjà |
| Briza minor | belluguet petit |
| Bromus sterilis | margall llarg |
| Bromus mollis | cua de guilla |
| Bromus rigidus | estripa-sacs, trapa-sacs |
| Coix lacryma-jobi | llàgrimes de Job |
| Cynodon dactylon | gram, agram |
| Dactylis sp | dactilis |
| Dendrocalamus giganteus | bambú de Ceilan |
| Digitaria sanguinale | forcadella |
| Echinochloa crus-galli | panissola |
| Erianthus ravennae | sesquera |
| Festuca sp | festuca |
| Festuca eskia | gesp |
| Festuca gautieri o F. scoparia | ussona |
| Festuca supina | festuca supina |
| Holcus sp | holcus |
| Hordeum distichum | ordi palmell, pàlmula |
| Hordeum hexascticum, H. vulgare | ordi |
| Hordeum murinum | margall, pèl de ca, espigadella |
| Hyparrhenia hirta | albellatge, fenal de bou |
| Imperatia cylindrica | sisca, xisca |
| Lagurus ovatus | cua de ca |
| Lolium perenne | raigràs |
| Lolium temulentum | juli, zitzània |
| Lygeum spartum | espart bord, albardí |
| Mischantus sinensis | eulàlia |
| Molinia coerulea | molínica |
| Nardus stricta | pèl caní, pèl de gos |
| Oryza sativa | arròs |
| Oryzopsis miliacea | fenàs de canonet |
| Panicum miliaceum | mill |
| Paspalum distichum | gram d'aigua |
| Pennicillaria spicata | panís negre |
| Phalaris canarienis | escaiola |
| Phleum pratense | cua de rata |
| Phragmites australis | canyís, canya borda, canya-xiula, senill |
| Phyllostachys sp | bambú groc |
| Poa sp | poa, pèl de bou, pèl de ca |
| Poa annua | poa anual |
| Poa bulbosa | poa bulbosa |
| Poa pratensis | poa de prat |
| Polypogon monospeliensis | pesosa, cua de rata |
| Saccharum officinarum | canya de sucre, canya dolça, canyamel |
| Secale cereale | sègol, sègal, sègle |
| Sesleria sp | seslèria |
| Setaria sp | cerreig, panissola, xereix, xerrell |
| Setaria glauca | cerreig d’aresta groga, xereix miller |
| Setaria italica | panís, cua de guilla, trepó |
| Setaria verticillata | cerreig aferradís |
| Setaria viridis | cerrreig verd |
| Sorghum halepense | canyota |
| Sorghum vulgare | melca |
| Sorghum vulgare ssp saccheratum | melca dolça |
| Spartina sp | espartina |
| Stipa capensis | rompsac |
| Stipa pennata | pelaguer plomós, nebulosa, plomes |
| Stipa tenacissima | espart |
| Trisetaria flavescens | fromental petit |
| Triticum sp | blat |
| Triticum aegilopoides | espelta silvestre |
| Triticum aestivum | blat xeixa, blat candial, blat comú, forment, xeixa |
| Triticum compactum | blat compacte |
| Triticum compositum | blat del miracle |
| Triticum dicoccoides | pisana silvestre |
| Triticum dicoccum | pisana, espeta bessona |
| Triticum durum | blat dur |
| Triticum fastuosum | blat d’aresta groga |
| Triticum gaertnerianum | blat pintat, blat rossí |
| Triticum hybrenum | blat tosell, blat escuat, blat reniu |
| Triticum linnaeanum | blat de coure, blat bancal |
| Triticum monococcum, T. spelta | espelta |
| Triticum persicum | blat de Pèrsia |
| Triticum polonicum | blat polònic |
| Triticum sphaerococcum | blat esferococ |
| Triticum turgidum | blat bojal, blat del miracle, blat d’eriçó, blat gros |
| Vulpia myuros | pèl de boc |
| Zea mays | blat de moro, moresc, blat de l’Índia, dacsa, millot, panís, panís de l’Índia |